-
MOTÍ DEL TÉ
El Motí del te (de l'anglès: Boston Tea Party) va tenir lloc el 16 de desembre de 1773 a Boston, Massachusetts, en què es va llançar al mar 3 carregaments de te. Un grup de colons disfressats d'amerindis va llançar al mar la càrrega de te de tres vaixells britànics. Va ser un acte de protesta dels colons nord-americans contra Gran Bretanya i és considerat un precedent de la guerra d'independència dels Estats Units. -
DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA DELS ESTATS UNITS
És un document redactat pel segon Congrés Continental a la Cambra Estatal de Pennsilvània de Filadèlfia el 4 de juliol de 1776 que va proclamar que les Tretze Colònies nord-americanes llavors en guerra amb el Regne de la Gran Bretanya s'havien autodefinit com a tretze nous estats sobirans i independents i ja no reconeixien el domini britànic; i en lloc de l'estatus anterior, ara formaven una nova nació: els Estats Units. -
BATALLA DE YORKTOWN
La batalla de Yorktown va tenir lloc durant la guerra d'Independència dels Estats Units d'Amèrica entre el 26 de setembre i el 19 d'octubre de 1781. Va enfrontar als insurgents continentals i als seus aliats francesos, tant els enviats oficialment al comandament del general Jean Baptiste Rochambeau com els voluntaris de Marie-Joseph Paul Yves Roch Gilbert du Motier, Marquès de La Fayette, als britànics al comandament de Charles Mann Cornwallis, lord Cornwallis. -
REVOLUCIÓ FRANCESA
La Revolució Francesa (1789-1799) es el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.el regne de França, com la major part d'Europa, estava sotmesa a l'Antic Règim. Era,una societat estamental fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra. La monarquia absoluta de Lluís XVI era incapaç de millorar la situació de crisi financera, fam i debilitat de la vella estructura de classes. -
PRESA DE LA BASTILLA
És un esdeveniment de la Revolució Francesa que tingué lloc el 14 de juliol de 1789.La rendició de la Bastilla, símbol del despotisme, va fer l'efecte d'un sisme, a França com a Europa, fins a la llunyana Rússia imperial. La Bastilla va ser la primera fita de la Revolució. Dia en què la Bastilla és presa per assalt pels Parisencs és, per tradició, considerat com l'inici de la fi de l'Antic Règim i el començament de la Revolució Francesa. -
MONARQUIA CONSTITUCIONAL
La monarquia constitucional és una forma d'Estat on hi ha separació de poders, on el monarca ostenta el Poder Executiu nomenant el govern, mentre que el Poder Legislatiu, l'exerceix una assemblea o parlament, habitualment electe pels ciutadans. -
PRIMERA REPÚBLICA
La Primera República francesa, va ser el nom donat a una sèrie de règims parlamentaris i republicans que es van succeir entre el 21 de setembre de 1792 i el 18 de maig de 1804. Va començar oficialment el dia en què els diputats de la Convenció Nacional van aprovar l'abolició de la monarquia, confirmant així la destitució del rei Lluís XVI que havia estat suspès. Va durar un total de dotze anys, fins a l'establiment del Primer Imperi francès per Napoleó Bonaparte al maig de 1804 . -
LA CONVENCIÓ
Durant la Revolució Francesa, la Convenció Nacional, fou el govern de França des del 20 de setembre de 1792 fins al 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795).Durant la insurrecció del 10 d'agost de 1792, quan les classes populars de París assaltaren el Palau de les Teuleries i exigiren l'abolició de la Monarquia, l'Assemblea Legislativa va suspendre Lluís XVI en les seves funcions i decretà la convocatòria d'una convenció nacional que hauria d'elaborar una nova constitució. -
MORT Lluís XVI
Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74). Suspès i arrestat durant la insurrecció del 10 d'agost, va ser jutjat per la Convenció Nacional, considerat culpable de traïció i guillotinat el 21 de gener de 1793.Estimat pel poble durant els seus primers anys de regnat, finalment va portar la gent a rebutjar-lo i acusar-lo de la tirania de l'Antic Règim. -
DIRECTORI
El Directori fou el sistema de govern vigent durant la Primera República Francesa entre el 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795) i el 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799). Va venir després de la Convenció Nacional i fou succeït pel Consolat.
Segons la Constitució de l'any III, els cinc membres del Directori eren elegits pel Consell d'Ancians; cada any un dels directors, designat per sorteig, havia de cedir el lloc. -
EL CONSOLAT
El Consolat francès és el govern de la República Francesa que va des de la caiguda del directori arran del Cop d'estat del 18 de brumari[1] de l'any VIII (9 de novembre de 1799) fins a la proclamació de Napoleó Bonaparte com a emperador el 18 de maig de 1804. Per extensió, el consolat es refereix a una etapa de la història de França.El nou govern estava format per tres cambres, el Consell d'Estat, que projectava lleis; el Tribunal, que les discutia; i l'Assemblea Legislativa, que les votava. -
BATALLA DE TRAFALGAR
La Batalla de Trafalgar va ser una batalla naval que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805, en el marc de la Tercera Coalició iniciada pel Regne Unit, l'Arxiducat d'Àustria, l'Imperi Rus, el Regne de Nàpols i Suècia per intentar enderrocar Napoleó Bonaparte del tron imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa. Va tenir lloc prop del cap Trafalgar (província de Cadis), on es van enfrontar els aliats Primer Imperi francès i Regne d'Espanya -
GUERRA DEL FRACES
La Guerra del Francès fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.Fou provocada per la pretensió de Napoleó d'instal·lar el seu germà Josep Bonaparte en el tron espanyol després de les abdicacions de Baiona. -
CONGRÉS DE VIENA
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich. Va tenir lloc a Viena, de l'1 d'octubre de 1814 al 9 de juny de 1815.El seu propòsit era redibuixar el mapa polític del continent després de la derrota napoleònica francesa de la primavera prèvia, i intentar controlar i eliminar les revolucions liberals -
BATALLA DE WATERLOO
La Batalla de Waterloo fou una decisiva batalla entre les tropes imperials franceses de Napoleó Bonaparte i les forces angloprussianes comandades per Wellington que va tenir lloc el 18 de juny de 1815 a una planura propera a Waterloo al ducat de Brabant, actualment Brabant Való a Bèlgica. Un exèrcit francès, sota el comandament de Napoleó, va ser derrotat pels exèrcits de la Setena Coalició. -
REVOLUCIÓ LIBERAL1820
A Espanya Rafael del Reg va instaurar un règim liberal que durarà tres anys. Regne de les dues Sicílies i a
Sardenya les revoltes van ser sufocades per la Santa Aliança. A Grècia el 1829 va aconseguir la independència respecte l’Imperi Otomà. -
REVOLUCIÓ LIBERAL 1830
Entre el 1829 i el 1835 es va produir la segona onada revolucionària de la burgesia amb el suport de les classes
populars. França va enderrocar el rei absolutista Carles X i va instaurar una monarquia liberal amb Lluís Felip d’Orleans. A Bèlgica , la revolta va culminar amb
la independència dels Països Baixos. Polònia-Prússia-Suïssa-Itàlia -
REVOLUCIÓ LIBERAL 1848
Les revoltes del 1848 són conegudes com la primavera dels pobles ja que molts pobles s’alçaren contra
l’absolutisme. Les protestes de la burgesia i les
demandes socials de les classes populars
en van ser les causes. França proclamà la II República.
Berlín -unitat d’Alemanya sota la corona del Rei de Prússia. Alçaments nacionalistes a Hongria, Nord
d’Itàlia...