La vellesa en la filosofia

  • 427 BCE

    Plató

    La bellesa ontològica és aquella concepció que, partint de Plató, arriba fins a la filosofia medieval i es distingeix per a identificar la bellesa amb la bondat i, sobretot, amb la veritat i la perfecció; en canvi, la bellesa estètica representa preferentment una actitud subjectiva de vivència del bell.
  • 384 BCE

    Aristòtil

    Per a Aristòtil, la bellesa consisteix en magnitud i ordre, qüestions purament físiques, i es troba en les proporcions perfectes, en la justa mida, en la simetria.
  • 106 BCE

    Ciceró

  • 354

    Sant Agustí

    En el pensament platònic, l'aspecte estètic no és ni secundari ni un tema perifèric sa, ric i amb honors fins a la vellesa, i ser enterrat reverentment pels fills.
  • 1274

    Tomàs d'Aquino

    La percepció de la bellesa, una cosa que arriba a l'home com a totalitat, s'inicia en els sentits, entre els quals Tomàs d'Aquino ha privilegiat a la vista i a l'oïda.