-
Motí del te
Va ser un acte de protesta dels colons americans contra Gran Bretanya i és considerat un precedent de la Guerra d'Independència dels Estats Units. Va ocórrer el dijous 16 de desembre de 1773 a Boston, quan es llançà al mar tot un carregament de te.
Nasqué a conseqüència de l'aprovació per Gran Bretanya el 1773 de la llei del te, que gravava la importació a la metròpoli de diferents productes, incloent-hi el te, per beneficiar la Companyia Britànica de les Índies Orientals. -
Declaració d'Independència dels Estat Units
Va ser un document escrit per Thomas Jefferson i signat pels fundadors de la nació nord-americana. El document va declarar la rebel·lió de les colònies nord-americanes contra la Gran Bretanya i va sostenir que els drets naturals dels individus no podien ser usurpats pel govern sense el seu consentiment. Aquest també argumentava que el rei de Gran Bretanya havia violat els drets dels colons,aleshores aquests tenien el dret a rebel·lar-se i establir un nou govern que protegís millor els seus drets -
Batalla de York Town
La Batalla de Yorktown, a Virgínia, va ser una batalla clau de la Guerra Revolucionària Americana que va tenir lloc el 1781. Les forces nord-americanes i franceses van aconseguir atrinxerar l'exèrcit britànic a la ciutat de Yorktown, i la marina francesa va bloquejar l'accés marítim, forçant a la rendició dels britànics el 19 d'octubre de 1781. Aquesta batalla va ser decisiva per a la independència dels Estats Units i va consolidar l'aliança entre els Estats Units i França. -
La Revolució Francesa
La Revolució Francesa de 1789 va ser un moviment polític, social i econòmic que va tenir lloc a França a causa de la crisi financera, la insatisfacció popular i la manca de drets polítics i econòmics. La caiguda de la Bastilla (juliol de 1789) va desencadenar esdeveniments que van portar a la proclamació de la República Francesa i a l'execució del rei Lluís XVI. Es va abolir el feudalisme i es va promulgar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà. -
La Bastilla
El cardenal Richelieu començà a utilitzar-la com a presó per a reus il·lustres o aristòcrates. El 14 de juliol de 1789, en un dels episodis més destacats de la Revolució Francesa, la Bastilla, símbol de l’absolutisme reial, fou assaltada i presa pel poble de París. La diada del 14 de juliol, aniversari d’aquest fet, fou declarada festa nacional l’any 1880. -
Period: to
Monaquia constitucional francesa
Es va establir el 1791 després de la proclamació de la Constitució el mateix any. No obstant, la monarquia constitucional no va durar gaire temps i va ser marcada per les tensions polítiques i socials que existien a França. El 1792, després de la declaració de guerra de França a l'Austria i Prússia, el país es va enfonsar en una crisi política que va portar a la proclamació de la Primera República Francesa i a la detenció i execució del rei Lluís XVI. -
La Convenció
La Convenció Nacional va ser la institució principal de la Primera República Francesa. La convenció era una assemblea electa de caràcter constituent que va concentrar els poders executiu i legislatiu de l'Estat des del 19 de setembre del 1793 al 30 d'octubre del 1795. Va començar amb una assemblea de tipus constituent que va ser convocada el setembre del 1792, i es va formar arran de les eleccions celebrades anteriorment. -
Primera República
La Primera República francesava ser el nom donat a una sèrie de règims parlamentaris i republicans que es van succeir entre el 21 de setembre de 1792 i el 18 de maig de 1804, durant la Revolució francesa va començar oficialment el dia que els diputats de la Convenció Nacional van aprovar l'abolició de la monarquia, confirmant així la destitució del rei Lluís XVI que havia estat suspès en el transcurs de la Jornada del 10 d'agost de 1792. Va durar un total de dotze anys. -
Mort de Lluís XVI
L'execució de Lluís XVI, que va tenir lloc el dilluns 21 de gener del 1793, va ser un dels esdeveniments més importants de la Revolució francesa. Aquesta execució va ser realitzada a la plaça de la Revolució (actual plaça de la Concòrdia). La Convenció Nacional havia sentenciat a mort el rei el 17 de gener en una votació realitzada a viva veu per suggeriment de Marat, i en què la pena de mort sense condicions es va imposar per 361 vots contra 290 vots per la presó perpètua o desterrament. -
Period: to
El Directori
El directori va ser la penúltima forma de govern adoptada per la Primera República Francesa, durant la Revolució francesa. Establert per la Constitució de l'Any III que va aprovar la Convenció termidoriana, es va iniciar el 26 d'octubre del 1795, i va acabar amb el cop d'Estat del 18 de brumari de l'Any VIII (9 de novembre del 1799) que va instaurar el Consolat. Després del període del Terror imposat per l'ala més extremista dels Jacobins, es va produir un retorn cap a posicions més moderades. -
El Consolat
El Consolat francès és el govern de la República Francesa que va des de la caiguda del directori arran del Cop d'estat fins a la proclamació de Napoleó Bonaparte com a emperador el 18 de maig de 1804. El nou govern s'estructurava segons la constitució de l'any VIII. Estava format per tres cambres, el Consell d'Estat, que projectava lleis; el Tribunal, que els discutia; i l'Assemblea Legislativa, que els votava. -
Batalla de Trafalgar
La Batalla de Trafalgar va ser una batalla naval que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805, en el marc de la Tercera Coalició iniciada pel Regne Unit, l'Arxiducat d'Àustria, l'Imperi Rus, el Regne de Nàpols i Suècia per intentar enderrocar Napoleó Bonaparte del tron imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa. Va tenir lloc prop del cap Trafalgar (província de Cadis), on es van enfrontar els aliats contra la Royal Navy al comandament del vicealmirall Horatio Nelson. -
Period: to
La Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) va ser un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder. Fou provocada per la pretensió de Napoleó d'instal·lar el seu germà Josep Bonaparte en el tron espanyol després de les abdicacions de Baiona. -
Congrés de Viena
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich. Va tenir lloc a Viena (Àustria), de l'1 d'octubre de 1814 al 9 de juny de 1815.
El seu propòsit era redibuixar el mapa polític del continent i intentar controlar i eliminar les revolucions liberals que es pogueren produir mitjançant l'establiment de tot un seguit de monarquies absolutes arreu d'Europa. -
Batalla de Waterloo
La Batalla de Waterloo fou una decisiva batalla entre les tropes imperials franceses de Napoleó Bonaparte i les forces angloprussianes comandades per Wellington que va tenir lloc el 18 de juny de 1815 a una planura propera a Waterloo al ducat de Brabant, actualment Brabant Való a Bèlgica. -
Revolució Liberal de 1820
La Revolució de 1820 o Cicle revolucionari de 1820 foren un conjunt de processos revolucionaris que van tenir lloc a Europa al voltant de 1820. Va ser la primera de les anomenades onades o cicles revolucionaris que van sacsejar Europa amb posterioritat a les Guerres Napoleòniques i que es van repetir successivament en les de 1830 i les de 1848. Espanya, Itàlia, Grècia, Rússia i França hi varen intervenir, entre altres. -
Revolució Liberal de 1830
La Revolució de 1830 va ser un procés revolucionari que va començar a París, que va portar al tron a Lluís Felip I de França obrint el període conegut com a Monarquia de juliol. Es va estendre per bona part del continent europeu, especialment a Bèlgica, que va obtenir la independència davant dels Països Baixos; Alemanya i Itàlia. Polònia i l'Imperi austríac es van identificar amb moviments de tipus nacionalista disgregador. -
Revolució Liberal de 1848
Va ser una onada revolucionària que va sorgir a Sicília i, agreujada per les revolucions de 1848 a França, aviat es va estendre per la resta d'Europa i fins i tot fora, com al Brasil. Les revoltes tingueren lloc principalment durant el primer trimestre de l'any 1848 i anaren dirigides contra l'absolutisme i els imperis.