-
106
Ciceró
va neixer l'any 106 a.C i va morir l'any 43 a.C En aquest hi ha un elogi de la vellesa, i descarta la compassió, sinó que mereix respecte i veneració. La vellesa és dignitat assolida -
354
Sant Agustí
Sant Agustía neixer l'any 354 d.C. i va morir l'any 430 d.C. entén el vell com a model de dignitat i saviesa i per tant com a guía d’ensenyament. En canvi S Tomàs d’Aquino (Aristotèlic) subratlla l'egoisme solitari i la decadencia física i moral del vell.
Pel que fa el Renaixement, hi ha una aversió a tot allò que és vell i caduc, la vellesa com a pas cap a la mort -
384
Aristòtil
Va neixer l'any 384 a.C i va morir l'any 322 a.C Té una concepció negativa de la vellesa. És una etapa de debilitat, inutilitat per la vida social, és mereixedora de compassió. Entén la malaltia com una vellesa adquirida i la vellesa com una malaltia natural. -
427
Platò
va neixer al 427 a.C i va morir al 347 a.C
Té una concepció positiva dels vells. Pensa que és l’etapa en que l’esser humà assoleix les més òptimes virtuts morals: prudència, saviesa, discrecció, bon judici. Això l’habilita per ocupar amb autoritat els càrrecs més alts (públics, administratius, directius, jurisdiccionals, governamentals). Segons Plató la qualitat de vida i virtuts assolides a la vellesa estan determinades per la forma con s’ha anat preparant durant joventut i maduresa -
1225
Sant Tomàs d' Aquino
va neixer l'any 1225 y va morir l'any 1274 subratlla l'egoisme solitari i la decadencia física i moral del vell. -
SCHOPENHAUER
va neixer a l'any 1788 i va morir l'any 1860 també visió positiva. Per ell l’avorriment i la malaltia no són símptomes de vellesa. Per exemple l’avorriment només apareix en els que han disfrutat dels plaers dels sentits i vida social, però no han alimentat el seu esperit i les seves forces intel·lectuals. -
SIMONE DE BEAUVOIR
va neixer l'any 1908 i va morir l'any 1986 Ella creu que s’ha de lluitat contra la “conspiració del silenci” sobre el tema (sobretot la vellesa femenina, però aplicada a tota ella). Ella critica l'actitud negativa de la societat amb els vells, que fa que aquests siguin al seu torn incapaços de valorar-se i crear el seu propi nínxol existencial.