-
4500 BCE
Formació de la Terra: Fa 4500 milions d'anys
Formació de la Terra a partir de les colisions de milions de meteorits. Les temperatures eren tan elevades que la superfície del planeta era un oceà de material fos. Mentrestant, la radioactivitat que causava gran part del calor anava disminuint lentament. -
4400 BCE
Refredament gradual del nucli de la Terra: Fa 4400 milions d'anys
El refredament gradual del nucli havia fet que la major part de la superfície es solidifiqués formant una escorça de fosca roca volcànica. L'aigua ja s'anava formant en la superfície. -
Period: 4400 BCE to 4000 BCE
La gran capa de vapor d'aigua que va cobrir la Terra: entre fa 4400 i 4000 milions d'anys
L'aigua quan es va evaporar de la superfície, el vapor d'aigua va ascendir en grans quantitats i es va unir amb el dioxid de carboni en l'atmosfera primitiva formant núvols espessos que van cobrir tot. -
4000 BCE
El major diluvi que ha patit la Terra: Fa 4000 milions d'anys
La condensació de l'aigua va provocar que la pluja comencés a caure sobre la superfície rocosa provocant el major diluvi que ha patit la Terra. El resultat va ser un món aquàtic. Més del 90% de la superfície -
Period: 4000 BCE to 3400 BCE
L'escorça coberta per un inmens oceà: entre fa 4000 i 3400 milions d'anys
La condensació de l'aigua va desancadenar el major diluvi que ha patit la Terra. Això va resultar en un món aquàtic.
Més del 90% de l'escorça s'havia convertit en un inmens oceà, on petites illes apuntaven entre les onades.
Aquests mars eren rics en ferro, el que els donava un color verd.
El diòxid de carboni era tan abudant en l'atmosfera que el cel semblava vermell. L'atmosfera produia una gran pressió i les temperatures superaven els 93º. -
3500 BCE
L'aparició d'un nou tipus de roca, el granit: Fa 3500 milions d'anys
L'activitat volcànica va reaparèixer per desencadenar la creació dels continents a partir de l'aparició d'un nou tipus de roca, el granit. La Terra estava a punt de convertir-se en un planeta de granit. -
Period: 3400 BCE to 2500 BCE
Creixement del protocontinents de granit: entre fa 3400 i 2500 milions d'anys
Els protocontinents de granit van creixer a un ritme lent però constant. -
2500 BCE
Fi del domini dels oceans: Fa 2500 milions d'anys
El domini dels oceans va arribar al seu fi. Els continents havien arribat. -
Period: 2500 BCE to 2200 BCE
L'aparició dels estramatoritos: entre fa 2500 i 2200 milions d'anys
A la costa continental van aparèixer els estramatoritos, una alga que transfromava la llum solar en oxigen (fotosíntesi). Gràcies a aquesta alga es van produir més de 20 mil bilions de tones d'oxigen. -
1500 BCE
Els canvis que va proporcionar l'oxigen: Fa 1500 milions d'anys
L'oxigen que van proporcionar els estramatoritos, es disolvia en els oceans on va oxidar milers de milions de tones de ferro i que a la vegada va omplir l'atmosfera. Quan el ferro va desaparèixer dels oceans, van passar del verd al blau. Quan l'oxigen va arribar a l'atmosfera va diluir les restes de dioxid de carboni i va rentar l'aire. Els continents van crèixer fins cobrir quasi la quarta part de la superfície. -
1000 BCE
Rodinia: Fa 1000 milions d'anys
D'acord amb que els oceans que les separaven disminuien, les grans masses de terra es van unir en un supercontinent: Rodinia -
700 BCE
Glaciació global: Fa 700 milions d'anys
La posició de Rodinia bloquejava les corrents que portaven aigua càlides des de l'Equador fins als pols. Sense aquest calorles regions polars es van gelar. El gel que va sorgir reflexava la major part dels rajos solars i en un catastròfic efecte de bola de neu, les temperatures van caure fins a 40º sota zero i el gel va avançar fins a cobrir la Terra. Pràcticament tots els organismes vius es van extingir. El planeta sencer es moria. -
650 BCE
Començament de la destrucció de Rodinia: Fa 650 milions d'anys
Inmenses erupcions volcàniques van començar a destruir Rodinia -
550 BCE
Fi del domini del gel sobre la vida: Fa 550 milions d'anys
Les erupcions volcàniques van destruir Rodinia. Aquest calor va provocar el fi de la glaciació global. Quan Rodinia es va fragmentar, el dioxid de carboni expulsat per les erupcions va crear un efecte hivernacle temporal. Les capes de gel van retrocedir. Rodinia es va esquerdar en fragments gegants. -
Period: 550 BCE to 450 BCE
L'augment del nivell d'oxigen i la formació de la capa d'ozó: netre fa 550 i 450 milions d'anys
Durant el desperatr de Rodinia es van formar mars poc profunds i el nivell d'oxigen a¡va augmentar fins arribar als nivells actuals. Els organismes primitius es van fer més complexos i més perillosos. Aquell oxigen també va modificar l'atmosfera. L'oxigen va arribar a un nivell prou dens per permetre que es formés una capa d'ozó en la part superior de l'atmosfera. La capa d'ozó actuava com un escut ultravioleta -
Period: 400 BCE to 300 BCE
La unió dels continents: entre fa 400 i 300 milions d'anys
Els continent van tornar a unir-se, aquesta vegada gràcies a la capa d'ozó els èssers vius podran abandonar els oceans i conquistar terra ferma. La Terra s'havia convertit en un món de pantans tropicals -
250 BCE
El major cataclisme viscut: Fa 250 milions d'anys
En l'actual Siberia, l'escorça de la terra es va convertir en un aiguamoll volcànic causat per una erupció volcànica casada per una erupció del mantell poc freqüent.aqueste serupcions van continuar per més d'un milió d'anys. Van llançar més quatre milions de roca fossa, suficient per enterrar els actuals Estats Units. El planets enter es va cobrir de núvols de gas tòxic. Més del 95% de les espècies es van extinguir -
240 BCE
Pangea i els dinosaures: Fa 240 milions d'anys
El planeta que va sorgir d'aquell caos s'havia transformat, dominat per un nou supercontinent, Pangea. El clima seguia canviant dramaticament. Els animals que van sobreviure a l'extinció van evolucionar fins a convertir-se en les criatures més famoses que han caminat per la Terra, els dinosaures. -
Period: 180 BCE to 100 BCE
Des del Pangea fins als continents d'avui dia: entre fa 180 i 100 milions d'anys
Un augment de l'activitat volcànica va estripar els supercontinent. Els fragments continentals van començar els seus llargs trajectes fins la posició que ocupen avui. El supercontnet Panges va deixar d'existir. Hi havia dinosaures en cada un dels nous continents. Era un escalfament global descontrolat. Els nivells de CO2 van augmentar fins a un 500% i les temperatures es van disparar. Aixó va provocar un efecte hivernacle que va permetre l'expansió de grans boscos tropicals. -
2 BCE
Les glaciacions havien arribat: Fa 2 milions d'anys
Els avantpassats dels èssers humans havien començat la seva expansió des de Àfrica, però la Terra s'anava refredant al seu voltant. La major part del planeta no tardaria en estar recoberta de glaciars. Les grans gelades es van desencadenar quan els volcans de Panamà es desbordaven creant la llengua de terra que uneix Nord-amèrica i Sud-amèrica, que van alterar les corrents coeàniques del planeta. Els mars polars es van refredar notablement, produint un descens de les tempeatures. -
Period: 2 BCE to 10
El creixement i decreixement de les capes de gel: entre fa 2 milions i 10 mil anys
Degut als canvis del clima les inmenses capes de gel creixien i minvaven. En cada trajecte enfonsaven i aplastaven la Terra sota el seu pes. -
10
El primers humans: Fa 10 mil anys
El clima temperat que va seguir al final de l'última glaciació va permetre als primers èssers humans moure's lliurement per la superfície. -
Period: 10 to 1 CE
Desenvolupament de la civilització humana: 10 mil fins a l'actualitat
Desenvolupament de la civilització humana -
50
Els primers mamífers: Fa 50 milions d'anys
La vida es recuperava lentament de l'extinció masiva que va acabar amb els dinosaures. Van començar a prosperar els primers mamífers.
La tectònica de plaques i l'erossió anaven creant els espectaculars paisatges que veiem avui dia. -
65
L'extinció dels dinosaures: Fa 65 milions d'anys
un meteorit de 9 km imig de diàmetre va impactar en el planeta provocant l'extinció dels dinosaures i la majoria de les espècies més importants.
