Línea temporal de los musicales

By XIII
  • Els musicals

    Els musicals
    El musical sorgeix com un genere teatral que es representava en grans escenaris com el teatre de broadway, a Nova York o en els teatres de West End, a Londres, encara que més tard s´inclourà també en el cinema
  • Anys 30

    Anys 30
    Els anys 30 es van veure afectats economicament per la Gran Depressió, ja que es disposava de pocs diners per a gastar en espetacles dedicats s l´entreteniment, Fred Astaire i Giger Rogers, que eren parella de ball, van ser uns dels actors amb èxit d´aquest gènere, amb pel·lícules com "Barret de copa" o "Voltant a Rio de Janeiro".
  • Anys 40

    Anys 40
    En aquesta dè el musical cinematogràfic té una gran evolució i colrit. Amb "El màgic d´Oz" s´obre aquest nou estil, encara que siga una obra de finals de la dècada anterior. "Desfilada de Pasqua" és un altre dels musicals dels 40 portats a la gran pantalla. Irving Berlin va comprendre cançons memorables per a aquest film i John Alton va crear una coreografía brillant; comptà, a més, amb una composició dramàtica admirable. Coma actors principals té la parella de moda del moment.
  • Anys 50

    Anys 50
    Ha estat una de les millors èpoques d´aquest gènere, ja que sorgiren alguns dels millors musicals. Destaquen "Un americà a París (1951) o Brigadoon (1954). També destaca en aquesta època Stanley Donen, amb musicals com "Cantant sota la pluja" (1952) o "Set núvies per a set germans" (1954). Altres musicals a destacar són "Els cavallers les prefereixen rosses", una comèdia musical en què apareix com a actriu Marilyn Monroe, i Funny face, amb musica George Gershwin i amb actors ja consagrats.
  • Anys 60

    Anys 60
    Si fins ara els musicals tenien un caràcter còmic i desenfadat, en aquesta dècada deixen de tenir-lo i afronten temes més complexos i dramàics. Els musical que obre aquest camí és "West Side Story" (1961) de L. Bernstein, basat en Romeu i Julieta. Es tracta d´un exemple d´un musical viu i dramatic, obert a la realitat i al carrer, modern en els seus plantejaments coreogràfics i musicals.
  • Anys 70

    Anys 70
    Andrew Lloyd Weber és un derls compositors més destacats no sols d´aquesta dècada, sinó també de les posteriors. És un autor que aporta un element fonamental per a l´èxit d´aquest gènere: l´espectacularitat, tant en les coreografies com en l´escenografia.
  • Anys 80

    Anys 80
    Els macro-festivals i les òperes rock van ser la gran influència dels musicals dels 80. La petja del pop i del rock, que ja es va fer notar amb èxit en alguns musicals de la dècada anterior, serà la gran influència d´´aquesta dècada, moment en què es recorrerà a grans nòmines d´actors i efectes especials sumptuosos, tot això acompanyat de grans pressupostos
  • Anys 90

    Anys 90
    En els 90 sorgeix "The Walt Disney Company", que va realizar musicals importants en pel.licules animades: "La Bella y la Bèstia", "El rei lleó" o "Aïda", uns espectacles que van aconseguir grans èxits. Una altra pel·lícula a destacar, en la qual s´interpreten caçons originals convertit en grans clàssics, ha estat "El llibre de la selva", en la qual el tema "El més fonamental" ha superat les fronteres del temps.
  • El nou mil·lenni

    El nou mil·lenni
    Una de les últimes tendències en musicals és la de crear un argument per incorporar cançons d´un grup de pop/rock amb èxit. A través d´un guió, es van interpretant els temes més coneguts.