LES REVOLUCIONS LIBERALS

By iguana_
  • Motí del té

    Motí del té
    Fou un acte de protesta dels colons americans contra Gran Bretanya i és considerat un precedent de la Guerra d'Independència dels Estats Units.
    Els colons es van cansar i van posar els objectius en un dels productes que els arribava amb impostos: el te. Un grup de ciutadans descontents van decidir assaltar un carregament de te de l'East India Company i llençar el carregament al mar, al port de Boston.
  • Declaració de la Independència americana

    Declaració de la Independència americana
    El gener de 1776, Thomas Paine va publicar un escrit en què defensava la independència de les colònies i estripava el monarca britànic.
    El Congrés va resoldre el 2 de juliol que les colònies havien de ser estats lliures i sobirans.
    El 4 de juliol les tretze colònies atlàntiques d'Amèrica del Nord van proclamar la seva independència de Gran Bretanya. Això va iniciar una guerra que duraria fins al 1783, any en què la Corona britànica va reconèixer la nova entitat: els Estats Units.
  • Period: to

    Batalla de Yorktown

    La batalla de Yorktown va ser un dels últims enfrontaments armats que va tenir lloc durant la guerra d’Independència dels Estats Units d’Amèrica.
    Es van enfrontar dos bàndols:
    -L'Exèrcit Continental
    -L'Exèrcit britànic
    L'exèrcit britànic sota el comandament del General Lord Cornwallis va ser forçat a rendir-se davant els exèrcits nord-americà i francès sota el General Washington.
  • Period: to

    La Revolució Francesa

    La Revolució Francesa va ser un procés social i polític que es va desenvolupar a França. Les seves principals conseqüències van ser l'abolició de la monarquia absoluta i la proclamació de la República, eliminant les bases econòmiques i socials de l'Antic Règim. El líder de la Revolució fou Maximilien Robespierre.
    Aquest procés consistia en 3 etapes:
    L'Assemblea Constituent.
    L'Assemblea Legislativa o Monarquia Constitucional.
    La I República o Convenció.
  • Presa de la Bastilla

    Presa de la Bastilla
    És un esdeveniment de la Revolució Francesa. Es va originar quan un poble descontent per les males condicions imperants es va alçar en armes contra el rei Lluís XVI i els representants de la Corona, atacant la Bastilla que en aquell temps era una de les presons favorites dels reis.
  • Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà

    Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà
    La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà del 1789, va ser aprovada per l'Assemblea Nacional francesa el 26 d'agost del 1789, és un de molts dels documents fonamentals de la Revolució Francesa quant a definir els drets personals i els de la comunitat, a més dels universals.
  • Period: to

    Monarquia constitucional

    La monarquia constitucional francesa fa referència al sistema de govern instaurat a França el 1792. Es va situar entre la monarquia absoluta del rei Lluís XVI i la Primera República.
    Característiques:
    -Proclamava la llibertat de premsa, de pensament i religiosa.
    -Establia el lliure accés als oficis i funcions fins aleshores reservats a la noblesa o hereditaris.
    -Se suprimien la noblesa, les distincions hereditàries, les ordres de cavalleria, els gremis i les corporacions.
  • Period: to

    La I República

    La República francesa va ser el nom donat a una sèrie de règims parlamentaris i republicans durant la Revolució Francesa.
    Lluís XVI va ser destituït com a rei, posant fi a la monarquia francesa.
    Louis-Napoleó Bonaparte va ser el primer president de la I República Francesa.
    El poder legislatiu estaria en mans de les Corts federals, compostes pel Congrés i el Senat, sent el Congrés una cambra de representació proporcional.
  • Period: to

    La Convenció

    La convenció era una assemblea electa de caràcter constituent que va concentrar els poders executiu i legislatiu.
    Els SANS CULOTTES (classes més populars no havien aconseguit drets i llibertats i van provocar un nou esclat revolucionari).
    El sector més radical els JACOBINS van prendre el poder i van assaltar les TULLERIES i van proclamar la República.
    La nova assemblea o convenció nacional va redactar la nova constitució que van promoure les lleis socials i control de preus.
  • Period: to

    El Directori

    El directori és l'última etapa de la Revolució Francesa, en què la burgesia, temorosa pel rumb dels esdeveniments en l'anomenada època del Terror, expulsa definitivament del poder als Jacobins i executa Robespierre a la guillotina, tornant així a la política de moderació amb què va començar la Revolució, afavorint una altra vegada a les classes adinerades i excloent el poble de la vida política.
  • El Consolat

    El Consolat
    El Consolat francès és el govern de la República Francesa que va des de la caiguda del directori fins a la proclamació de Napoleó Bonaparte com a emperador el 18 de maig de 1804.
    Funcions:
    -Establir visats a estrangers i informar sobre els permisos de residència o de treball. -Poder exercir el vot popular si hi ha eleccions al país d'origen.
    -Assistir en situacions de catàstrofe.
  • Period: to

    Congrés de Viena

    El Congrés de Viena va ser una trobada internacional celebrada a la capital austríaca, convocada per restablir les fronteres d'Europa després de la derrota de Napoleó Bonaparte i reorganitzar les ideologies polítiques de l'Antic Règim.
  • Batalla de Trafalgar

    Batalla de Trafalgar
    Va ser un combat naval que va enfrontar la Gran Bretanya contra França i Espanya i que va tenir lloc davant del cap Trafalgar, al sud d'Espanya. És una de les batalles més importants de les guerres napoleòniques.
    Hi havia 2 bàndols:
    -L'Armada de França.
    -La flota de Gran Bretanya.
    Napoleó Bonaparte, va decidir aliar-se amb Espanya, oferint-li territoris a canvi que l'ajudés a envair les illes britàniques.
  • Batalla de Waterloo

    Batalla de Waterloo
    Va ser un combat que va tenir lloc a les proximitats de Waterloo en què es va enfrontar l'exèrcit francès, comandat per l'emperador Napoleó Bonaparte, contra les tropes britàniques, neerlandeses i alemanyes, dirigides pel duc de Wellington.