Leonardo da Vinci

Naixement

Apr 15, 1452

Leonardo da Vinci (Leonardo di ser Piero da Vinci), va néixer un 15 de abril de 1452, a la provincia de Vinci, ell durant els seus primers 5 añs de vida va viure a la casa del seu pare a Vinci.

Infància

1457

Va aprendre a escriure i llegir, i va anant obtenint coneixements aritmètics, tot i això no va aprendre gaire llatí que era la base de l'ensenyament.

Formació al taller de Verrocchio

1469

Un dia la seva àvia li va enseñar el dibuixos de Leonardo a Andrea del Verrocchio i, ell, sorprés li va dir que el seu net s'havia de dedicar al dibuix.
A Leonardo li va agradar la idea i va anar al taller propietat de Andrea de Verrocchi, al qual li deu part de la seva formació multidisciplinària.
Un any després Verrocchio li va ensenyar a Leonardo moltes disciplines relacionades amb l'art, feines al taller, fisica, orfebreria, etc.

Primera obra

1473

A la edad de 20 anys va apareixer registrar al Llibre Roig, un gremi d'artistes i doctors en medicina, durante aquesta época duu a terme una de les seves primeres obres (Paisaje del valle del arno, 1473), un dibuix fet a pluma i tinta.
Aquesta, es creu, que es la obra que el va fer començar la seva carrera a l'art.

La Anunciació

1475

Aquest es un dels seus quadres mes coneguts i es (en teoria) el seu segon quadre.
Es va fer entre 1472-1475 i es un cuadre pintat a l'oli, té unes dimensions de 217 cm d'ample i 98 d'alt.

Inici a l'ingenieria

1478

Leonardo va començar a detacar al sector de la ingenieria, ja que a 1478, amb el seus 26 anys, es va prestar a ajudar a construir el Bapstisteri de San Joan.
Aquell mateix any es va distanciar del seu mestre, ja que l'havia superat en tots el ámbits possibles.
Desde aquell any, Leonardo es va convertir en un mestre pintor independent.

Adoració dels Mags

1481

L'any 1481 el monasteri de Sant Donato li va encarregar aquest cuadre, però ell mai arribar a acabar aquest quadre, ja que va marxar a Milà, pero ademés es creu que va abandonar la obra també perquè es sentia humillat ja que el papa Sisé VI no hagués comptat amb ell a la hora de pintar la capella sixtina. Aquest quadre va ser la seva primera gran obra, està pintat a l'oli sobre una taula que mesurava 243 cm d'ample i 246 cm d'alt.

Marxa a Milà

1482

El jove Leonardo va abandonar la ciutat que Florència per anar-se a Milà, una de les possibles causes es que el neoplatonisme es va posar de moda a Florència i Leonardo va voler anar-se a una ciutat més oberta, prágmatica i academica, com era Milà. Es creu que l'entorn de Milà el va fer sentir-se més cómode per desarollar els seus projectes i experiments.

Leonardo comença a treballar per a Ludovico Sforza

1487

A Florència, l'estancia de Leonardo no es va passar per alt, ja que un dia Lorenzo de Médici esva donar compte que Leonardo havia estat trebllanat per fer una lira de plata amb la forma del cap d'un cavall. Impresionar per la calitat de la seva feina, va enviar a Leonardo com a emisari a Milà, ademés de treballar per a el mecenes i duc de Milà, Ludovico Sforza.
Ademés Leonardo va escriure una carta a Ludovico describint-li varies de les seves virtuds com la enginyeria o la pintura.

El tornillo aereo

1488

Aquest invent de Leonardo es el predecesor de l'actual helicòpter, ja que ell va idear una mena de base on al centre hi havia un cargol, que si el movies amb un mecanisme d'engranatges que havien de moure un quatre homes, es movia la hèlix que tenia a dalt i s'enlairava.

Leonardo es centra en la enginyeria

1489

Una vegada comença a treballar per a Ludovico Sforza, las seva ocupació canvia a la de l'enginyeria.
Llavors Leonardo va començar a apareixer a la llista d'enginyers de Sforza.
Sforza li va encarregar algunes feines que li van donar reconèixement.
Més tard es va ocupar d'estudiar per construïr la catedral de Milà i la realització d'arcilla per el motlle de un cavall, en honor al pare de Ludovico Sforza, aquesta estatua es faria amb 70 tones de cobre, una proesa per a l'epoca.

Arquitectura i ingenieria

1490

L'any 1490 va participar en una espècie de congres de arquitectes i ingeniers, que es van reunir per acabar la cúpula de Milà.
Allà va conèixer a Francesco di Giorgio Martini, que li va recomanar anar a Parma a consultar amb Giovanni Antonio Amadeo y Luca Fancelli, para aclarar certs dubtes sobre la construcció.
Durant aquesta época va reflexionar sobre projectes tècnics i militars seus.
Va millorar els rellotges, el telar, les grues y moltes més eines

La màquina voladora

1490

La màquina voladora, o ornitópter, es una màquina que es basa en l'aleteig, planament i enlairament dels ocells.
Leonardo, es va apropar bastant al que seria avui en dia l'ala delta, així dissenyant varis models, que podien variar entre una o dues persones i inclús podia arribar a tenir dos pisos.
Data que Lonardo el va dur a la práctica l'any 1496 tot i que va ser un mig èxit perque només conseguia planar ja que el humans no tenen tanta força en relació amb el que pesen per volar amb un invent.

L'Home de Vitruvi

1492

L'Home de Vitruvi o Estudi de les proporcions ideals del cos humà, es un famós dibuix, que va acompañat d'unes notes anatòmiques, que va fer Leonardo a un dels seus quaderns.
Representa una figura masculina nua, en dos posicions, una sobre l'altre. A més, esta inscrita per una circunfèrencia i un quadrat.
Aquest dibuix representa els canóns de perfeccio de l'huma.
Esta feta amb plumí, i pluma amb tinta sobre paper, amb unes mides de 34,4 cm de alt i 25,5 cm de llarg.

Tratje de buseig

1492

Aquest tratje per a conseguir busejar esta contituït per una mena de conjunt de roba de cuir, que cobria tot el cos.
A més integrava dos vidres integrats per a poder veure i un sistema de respiracio integrat.
Aquest mecànisme de respiració es basa en dos canyes de bambú flexibles que sortien de la boca del busejador i feien que en tot moment tinguessis aire. A més Leonardo tambe va pensar en posar unes molles de ferro perquè la presió no les tanques, així impossibilitzant el flux d'aire.

L'Últim Sopar

1498

La última cena, es una pintura mural que es troba en el convent dominic de Santa Maria delle Grazie, a Milà.
La pintura va ser feta per al seu patró, el duc Ludovico Sforza de Milà.
Mesura 460 cm d'alt i 880 cm d'ample.
Esta feta sobre un pared de guix amb la tècnica de temple y l'oli.

De Milà a Roma

1504

Desprès de pasar per Venècia i Florència, va tornar a Milà, amb l'objectiu de fer estudis anatomics que va apuntar a les seves notes, i va ser també en aquesta época que va començar a treballar en La Gioconda.
També va començar a estudiar el vol dels ocells, a partir d'on va redactar el Códice sobre el vuelo de los pájaros.
Ek se`tembre de 1513 va marxar a Roma per treballar per el papa Lleó X.

La Giocconda

1510

Aquest retrat de Lisa Gherardini, esposa de Francesc de Giocondo, mes conguda com a la Gioconda o la Mona Lisa.
Va ser adquirida per el rei Francesc I a l'inici del segle XVI.
Ara mateix es exposada al museu del Louvre de París.
Es un oli sobre una taula de pollancre de 77 cm d'alt i 53 cm de llarg.
La fama d'aquesta pintura no es deu només a la bellesa, sino als misteris que l'envolten, com el seu robatori l'any 1911, les parodies, etc.
Així es com aquesta obra es la més conguda mundialment.

Últims anys a França

1515

El setembre de 1515, el nou rei de França, Francesc I, va conquerir Milà, així convertint-se en el seu noi mecenes.
Aquest li va fer un encárrec de un lleó mecànic, el qual tingués un compartiment al pit on pogués mostrat les flors de liri.
Llavors, Francesc I, el va instal·lar a el castell de Clos-Lucé, ademés de rebre 10000 escuts de pensió per ser el primer pintor i ingenier del rei Francesc I.

Mort

Feb 5, 1519

I així va ser com aquest gran mestre, el dia 2 de maig de 1519, va morir d'una malaltia, així deixant una gran herència per a la ciència, la ingenieria, la pintura, l'anatomía, la medicina i molt més ambits.
Per a molts va ser una persona amb una ment avançada a la época i que va ser tot un revolucionari amb vista al futur.
Hi ha teories que sostenen que Leonardo va morir a mans del Papa, altres creuen que es un error o una malinterpretació de la informació.