-
Estats Generals de França
Els Estats Generals de França de l'antic règim van ser una important institució representativa del regne, en forma d'assemblea convocada pel rei i on acudien representants de cada estament. Va ser una institució del poder a França que representava els tres estats: noblesa , clergat i la resta del poble (tercer estat). Van ser creats el 1302 per Felip IV de França i van ser dissolts per Lluís XIII el 1614. Van ser convocats de nou, i per darrera vegada, el 1789: Estats Generals de 1789. -
Period: to
Assemblea constituent
'Assemblea comptava amb 1.200 diputats i debatí des del 9 de juliol de 1789 fins al 30 de setembre de 1789. Després de les jornades del 5 i 6 d'octubre de 1789 obtingué del rei la signatura dels primers articles de la Constitució de 1791 i la Declaració dels drets de l'home i del ciutadà de 1789. Al rei Lluís XVI i a la seva família els retenen al Palau de les Teuleries.
la Declaració dels drets de l'home l'Assemblea vota els grans principis de la Constitució de 1791 -
Assaltar la Bastilla
El 14 de juliol de 1789,davant de l'augment del preu del pa i els rumors que el rei estava concentrat tropes als afores de París, els ciutadans parisencs es van revoltar i van assaltar la Bastilla. -
Period: to
Assemblea Legislativa
L'Assemblea Legislativa Francesa (1 d'octubre de 1791 - 21 de setembre de 1792) va ser creada per la Constitució de 1791, i va succeir a l'Assemblea Nacional Constituent. En decidir aquesta que cap dels seus membres podria ser triat, va quedar formada per homes nous i representava majoritàriament a la burgesia rica, en ser el sufragi censatari. -
Period: to
Convenció Girondina
Ja des del principi, dins de la Convenció es podia veure la violenta rivalitat existent entre girondins i montagnards. En el procés contra Lluís XVI, els girondins provaren d'evitar jutjar el rei com a manera de no encendre la contrarevolució i de calmar l'hostilitat de les monarquies europees; ara bé, després de la descoberta de l'"armari de ferro", on hi havia uns documents que demostraven de manera incontestable la traïció de Lluís XVI, al Palau de les Teuleries el 30 de novembre de 1792. -
Execució de Lluís XVI
Execució de Lluís XVI el 21 de gener de 1793, obra de Pierre-Antoine Demachy. Amb l'execució del monarca, tots aquells que havien votat a favor de la decisió o li havien donat suport es comprometien amb el triomf de la Revolució. -
Period: to
Convenció Jacobina
El juny de 1793, el temor que la Revolució fos derrotada va provocar un cop d'estat dels jacobins i els sans-culottes contra els girondis. Els montagnards, que representaven el sector més radical del jacobinisme, dirigits per Robespierre, van arribar al poder. Ràpidament van elaborar una nova constitució democràtica que reconeixia la sobirania popular i el sufragi universal masculí. Quan va intentar fer una nova sèrie d'arrests,es va produir el cop d'estat del 9 de termidor(27 de juliol de 1794) -
Period: to
Convenció Termidoriana
Després de la caiguda de Robespierre, dins de la Convenció s'esdevé la lluita dels Montagnards, encapçalats per Barère, Billaud-Varenne o Collot d'Herbois, partidaris de mantenir el govern revolucionari, el dirigisme econòmic, amb la taxació dels preus, i el Terror, contra la majoria moderada de l'assemblea, on s'agrupaven els montagnards dantonistes, liderats per Tallien o Fréron i els diputats de la plana, dirigits per Sieyès, Cambacérès, Daunou o Boissy d'Anglas. -
Period: to
Directori francès
Per evitar una nova dictadura, es va crear un govern moderat que va redactar una nova constitució, la Constitució de l'any III.
·La nova Constitució estabila un règim liberal basat en la sobirania nacional i la separació de poders.
·Com que era un règim moderat, s'hi va formular un sistema de sufragi censatari, i el poder legislatiu es va dividir en dues cambres.
·El poder executiu requeia en un Directori de cinc membres. -
Consolat francès
El Consolat francès és el govern de la República Francesa que va des de la caiguda del directori arran del Cop d'estat del 18 de brumari[1] de l'any VIII (9 de novembre de 1799) fins a la proclamació de Napoleó Bonaparte com a emperador el 18 de maig de 1804. Per extensió, el consolat es refereix a una etapa de la història de França. -
Cop de Brumari
Napoleó amb el suport de l'alta burgesia, que el considerava la persona adequada per controlar la situació, va fer el cop d'estat del 18 de brumari, és a dir, el 9 de novembre de 1799, Napoleó es va proclamar cònsol, va eliminar el Directori i va ser la fi de la Revolució Francesa. -
Imperi Napoleònic
L'Imperi napoleònic va ser un Estat imperial creat pel militar francès Napoleó Bonaparte, que en 1804 es va fer coronar emperador dels francesos. Aquesta coronació va portar a la guerra amb diversos Estats d'Europa, especialment la Gran Bretanya, Àustria, Rússia i Prússia, que volien evitar l'expansió francesa.