Linia del temps literatura vuitcentista

  • Period: to

    RENAIXENÇA

    La Renaixença és un moviment d'abast social, econòmic, polític i cultural originat pel Romanticisme que s'inicia al Principat cap al 1823, es concreta vers la meitat de segle i assoleix la seva plenitud entre 1870 i 1880.
  • Period: to

    ROMANTICISME

    A partir de la segona meitat del segle XVIII comencen a produir-se un seguit de manifestacions artístiques contràries al Neoclassicisme francès, especialment a Alemanya i Anglaterra. Va ser a Alemanya on els germans Schlegel i Novalis van establir les bases del moviment romàntic. El principi bàsic del Romanticisme era crear un art nou; un art basat sobretot en la imaginació, i, per tant, con traria la imitació, la raó i la imposició de normes.
  • Period: to

    COSTUMISME

    S'emmarca entre la publicació del poema “La Pàtria", de Bonaventura Carles Aribau, que marca l'inici del moviment, i la celebració de la primera festa dels Jocs Florals. Encara que tracta de temes catalans, la literatura és elaborada, majoritàriament, en castellà.
  • Period: to

    REALISME

    El moviment s'articula al voltant dels Jocs Florals. Seguint models romàntics, s'utilitza el català per motius patriòtics i la majoria d'obres amb alguna excepció, són d'escassa qua litat. El període esclou amb el triomf d'Àngel Guimerà i de Jacint Verdaguer als Jocs Florals. Així, Guimerà guanya alhora la flor natural, l'englantina i la viola d'or i, en conseqüència, és proclamat Mestre en Gai Saber; mentre que Verdaguer, amb L'Atlàntida, obté el premi especial del jurat.
  • JACINT VERDAGUER

    JACINT VERDAGUER
    Verdaguer és una de les grans figures de la Catalunya moderna. Poeta romàntic, adscrit a la generació de la Restauració de 1874, que en el marc de la Renaixença tornà a situar la llengua catalana en la categoria de llengua literària.
    Va néixer el 1845 a Osona. Fou un capella fins que el van destituir per barallar-se amb els seus suoperiors el que va causar la seva desmotivacio.
    Va escriure el seu primer poema anomenat l'Atlàntida el 1877.
  • Period: to

    NATURALISME

    S'introdueixen les teories realistes i naturalistes que afecten el teatre i, sobretot, la narrativa. S'orgeixen escriptors importants com Narcís Oller, amb novel·les com "La Papallona" (1882) i "L'escanyapobres" (1884), i Verdaguer i Guimerà consoliden la seva obra, amb "Canigó" (1886) i "Mar i cel" (1888) respectivament.
  • NARCÍS OLLER

    NARCÍS OLLER
    El romanticisme es reflecteix en l'obra d'Oller tant en la caracterització dels personatges, bons o dolents, com en el criteri de la justícia poètica: el bé triomfa i el mal és castigat.
    Teoria artística Narcís Oller és considerat l'artífex de la novel·la catalana moderna. Al llarg de les seves obres crea un microcosmos que es mou en torn de dos eixos: Barcelona, representativa del món urbà, i Vilaniu, identificable amb Valls, la seva vila natal, que simbolitza el món rural.
  • Period: to

    MODERNISME

    Les manifestacions poètiques modernistes van ser molt diverses i a vegades de difícil classificació, perquè se servien alhora dels diferents corrents.
    Va ser Joan Maragall (1860-1911) qui, des del triple vessant d'assagista, teòric i poeta, va configurar l'obra més sòlida i reconeguda del període.
  • JOSEP PIN I SOLER

    JOSEP PIN I SOLER
    Fou un prosista, traductor i dramaturg del moviment realista. Fill de Joan Pin i Gassó, músic i Teresa Soler i Goncé.
    Va estudiar magisteri a Tarragona i més tard es va traslladar a Madrid per cursar la carrera de Filosofia i Lletres, però va haver d'exiliar-se.
    La seva obra més coneguda és "La família dels Garrigas"
  • Period: to

    PRIMERA ETAPA MODERNISTA

    Etapa en què es defineixen les principals línies estètiques que conviuran en l'àmbit català.
    Els artistes i intel·lectuals van comptar amb la plataforma d'algunes revistes com L'Avenç i Catalònia.
    Però, sobretot, es van agrupar a l'entorn de les Festes Modernistes de Sitges, celebrades al Cau Ferrat, fundat per Santiago Rusiñol. Durant aquests anys, va predominar l'estètica simbolista amb autors més interessats per un autèntic culte a la bellesa que no pas per les problemàtiques socials.
  • RAIMON CASELLAS

    RAIMON CASELLAS
    Raimon Casellas (1855-1910) va ser el principal teoritzador del Modernisme des de les pàgines de "La Vanguardia".
    De primer va adoptar posicions molt properes al simbolisme, però després va evolucionar cap al Prerafaelitisine, amb La damisel.la santa (1894). I cap a la creença que l'intel·lectual havia d'intervenir en els canvis socials. Va publicar "Les multituds" (1906) i Llibre d'històries (1909).
  • Period: to

    SEGONA ETAPA MODERNISTA

    Etapa que es va caracteritzar per la pèrdua de l'agressivitat programàtica i d'acció del període anterior.
    La burgesia va assimilar l'art i la literatura modernistes i va fer possible algunes de les manifestacions més universals de la cultura catalana.
    Les plataformes de difusió de les estètiques d'aquest moment van ser dues, la revista Joventut i el diari El Poble Català.
    Els dos corrents ideològics que van predominar en el Modernisme català van ser el regeneracionisme i l'esteticisme.
  • CATERINA ALBERT I PARADÍS

    CATERINA ALBERT I PARADÍS
    Víctor Català va ser el pseudònim de Caterina Albert i Paradís (1869-1966). Es va dedicar a la pintura i a la literatura de forma autodidàctica. Ja amb pseudònim, va donar a conèixer diversos reculls de contes: "Drames rurals" (1902), que van encunyar gaire bé un gènere narratiu, "Ombrívoles" (1904), "Caires vius" (1907), "Con trallumns" (1930), "Vida mòlta" (1949) i "Jubileu" (1951). Després de l'èxit de "Solitud" (1905) només va reincidir en la novel·la amb "Un film" (3.000 metres) (1926).
  • JOAQUIM RUYRA

    JOAQUIM RUYRA
    Joaquim Ruyra (1858-1939) va viure primer a Girona i, després, a Blanes, escenaris centrals de la seva obra narrativa. El 1903 es va consagrar amb una sola obra, Marines i boscatges, i la novel·la breu "El rem" de trenta-quatre.
    Anys després van aparèixer els reculls "La parada" (1919) i "Entre flames" (1928). Va escriure poesia, es va dedicar també a la traducció i a l'assaig i va intervenir en la normativització de la llengua com a membre de la Secció Filològica de l'IEC.