-
Govern monàrquic presidit per l'almirall Aznar
El govern d'Aznar va estar format per antics membres dels partits dinàstics (Liberal i Conservador), i el seu objectiu era la convocatòria de comicis. Així, es van convocar eleccions municipals, que van ser vistes per l'oposició republicana com un plebiscit entre república i monarquia. -
Francesc Macià retorna de l'exili
Francesc Macià arriba des de l'exili de Bèlgica a Barcelona, on havia estat retornat després d'haver intentat travessar la frontera de l'Estat espanyol de forma il.legal. Macià romania a l'exili per la persecució durant la Dictadura del general Primo de Rivera, en una situació agreujada a partir de la seva implicació en l'intent de l'acció guerrillera de Prats de Molló. -
Francesc Cambó crea el Centre Constitucional
Uns quants mesos després de caure la Dictadura al 1930, davant el clima revolucionari va intentar sostenir la monarquia amb la creació d’un partit general espanyol, el Centro Constitucional, on s’hauria d’integrar la Lliga, que havia anat abandonant la doctrina nacionalista de Prat de la Riba. -
Fundació d'Esquerra Republicana de Catalunya
El nou partit, Esquerra Republicana de Catalunya, es regeix pels principis de justícia social, republicanisme i llibertat nacional de Catalunya, i junte l’obrerisme del Partit Republicà Català, els intel·lectuals socialistes del grup de L’Opinió, el separatisme d’Estat Català, i el republicanisme federal d’entitats locals i comarcals d’arreu del país. És un partit que agrupa moltes sensibilitats i tradicions diferents i està cridat a ser el partit hegemònic. -
Eleccions municipals
Les eleccions municipals van tenir lloc en aquesta data, i van determinar l'adveniment de la Segona República Espanyola. No hi va haver resultats oficials totals però la victòria va ser per a les candidatures republicanes-socialistes que van obtenir la majoria de regidors a 42 de les 50 capitals de província, així com a la majoria de les ciutats mitjanes i petites. -
Proclamació de la República Catalana
La proclamació de la República Catalana va tenir lloc el 14 d'abril del 1931, dos dies després de les eleccions municipals que van donar la majoria ERC, i va ser realitzada pel seu líder Francesc Macià que va proclamar la República Catalana com a estat integrant de l'autoproposta Confederació Ibèrica, referida també com a Federació Ibèrica. -
Period: to
Període constituent
-
Substitució de la República Catalana
la visita a Barcelona de tres ministres del govern provisional de Madrid (Nicolau d’Olwer, Marcel·lí Domingo i Fernando de los Ríos) es produí l’acord de substituir la República Catalana per una Generalitat de Catalunya i hom fixà el procés d’elaboració d’un estatut d’autonomia que havia d’ésser aprovat en definitiva per les corts constituents espanyoles. -
Period: to
Francesc Macià
-
Formació del govern de la Generalitat provisional
El Govern Provisional de la Segona República Espanyola va ser el govern que va posseir el poder polític a Espanya des de la caiguda de la Monarquia d'Alfons XIII. -
Period: to
Generalitat provisional
-
Decret de bilingüisme escolar
Dictat per Marcel·lí Domingo a instàncies de la Generalitat de Catalunya, que regulava l’ensenyament en llengua materna a totes les escoles primàries de la República Espanyola. -
Elecció de la Diputació provisional de la Generalitat
Aquesta Assemblea va ser constituïda per 46 diputats elegits pels regidors de tots els municipis catalans. Les eleccions van tenir lloc un diumenge. -
Redacció a Núria de l'avant projecte de l'Estatut
a Núria, la redacció de l'Avantprojecte de l'Estatut de Catalunya. La defineix com un Estat dins la República Espanyola i ofereix la possibilitat d'autodeterminació per al poble català, clàusules rebutjades pel govern central posteriorment -
Eleccions per a l'Assemblea Constituent
En aquestes eleccions, es van triar els membres de l'Assemblea Constituent que serien responsables de redactar la nova Constitució de la República. Els resultats van reflectir una victòria clara per a les forces republicanes i esquerranes, i van marcar el començament d'una nova etapa política a Espanya. -
Aprovació en referèndum de l'Estatut de Núria
L’Estatut del 1931, també conegut per l’Estatut de Núria, va ser votat pel poble de Catalunya abans que anés a Madrid, on després va ser sensiblement retallat.
El 1931 els ciutadans de Catalunya van poder votar, doncs, el text tal com l’havien redactat els diputats catalans. I ho van fer d’una manera absolutament majoritària. -
Demanda massiva de revisions de contractes de conreu
-
Reconeixement del sufragi femení
El moviment internacional pel sufragi femení dut a terme per les sufragistes va ser un moviment reformista social, econòmic i polític que promovia l'extensió del sufragi (això és, el dret al vot) a les dones. Dins del moviment es van formar dos corrents: el moderat, que pensava que amb el vot s'acabarien les desigualtats entre els sexes, i un de més radical que, a més del vot, demanava canvis en la família, el treball, la sexualitat... -
Manuel Azaña, president del govern republicà
Elegit president del Govern a les eleccions generals de 1931, durà a terme reformes educatives, econòmiques, militars, socials i estructurals, entre les quals destaquen la reforma agrària, la reforma militar, la creació d'un estatut d'autonomia per a Catalunya, i la laïcització de l'Estat. -
Manifest trentista i escissió de la CNT
El trentisme va ser un corrent ideològic i sobretot moviment que es va donar dins d'un sector reformista de l'organització anarcosindicalista CNT. Defensava la necessitat d'una fase de preparació d'uns anys (no especificaven quants) abans de l'inici de la revolució social. -
Promulgació de la Constitució republicana
La Constitució de la República Espanyola va ser aprovada per les Corts Constituents el 9 de desembre de 1931. Estava formada per 125 articles repartits en nou títols més el preliminar i definia Espanya com una “república democràtica de treballadors”. -
Period: to
Bienni reformista
-
Aixecament anarquista a l'Alt Llobregat
-
Les Corts comencen la discussió de l'Estatut de Núria
Tal dia com avui de 1932 les Corts espanyoles aprovaven l'Estatut de Núria, després d'un seguit de retallades, mutilacions i renúncies polítiques per part dels partits catalans. -
Cop d'Estat fracassat del general Sanjurjo
La Sanjurjada fou un intent de cop d'estat fracassat que part de l'exèrcit espanyol inicià la matinada del 10 d'agost de 1932 contra la II República, liderat des de Sevilla pel general Sanjurjo. -
Les Corts aproven l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i la Llei de Reforma Agrària
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya. De caràcter sobiranista, l'estatut fou impulsat pel llavors president de la Generalitat, Francesc Macià, i aprovat en referèndum pel 99% dels votants. L'any 1932 es va aprovar la Llei de reforma agrària. L'objectiu del govern era l'eliminació del latifundisme i la creació d'una classe de petits propietaris, amb la consegüent modernització i millor aprofitament de les terres. -
Eleccions al Parlament de Catalunya
Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents al període republicà es van celebrar el dia 20 de novembre de 1932 i foren les úniques d'aquell període històric. -
Period: to
Catalunya Autònoma
-
Francesc Macià, president de la Generalitat
Després d'aprovar-se l'estatut de 1932, ja que l'Estatut de Núria no va ser aprovat i va ser modificat, tenint bases similars però amb molts retalls, i fer-se les primeres eleccions al Parlament de Catalunya (1932), Francesc Macià torna a ser nomenat President de la Generalitat i, el 19 de desembre de 1932, constitueix el primer govern de la Generalitat estatutària. -
Intent fracassat de revolta general anarquista
-
Insurrecció anarquista a l'Alt Llobregat
La insurrecció anarquista de l'Alt Llobregat va ser la primera de les tres insurreccions dutes a terme per la CNT durant la Segona República Espanyola (la segona va ser la Insurrecció anarquista de gener de 1933, durant la qual es van produir els famosos successos de Cases Velles, i la tercera la insurrecció anarquista de desembre de 1933). -
La Lliga Regionalista pren el nom de Lliga Catalana
-
Congrés de creació de la CEDA
-
Congrés de creació de la CEDA
-
Fundació del Partit Sindicalista
-
Period: to
Bienni conservador
-
Mort de Francesc Macià
El dia de Nadal del 1933 s’apagava la seva ànima al Palau de la Generalitat, treballant i despatxant amb els Consellers fins l’últim moment. Concentració de prop d’un milió de persones al seu funeral, un terç de la població de Catalunya de l’època, cosa que suposava la manifestació -
Period: to
Lluís Companys
-
Insurrecció i revolución a Astúries
La Revolució d'Astúries va ser una insurrecció obrera que va passar a Astúries del dia 5 al 19 d'octubre. Formava part de la vaga general revolucionària organitzada pels socialistes (PSOE) a tot Espanya coneguda amb el nom de Revolució d'octubre del 1934 i que només va arrelar completament a Astúries, -
Period: to
Suspensió de l'estatut
-
Proclamació de l'Estat Català
Lluis Companys va proclamar l'Estat Català a Barcelona, dins de la República Federal Espanyola per part del president de la Generalitat de Catalunya -
Period: to
Restabliment de l'autonomia
-
Period: to
Front popular