-
Period: to
Neoclàssic
El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el segle XVIII i principis del XIX, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó. -
Period: to
Francisco José de Goya i Lucientes
Goya (30 de març de 1746 - 16 de abril de 1828) va ser un pintor i gravador espanyol. La seva obra abasta la pintura de cavallet i mural, el gravat i el dibuix. El seu estil va evolucionar des del rococó, passant pel neoclassicisme, fins el preromanticisme, sempre interpretats d'una manera personal i original amb un tret subjacent de naturalisme.
Per Goya la pintura és un vehicle d'instrucció moral, no un simple objecte estètic. -
Jacques Louis David
David (30 d'agost de 1748 - 29 de desembre de 1825) va ser un pintor francès que va influir decisivament en el desenvolupament de l'estil neoclàssic, sent considerat el més prominent pintor de l'època. En la dècada del 1780 la seva aproximació a la pintura històrica va marcar el canvi de gust, que es va allunyar de la frivolitat del rococó i va evolucionar cap a la severitat i l'austeritat, connectant amb el clima moral dels darrers anys de l'Antic Règim. (Leònides a la Termòpiles (1814)) -
Antonio Canova
Antonio Canova (1 de novembre de 1757 - 13 d'octubre de 1822) va ser un escultor venecià. És considerat com el màxim exponent del Neoclassicisme italià i va ser el cantor de la bellesa ideal femenina. (Hèrcules i Licas, 1975) -
Napoleó Bonaparte
Napoleó Bonaparte (15 d'agost de 1769 – 5 de maig de 1821) és considerat un dels més grans genis militars de la història, ja que va comandar campanyes bèl·liques molt reeixides, encara que amb certes derrotes igual d'estrepitoses. Els seus agressives guerres de conquesta es van convertir en les majors operacions militars conegudes fins a aquest moment a Europa, en què va involucrar a un nombre de soldats mai vist en els exèrcits de l'època. -
Albert Bertel Thorvaldsen
Thorvaldsen (19 de novembre de 1770 - 24 de març de 1844), va ser un escultor danès/islandès del neoclassicisme.
Va estudiar a l'Acadèmia de Copenhaguen (Det Kongelige Danske Kunstakademi en danès), on en va tenir com a mestre, entre d'altres, a Nikolai Abildgaard. Va guanyar tots els premis, inclosa la gran medalla d'or. Com a conseqüència, li van concedir una beca reial, el que va permetre anar a Roma per estudiar l'escultura clàssica. (Jàson amb el velló d'or, 1803) -
Tapissos (1775-1792)
Goya començà la seva tasca de realitzar cartons per a tapissos, tasca menor com a pintor però important per a introduir-se en els cercles aristocràtics. A més, hi havia la dificultat afegida de conjugar el rococó de Tiepolo i el neoclassicisme de Mengs per assolir l'estil apropiat per uns quadres destinats a la decoració de les estances reals, on primava el bon gust i l'observació dels costums espanyols.
En total va fer 43 cartons per tapissos dividits en quatre sèries. (Coble de gossos, 1775) -
Period: to
J. M. W. Turner
-
Period: to
John Constable
-
Jean Auguste Dominique Ingres
Dominique Ingres (29 d'agost de 1780 - 14 de gener de 1867) va ser un pintor francès d'estètica neoclàssica. Tot i que es considerava a si mateix un pintor de temes històrics, en la tradició de Nicolas Poussin i Jacques-Louis David, són els retrats que va realitzar al final de la seua carrera, ja foren dibuixats o pintats, els que han assentat la seua fama i el que es considera el seu llegat fonamental. (Júpiter y Tetis, 1811, Musée Granet, en Aix en Provence) -
Treball de Goya a la cort
Goya va ser portat a la Cort pel seu cunyat Francisco Bayeu, pintor de Carles III des de 1767.
Els seus clients van ser persones vinculades a l'entorn reial encara que no van faltar retrats pintats per amics i paisans. Els seus principals clients van ser Carlos III i Carlos IV als que va servir com a pintor de cambra des de juny de 1786. (Carles IV vestit de caçador,1799) -
Revolució Francesa
La revolució francesa va ser un conflicte social i polític, amb diversos períodes de violència, que va convulsionar França i, per extensió de les seves implicacions, a altres nacions d'Europa que enfrontaven a partidaris i opositors de el sistema conegut com l'Antic Règim. Es va iniciar amb l'autoproclamació de l'Tercer Estat com a Assemblea Nacional el 1789 i va finalitzar amb el cop d'Estat de Napoleó Bonaparte el 1799 -
Els desastres de la guerra (1810 i 1820)
És una sèrie de 82 aiguaforts on el tema és; l'horror de la guerra de la independència espanyola, es mostra amb especial cruesa en aquesta sèrie.
Les estampes detallen les crueltats comeses pels soldats napoleònics en la lluita amb el poble espanyol, en armes contra l'ocupació francesa. (Estampa 15 - I no hi ha remei) -
Period: to
Romanticisme
-
Museu del Prado (Madrid, Espanya)
El projecte arquitectònic va ser aprovat per Carles III el 1786, va suposar la culminació de la carrera de Villanueva i un dels cims del neoclassicisme espanyol, encara que, donada la llarga durada de les obres i avatars posteriors, el resultat definitiu es va apartar una mica del disseny inicial. -
Pintures negres (1819 – 1823)
És el nom que reben una sèrie de catorze quadres de Francisco de Goya pintats amb la tècnica d'oli al secco, sobre la superfície d'arrebossat de la paret, com a decoració dels murs de la seva casa, anomenada la Quinta del Sordo.Les pintures van ser traslladades a llenç i actualment es conserven en el Museu del Prado de Madrid. Aquests quadres suposen, possiblement, l'obra cimera de Goya, tant per la seva modernitat com per la força de la seva expressió. (Saturno devorando a su hijo) -
Carro de farratge. Constable
-
La lechera de Burdeos
És un quadre considerat obra del pintor Francisco de Goya, i realitzat cap a 1827, un any abans de la seva mort i durant el seu exili voluntari a Bordeus, França.
La figura s'ha considerat tradicionalment com una lletera, pujada a lloms d'una mula i transportant un càntir ple de llet, seguia la tradició de les figures d'oficis i professions, que es va iniciar en l'art europeu amb els primers exemples italians de principis del segle XVII. -
El Temerari remolcat a dic sec. (Turner)
Turner -
Pompeia i Herculà
Pompeia i Herculà van ser ciutats de l'antiga Roma destruides per l'erupció del Vesuvi de l'any 79 dC, A partir del 1860 van començar les excavacions arqueològiques.
