-
"Madama Butterfly"
L'òpera està realitzada amb la música de Giacomo Puccini, qui es va deixar inspirar per l'obra original de John Luther Long, Es considera de les últimes obres del Romanticisme com a tal i es basa en esdeveniments que es van produïr a Nagasaki al 1890. Era molt petita quan vaig conèixer l'obra, però recordo una emoció que podria anomenar "encantament" per l'estètica japonesa. -
"El beso" de Gustav Klimt
Realitzada entre 1907 i 1908 per Gustav Klimt, pintor austríac. Es tracta d'una pintura a l'oli amb adorm d'or i llauna sobre tela, classificada al moviment del Simbolisme. Encara que les obres d'aquest autor normalment són criticades per ser "excessivament pervertides" recordo que aquesta en particular va despertar en mi una emoció de tendressa i fragilitat al ser espectadora de la intimitat de la parella. -
"La deesa"
És una escultura de marbre blanc de l'escultor català Josep Clarà i Ayats, localitzada a Barcelona. Com a enamorada de l'escultura en general, aquesta obra no podia faltar. Vaig viure sola un any a Barcelona i aquesta obra em va tenir hipnotitzada una bona estona. En general els cossos femenins tenen el poder de fer-te sentir moltes emocions. Aquest en particular em va fer sentir petita davant de tanta bellesa. -
"Niños en la playa"
Obra duta a terme en oli sobre tela pel pintor espanyol de l'impressionisme, Joaquín Sorolla. El quadre representa una platja d'aigües cristal·lines amb tres nens nus sobre la sorra mentre les petites onades els acaronen. Quan vaig trobar aquesta obra va néixer un sentiment d'innocència al veure tres cossos nus amb diferents colors a la pell i als cabells que només reien i jugavent junts, sense jutjar, sense vergonya. -
El castaño
Oli sobre tela duta a terme per Mariano Barbasán Lagueruela.
En aquest treball hi ha una conjugació entre la identitat del realisme i de les restes del romanticisme. D'una banda, el subjecte és real. Una pastora amb ovelles passa per un castanyer, una acció que no té res a veure amb el simbòlic o l'al·legòric. Només representa una activitat humana dins d'una naturalesa una mica domesticada, però això va ser la clau per fer-me sentir una calma bucòlica. -
Deseo
Poema redactat per Lorca a l'any 1920 on ens inspira un sentiment tan comú com es la sensualitat i l'erotisme, barrejat amb una necessitat d'amor i calor humà, fent arribar d'aquesta manera, una petita espurna de melancolia. -
"Muchacha en la ventana"
Una famosa pintura de l'artista espanyol Salvador Dalí, pintada el 1925. Realitzada amb la tècnica de l'oli sobre pedra de cartró, d'estil realista.
La pintura pertany a l'etapa formativa de Dalí, quan l'artista tenia vint anys i el surrealisme encara no havia influït significativament en la seva pintura. Quan mires aquesta pintura pots quasi olorar el mar i notar el tacte de la brisa a la cara. Aquesta obra és, simplement, acaloradament inmersiva . -
"La casa sobre la cascada"
La residència Kaufmann, més coneguda com "La casa de la cascada" és una vivienda disenyada per l'arquitecte Frank Lloyd Wright, construida entre 1936 y 1939 sobre una cascada als Estats Units . Quan la veus automàticament penses: "Jo vull viure aquí". Realment estem tan acostumats a les grans masses de gent i la vida ocupada que imaginarnos vivint aquí ens transmet calma. -
"Fantasía"
És la tercera pel·lícula animada de dibuixos animats de Disney produïda per Walt Disney, i igual que les anteriors, és reconeguda com una obra clàssica de l'animació. Aquesta obra és un sinònim de "infància" en la seva totalitat. -
"River of no return"
És una película dirigida por Otto Preminger, on van actuar Robert Mitchum i Marilyn Monroe. La increíble sensualitat i poder de la figura femenina d'aquesta obra et transmet una sensació d'empoderament femení i llibertat sexual que només començava a insinuar-se en aquella época. -
"Chica ahogándose"
Obra realitzada per Roy Lichtenstein com a pintura dintre de l'estil "Pop Art".
Transmet una emoció coneguda per tothom "ansietat". Crec que es un sentiment particularment característic per les noies adolescents i que totes hem viscut. -
"Anarchy in the U.K"
És una cançó del grup anglès de punk rock "Sex Pistols". Va ser llançat com el primer single de la banda el 26 de novembre de 1976 i apareix en el seu únic àlbum,"Never Mind the Bollocks, Here's the Sex Pistols"."Anarchy in the U.K" apareix com el número 53, de la llista de les 500 cançons més grans en la història de la revista "Rolling Stone". A vegades, sobretot quan ets molt jove, penses que la societat i el món en general funcionen de manera equivocada, i aquesta cançó es la solució. -
Grease
És una pel·lícula musical de 1978 inspirada en la dècada de 1960 per Randal Kleiser i protagonitzada per John Travolta i Olivia Newton-John. Simplement un clàssic que ens va enamorar i ens va ficar en la fràgil, insegura, rebel i sensual pell dels adolescents de l'època. -
"Labyrinth"
És un film de 1986 fantàstic nord-americà dirigit per Jim Henson, protagonitzat per David Bowie. Emocionalment desbordant, Bowie aconsegueix fer-te sentir empatia, amor, tendressa i diversió en la misma obra, amb cançons com "Magic" o "As the world falls down". -
"It"
És una novel·la de terror de 1986 publicada per l'escriptor estatunidenc Stephen King. Transmet (a més a més de por), decepció per la humanitat i la societat on vivim, plena de racisme, homofòbia, masclisme, especisme... Quan llegeixes "It" et tornes conscient que la maldat no s'amaga en contes de monstres, més bé viu a l'interior de l'ésser humà. -
The Physical Impossibility of Death in the Mind of Someone Living
És una escultura de l'artista anglès Damien Hirst, feta el 1991. Consisteix en un tauró tigre suspès en un estany transparent amb solució de aldehid fòrmic per la seva conservació. La paraula "impactant" es queda curta per descriure aquesta obra i el que et va sentir. Veure a un animal tan poderós com aquest davant teu amb la boca ben oberta et recorda la fragilitat tant del cos humà com el del cos de les bèsties. -
Mamá
És el nom donat a una gran escultura en forma d'aranya de l'artista Louise Bourgeois. Està fabricada en bronze, acer inoxidable i marbre. Pesa 22 tones, i mesura 10 metres d'alçada i 10 metres de diàmetre. L'autora va dedicar l'escultura a la seva mare, com a simbolisme del teixit d'amor que va fabricar i amb la que és va quedar atrapada. Vaig sentir melancolia amb aquesta obra, i, temps després, empatia per la meva mare, sempre treballadora i patint pel meu bé. -
"Spirited away"
És una pel·lícula d'animació japonesa dirigida per Hayao Miyazaki i produïda per Studio Ghibli.ç La pel·lícula narra la història d'una nena de dotze anys anomenada Chihiro, que està atrapada en un món màgic i sobrenatural, tenint com a missió buscar la seva llibertat i la dels seus pares, perquè així pugui tornar al seu món. Una obra farcida d'emocions que et recorda el dur camí que tothom a de creuar cap al món adult, a vegades terrorífic, a vegades solitari. -
"Mar i cel"
El musical es basa en una obra teatral escrita en català per Ángel Guimerá. És remarcable per l'espectacularitat de la seva escenografia, en la qual un vaixell enorme i mòbil presideix la majoria d'escenes, i per la música, ja que algunes de les seves cançons ja han passat a formar part del corpus de melodies populars en l'actualitat. Hi ha moments on sents ràbia per la injustícia viscuda pels protagonistes. Per altra banda, els moments romàntics et dibuixen un somriure a la cara. -
"El placer"
A través de les seves vivències, María Hesse ens explica com el seu camí cap al despertar sexual va ser, un camí tortuós que es va sembrar de culpa, vergonya i ignorància, que va dibuixar gràcies a una insaciable curiositat i a l'exemple savi de les dones que van poder explorar el misteri i el poder de la sensualitat, confrontant els prejudicis del seu temps i aclarint la ruta del plaer perquè altres viatgin més lleugeres. María aconsegueix que les dones sentim empoderament pel nostre cos.
