línea del temps

Els organismes fermentadors

3800 BCE

Es va formar la sopa o prou primitiu, que eren els primers organismes fermentadors, un catabolisme que no necessita la cadena respiratòria. Es van formar, ja que es van formar els primers compostos orgànics que van ser dipositats a la superfície i van ser arrossegats al mar.

Els organismes fermentadors

3800 BCE

Es va formar la sopa o prou primitiu, que eren els primers organismes fermentadors, un catabolisme que no necessita la cadena respiratòria. Es van formar, ja que es van formar els primers compostos orgànics que van ser dipositats a la superfície i van ser arrossegats al mar.

Els organismes fermentadors

Period: 3800 BCE to 3400 BCE

Es va formar la sopa o prou primitiu, que eren els primers organismes fermentadors, un catabolisme que no necessita la cadena respiratòria. Es van formar, ja que es van formar els primers compostos orgànics que van ser dipositats a la superfície i van ser arrossegats al mar.

Els organismes fotosintètics anoxigènics

3400 BCE

Aquests organismes eren capaços d'utilitzar la llum per sintetitzar ATP. Per fer la fotosíntesi només feien servir el fotosistema I, i per això no podien trencar la molècula d'aigua i, per tant, no desprenien oxigen. Per primera vegada va aparèixer matèria orgànica produïda per organismes a partir de matèria inorgànica, els bacteris verds del sofre i vermells del sofre són dos grups d'aquests organismes primitius. Els fòssils d'aquests organismes són els estromatòlits

Organismes quimioheteròtrofs de respiració anaeròbica

3000 BCE

Alguns bacteris fotosintetitzadors del sofre van tornar al sediment, ja que els pigments fotosintètics van evolucionar als citocroms. Per això, va aparèixer la primera cadena transportadora d'electrons que permetia oxidar la matèria orgànica i obtenir energia (respiració anaeròbica) i va comportar la pèrdua dels pigments fotosintètics que són inútils en la foscor.
Els actuals bacteris sulfatoreductors són un exemple d'aquests organismes.

Els organismes fotoautòtrofs oxigènics

2500 BCE

Van aparèixer els cianobacteris, que tenien un fotosistema II, que permetia trencar la molècula d'aigua i obtenir l'hidrogen necessari per després reduir el CO2 fins a matèria orgànica i també els proporcionava una gran quantitat d'energia.
Els cianobacteris feien catifes que se superposaven i calcificaven (tromatòlits), sota aquests vivien els bacteris fotosintètics del sofre i més avall els sulfatoreductors.

Organismes quimioheteròtrofs de respiració aeròbica

1900 BCE

L'oxigen era un compost tòxic per als primers organismes ja que capta els electrons i forma radicals lliures que destrueixen les molècules orgàniques, per això, molts organismes morien, altres es refugiaven a zones profundes on hi havia poc oxigen i d'altres creaven enzims.
L'ús de l'oxigen com a acceptor final dels electrons procedents de la matèria orgànica (respiració aeròbica) va ser un gran avenç per als éssers vius.

Els organismes quimioautòtrofs

1800 BCE

La presència d'oxigen va permetre l'aparició de bacteris que obtenien l'energia per mitjà de l'oxidació de compostos inorgànics reduïts. Per viure, només necessiten aire, aigua, sals minerals i un compost inorgànic reduït. El seu paper és molt important, ja que converteixen gasos i sals en compostos estables que sí que poden assimilar la continuïtat de la vida. Són el màxim avenç metabòlic en procariotes (no hi ha eucariotes amb aquest metabolisme)

Els Organismes eucariotes fotoautòtrofs i quimioheteròtrofs

1500 BCE

Van aparèixer les primeres cèl·lules eucariotes que eren semblants a algunes algues unicel·lulars actuals.
La cèl·lula eucariota es va originar a partir d'una gran cèl·lula procariota que va ser infectada per bacteris aeròbics, van constituir una simbiosi i finalment van donar lloc als mitocondris

Algues pluricel.lulars

1000 BCE

Els organismes van perdre la capacitat d'ingerir matèria orgànica, els mitocondris tan sols catabolitzaven matèria orgànica fotosintetitzada pròpia i va aparèixer la cèl·lula eucariota autòtrofa fotosintètica.

Primers animals

600 BCE

Els amfibis van aparèixer al devonià fa uns 400 milions d’anys. Eren semblants als actuals, però amb un cap semblant als primitius peixos ossis, dels quals procedien, presentaven els ossos de les seves aletes units al cos. Aquests peixos vivien en llacunes que es dessecaven constantment, per la qual cosa van desenvolupar pulmons que els van permetre respirar fora del medi aquàtic. Més tard les seves aletes es van convertir en extremitats que els permetien desplaçar-se per terra.

Primeres plantes i fongs

470 BCE

L'evolució de les plantes ha donat com a resultat un increment en els nivells de complexitat des de les primeres catifes d'algues, i els briòfits, licopodis i falgueres, a les més complexes gimnospermes i angiospermes actuals.

actualitat

2023