LÍNIA DEL TEMPS DE LA VIDA

LA FORMACIÓ D'UNA NOVA TERRA HABITABLE

4500 BCE

Fa uns 4.500 milions d'anys la Terra era una bola de residus abrasadors, tòxica i estèril, a més, la seva superfície estava coberta per un núvol d'àcids letals.Semblava impossible que alguna vegada la Terra albergués vida, però tot va canviar a causa d'una col·lisió amb l'asteroide anomenat CEA. Aquests dos es van fundir entre ells creant un nou món, el que nosaltres coneixem. La Terra va adquirir la capacitat d'albergar vida dins seu.

PERÍODE CÀMBRIC (FA 530 MILIONS D'ANYS)

530 BCE

Animals amb cossos esponjosos. Props la costa evolució: Artròpodes->ulls, exoesquelet (Anomalocaris). Haikouichthys primer vertebrat. Evolucionarà a Cephalaspis Tenuicornis

PERÍODE CÀMBRIC (FA 430 MILIONS D'ANYS)

430 BCE

Cephalaspis Tenuicornis: Cap resistent i sensors vibràtils. Els seus depredadors son els artròpodes, que també han evolucionat( brontoscorpio i Terigotus). Els Cephalaspis Tenuicornis migren en temporada de cria a aigua tornen al lugar on neixen gràcies al seu cerebre. el primer complexe que els permet tenir memòria. Els brontoscorpios surten a Terra Ferma, però allà no són capaços d'alimentar-se. Els Cephalaspis Tenuicornis tornen al mar. La terra és àrida i calurosa. Gran concentració CO2

PERÍODE DEVÓNIC (FA 360 MILIONS D'ANYS)

360 BCE

Les plantes s'han convertit en arbres que bombejan oxigen a l'atmosfera.Els artròpodes ara són petits perquè els seus pulmons no poden oxigenar un cos molt gran. Els peixos han evolucionat a l'Inerpeton: amfibi amb extremitats, té mandíbula i pot viure a l'aigua i a terra ferma, la seva pell no li permet estar molta estona fora l'aigua. Dins l'aigua els peixos com taurons o l'Inda són els seus depredadors. L'amfibi ha de posar els seus ous a l'aigua ja que tenen branquies i son toves.

PERÍODE CARBONÍFER (FA 300 MILIONS D'ANYS)

300 BCE

Grans i numerosos arbres provoquen gran concentració O2 i els artròpodes creixen de manera desmesurada. els ous amfibis desenvolupen una capa protectora que permet que siguin a posats a terra, ara han evolucionat a reptils, gràcies a la seva pell d'escames poden estar més temps fora l'aigua, però tenen grans predadors a la superfície com els artròpodes(aranya mesocele) i la meganeura(libèl·lula gegant).Els amfibis son grans predadors amb fortíssimes mandíbules,es poden alimentar de l'artopleura

PERÍODE CARBONÍFER (FA 300 MILIONS D'ANYS)

300 BCE

Degut a Tormentes elèctriques, la reacció amb tant oxigen provoca incendis a la superfícicie, i tots els artròpodes i insectes es veuen afectats. Els petrolacrosaurus sobreviuen a aquests incendis degut a la seva capacitat muscular de fugir sense cansar-se tant ràpid. El clima es tornarà sec i l'atmosfera perd oxigen

PERÍODE PÈRMIC INFERIOR (FA 280 MILIONS D'ANYS)

280 BCE

Els petrolacrosaurus han evolucionat en grans rèptils. Els eraphosaurus, són rèptils vegetarians que aprofiten la seva cresta per regular la temperatura, dominen la terra ja que les temperatures són baixes, però a ells no els afecta, aquests s'alimenten de les coniferes. Els seus predadors són els dimetrodon, que són carnívors. El període d'eclosió dels ous és uns 7 mesos. Hi ha amfibis que s'alimenten d'aquests ous.

PERÍODE PÈRMIC SUPERIOR (FA UNS 251 MILIONS D'ANYS)

251 BCE

La temperatura és alta. La terra és àrida i el terriotor s'unifica en un continent, Pangea. Els rèptils són els millor dotats per sobreviure. El scutosaurus és un rèptil herbívor que es depredat per el gorgonopsio, el major predador de la Terra, el primer en tenir dents de Sable. Els animals s'agrupen prop de les últimes fonts d'aigua, on hi ha grans amfibis encara. Els dicynodon són petits rèptils herbívors que viuen sota terra. Aquests sobreviuran i més endavant evolucionaràn

PERÍODE TRIÀSIC (FA 248 MILIONS D'ANYS)

248 BCE

Temperatures altes i perillosos predadors,. Grans boscos de coníferes primitives. El lystrosaurus és un rèptil herbívor amb parentesc amb els mamífers, formen la meitat dels animals vius al planeta. L'euparkeria és un petit rèptil alimentat d'insectes , la seva capacitat de desplaçar-se a dues cames serà important sabent els animals en els que evolucionarà. Els predadors més perillosos són els therocephalus i els chasmatosaurus. L'Eparkeria evolucionarà i es converirà en els primers dinosaures

PERÍODE JURÀSSIC INFERIOR (FA 199 MILIONS D'ANYS)

199 BCE

Pangea se separa en dos continents: Laurasia i Gondwana. Abundants plujes i molta vegetació. Els boscos estaven habitats per una gran varietat de dinosaures herbívors. Destaquen els prosaurópodes, els primers tireófors, que són rèptils cuirassats i ornítopodes primitius. Entre els carnívors van viure els primers carnosaurus i molts dinosaures petits tetròpods com celosífids, celúrids

PERÍODE JURASSIC MITJÀ (FA 186 MILIONS D'ANYS)

186 BCE

Clima càlid suavitzat.Vegetació exuberant per les pluges. Aparició gripaus i abans de les tortugues i llangardaixos. No existien cercles polars ni cadenes muntanyoses. Més espècies que al Juràssic inferior.Els principals sauròpodes eren els cetiosáuridos. Aparició primers tireóforos amb plaques.També va haver ornitòpodes petits,com fabrosáuridos.També van evolucionar els megalosáuridos, grans rèptils carnívors primitius; i també va haver petits teròpodes, principalment celúridos i ovirraptores.

PERÍODE JURÀSSIC SUPERIOR (FA 164 MILIONS D'ANYS)

164 BCE

Abundants selves,però part del mon coberta per mars poc profunds. Clima càlid i humit.Dinosaures comprenen desde petits i veloços predadors alimentats de rèptils fins gran herbívors de 110 tones. Aparició mamífers amb aspecte de rata,tortugues d'aigua dolça, cocodrils i pterosaures.Petits dinosaures carnívors, primers ornitomímids,primeres aus i dromesàurids.Megalosàurids majors predadors. Herbívors:ornitópods avançats,estegosàures,rèptils amb plaques,nodosàurids.Sauròpods major animal existent

PERÍODE CRETÀCIC (FA 145 A 65 MILIONS D'ANYS)

145 BCE

El supercontinent Pangea se separa totalment. Clima molt càlid. Les plantes angiosperma es van difondre ampliament. Mamífers component menor de la fauna, dominada pels dinosaures, dels quals destaquen: Anquilosaurus, Hadrosaurus, Paquicefalosaurus, Ceratòpsids, T-Rex... Diversificació dels insectes. Tipus moderns de peixos trobats al mar (taurons). Les ammonites estàn en apogeu. El final està marcat per una greu extinció que va acabar amb els dinosaures i un 75% de la vida a la Terra.

PERÍODE PALEOCÈ (FA 65 MILIONS D'ANYS)

65 BCE

Aparició de plantes modernes com el cactus i les palmeres. Boscos tropicals i subtropicals a causa de la calor. Les angiospermes continuenn desenvolupant-se. Els mamífers poden explotar ara els ecosistemes que els dinosaures han deixat lliures. Desenvolupament de mamífers carnívors: monotremas, marsupiales, multituberculados i placentarios. Els rèptils es van poder expandir durant període. Aus es diversifiquen, apareixen algunes actuals i carnívores que no poden volar (Diatryma)

PERÍODE EOCÈ (FA 54 MILIONS D'ANYS)

54 BCE

Clima templat. Va afavorir l'aparició d'arbres que s'adaptaven a canvis de temperatura i de praderes. Aparició primers mamífers moderns(primates). Els nous mamífers són petits, amb un pes de 10kg. Apareixen els ungulats (com el carnívor Mesoryx), els ratpenats i els proboscideos. Gran abundancia de tortugues i serps.

PERÍODE OLIGOCÈ (FA 34 MILIONS D'ANYS)

34 BCE

El clima és templat, els boscos tropicals i subtropicals desapareixen per arbres menys sensibles als canvis de temperatura.S'extendeixen les praderes i els deserts. Els angiospermes es segueixen expandint. En espais oberts, els animals seràn més grans, a Sudamèrica evolucionen diferent, ja que està aislada. Els rèptils eren comuns, tot i que desapareixen alguns tipus, Encara existeixen mamífers molt diferents als actuals, encara que ja n'hi ha de semblants

PERÍODE MIOCÈ (FA 23 MILIONS D'ANYS)

23 BCE

La tendència global fou l'aridesa, els boscos tropicals van desaparèixer i les praderes es van expandir, així que van augmentar el nombre d'animals herbívors. La fauna marina i terrestre tenia aspecte modern, tot i que encara hi havia pocs mamífers aquàtics. al final d'aquesta època, gairebé totes les families d'aus modernes existien, les aus marines es van diversificar. Van existir més de 100 espècies de simis diversificades en grandària, dieta i anatomía.

PERÍODE PLIOCÈ (FA 5 MILIONS D'ANYS)

5 BCE

Clima fresc, sec i estacional. Formació casquet polar Antàrtida. Reducció vegetació tropical, proliferació de boscos caducifolis i de coníferes. Expansió tundra i grans praderes. Aparició sabanes i grans deserts a Àsia i Àfrica. Unificació de Sudamèrica i Nordamèrica provoca la desaparició dels marsupials de la zona. Altres mamífers com Gliptodonts s'extenen al Nord. A Europa, declinen els primats, a Àfrica segueixen en evolució i apareixen els primers Australopithecus

PERÍODE PLISTOCÈ (FA 1,8 MILIONS D'ANYS)

1 BCE

Clima marcat per la repetició de cercles glacials. La Terra va arribar a tenir un 30% de territori cobert per gel. Això provoca un descens del nivell del mar que comunica zones que estaven aislades. Àrees desèrtiques més abundants per l'escassetat de pluges. Faunes marines i terrestres essencialment modernes. Evolució forma actual dels humans. Va començar una gran extinció, desaparició de: mamuts, mastodons,tigre de dents de sable, gliptodonts... Potser l'home intervengué en alguna d'aquestes.

PERÍODE HOLOCÈ (FA 11.500 ANYS - ACTUALITAT)

11,500

Nivell del mar ha augmentat a causa de que el gel que recobria la Terra es fon. Importants canvis de distribució de plantes i animals per l'acció humana. Un nombre important de grans mamífers, incloent mamuts, mastodonts, megaterios (mandrosos terrestres gegants) i tigres de dents de sabre s'extingeixen al principi d'aquest període. Aparició primeres civilitzacions humanes.