LA SEGONA REPÚBLICA

  • Dictadura de Stallin

    El context politic europeu no afavoria a la consolidació de la democràcia degut a l'increment del feixisme italià
  • Crisi econòmica

    La segona republica es va desenvolupar en un context de crisi econòmica iniciada a EEUU
  • Dimisió de Miguel Primo de Rivera

    Presenta la seva dimisió al rei Algons XIII, per quedar-se sense recolzament i per problemes de salut
  • Period: to

    Dictablanda de Berenguer

    Etapa de trancisió entre la dictadura de Primo de Rivera i la Proclamació de la República.
  • Pacte de Sant Sebastià

    Pacte format per l'oposició (republicans, socialiestes...) per provocar un canvi de règim amb un aixecament militar.
  • Proclamació de la república a Jaca

    Es va proclamar la república per part d'un grup de militars a la kaserna de Jaca. Va fracasar i els seus líders (Fermín Galan i García Hernandez) condemnats a mort.
  • Promulgació de la Llei de Retir de l'Oficialitat

    Era una reforma militar en la que tots els oficials actius havien de prometre l'adhesió a la República
  • Creació de la Generalitat de Catalunya

  • Alfons XIII declara a Aznar com a president del govern

    El militar Aznar convoca les eleccions d'abril de 1931
  • Formació de Esquerra Republicana de Catalunya

    Partit català que agrupava sectors nacionalistes radicals i republicans històrics
  • Eleccions municipals

    Vab guanyar els partits del Pacte de Sant Sebastià a les ciutats. Pero els monàrcics també van tenir representació pel caciquisme rural.
  • Manifestacions per la República

    Demanaven la proclamació de la República
  • Proclamació de la republica espanyola

    El rei va denunciar i va abandonar el païs i els representants dels partits signats del pacte de Sant Sebastià van constituir un govern provisional .
  • Alfons XII abandona el país

  • Period: to

    La Generalitat Provisional

    Abans d'aprovar l'Estatut, es va nomenar un govern provisional per la Catalunya autònoma, presidit per Francesc Macià i Lluís Companys
  • Period: to

    Govern Provisional

  • Incendis d'edificis religiosos

    Alvalots populars anticlericals van provocar l'incendi d'alguns edificis religiosos.
  • Projecte d'estatut Basc

    L'Estatut d'estella va ser un projecta del Pais Basc que finalment no va ser aprovat per ser poc democràtic i incomptable amb la Constitució.
  • Lliurament del avantprojecte d'estatut català

    Es va reunir una comissió d'experts presidida per Jaume Carner a Núria per redactar l'avantprojecte d'estatut després lliurat.
  • Elecció a Corts constituents

    El govern provisional va convocar eleccions que van resultar amb la victòria de la qualició d'esquerres, el PSOE. Iniciant-se així el bienni reformista.
  • Aprovació de l'estatut de Núria

    Es va aprovar l'Estatut per votació popular, on les dones també van poder votar
  • Manifest dels 30

    Manifest en el que es denunciava el control de la confederació per la FAI
  • Aprovació de la Constitució

    Responia als criteris de la majoria parlamentària de socialistes i republicans d'esquerres
  • Period: to

    Bienni d'Esquerres

    President de la República Niceto Alcalá Zamora cap de govern Manuel Azaña
  • Els "trentistes" abandonen la CNT

  • Llei de Reforma Agrària

    Llei que redistribuia la propietari de la terra per a un millor aprofitament agrari. S'expropiava a els propietaris de les terres que es conrreaven deficientment i a la noblesa.
  • Diccionari general de Pompeu Fabra

    Es va publicar el Diccionari de Pompeu Fabra que va ajudar a la fixació i difusió del català normatiu.
  • Movilitzacions del sector catòlic i conservador

    Es van movilitzar contra la política social, religiosa i autonòmica d'esquerres i van crear la CEDA.
  • Revolta de Sanjurjo

    Alguns militars es van revoltar amb el general Sanjurjo al capdavant. Van protagonitzar el primer cop d'estat contra la República. Tot i que va fracassar, la lleialtat de l'exercit no estava garantida.
  • Aprovació de l'Estatut d'Autonomia català

  • Period: to

    Generalitat Eststutaria

    Després de l'aprovació de l'estatut d'autonomia va iniciar el segon període de la Catalunya autònoma
  • Eleccions al Parlament de Catalunya

    Després d'aprovar l'estatut es van convocar eleccions al parlament. Es van presentar les forçes nacionalistes, les conservadores i els partits marxistes. Va tornar a vencer Esquerra Republicana, governant així Frances Macià.
  • La Lliga Ragionalista adopta el nom de Lliga Catalana

  • Aprovació de la Llei de Congregacions

    Una de les múltiples reformes del Bienni d'esquerres. Va possar limits a la possessió de béns per les ordres religioses.
  • Hitler va conquerir el poder a Alemanya

    El context politic europeu no afavoria a la consolidació de la democràcia degut a l'increment del feixisme alemany
  • Period: to

    Bienni Conservador

    Després de guanyar les eleccions generals es va iniciar una etapa de govern de dretes. El cap de govern era Alejandro Lerroux
  • Conflicte de Casas Viejas

    Un dels nombrosos conflictes que va sofrir la república promogut per la FAI
  • Creació de la CEDA

    Creació de la coalició electoral republicana per Gil Robles
  • Fundació de la Falange Espanyola

    Partit autoritari dirigit per Jose Antonio Primo de Rivera
  • Eleccions Generals

    Era evident la crisis de la coalició republicanista, Manuel Azaña, el cap de govern va dimitrii Alcalà Zamora va dissoldre les Corts. Van guanyar les dretes que s'hi van presentar unides, es va iniciar un bienni de govern conservador.
  • Creació de la UME

    La Unión Militar Española era una organizació clandestina de militars de dretes creada després del cop d'estat de Sanjurjo
  • Mort de Francesc Macià

    Va morir el president de la Generalitat de Catalunya i el va succeir Lluís Companys fins al 1940
  • Proliferació de vagues i manifestacions

    Les mesures del govern de Lerroux van radicalitzar el PSOE i la UGT. La seva ala mees esquerrana liderada per Largo Caballero va deixar de colaborar amb els burgesos, es va promulgar la revolució social.
  • Aprovació de la Llei de Contractes de Contreu

    El parlament de Catalunya va aprovar la Llei de Contractes de Conreu per solucionar el conflicte del camp català. Garantia als pagesos l'accès a la propietat de les terres. La Lliga catalana es va mostrar contraria però la generalitat va tirar-la endevant.
  • Fusió de la JONS amb la Falange Espanyola

    Els dos partits feixistes es van fusionar per representar una ideologia anti democràtica
  • Llei de Bases

    Mitjançant la Llei de Bases es va fixar un programa per organitzar els serveis de Sanitat i Assistència Social de la Generalitat.
  • La CEDA entra al govern

    La CEDA va reclamar participar directament al govern i Lerroux va accedir otorgant-li tres carteres ministerials.
  • Vaga general de la UGT

    Es va dur a terme una vaga general iniciada per la UGT per impedir la consolidació del nou govern amb la CEDA. A causa de la manca de coordinació el moviment va fracasar. Tot i que a Astúries i Catalunya la revolta va ser especialment forta sent així reprimida per les tropes africanes de Franco.
  • Repressió contra la revolta d'octubre a Catalunya

    A Catalunya la revolta d'octubre comprava amb el soport del President de la Generalitat Lluís Companys. Va reclamar la república catalana dins de la república federal espanyola. El govern va declarar l'estat de guerra i va empresonar els líders catalans entre ells Azaña que era a Barcelona.
  • La crisi del segon bienni

    Degut a escàndols de corrupció i malversació de fons i el cas de l'estraperlo van provocar una crisi en el govern de Lerroux.
  • Projecte constitucional de la CEDA

    La CEDA va presnetar un projecte per modificar la Constitiució, recollia la revisió de les autonomies, abolia el divorci i negava la possiblitat de l'expropiació de les terres
  • Mesures de la CEDA

    Les conseqüències de la revolució d'octubre van implicar que la CEDA augmentes la seva influència al govern reorientant la seva política. Es va suspendre l'Estatut d'Autonomia a catalunya i es va anul·lar la Llei de Contractes de conreu.
  • Intent de Cop d'Estat

    Es va organitzar un pronunciament militar liderat pel generla Mola, però va fracassar a les ciutats més importants (Madrid i Barcelona).
  • Clima de Violència

    Les forces de dretes i d'esquerres estaven en tensió, la creació d'aquest clima de violència era una estratècia de l'estat espanyol que afavoria els sectors que s'organitzaven per fer un cop d'Estat contra la República.
    A Catalunya no s'enfronatven dretes i esquerres, ambdues col·laboraven per consolidar l'autonomia.
  • Redestinació de generals sospitosos

    Per calmar els rumors colpistes els generals que eren subceptibles de provocar-lo van ser redestinats, per por a ser destituits. Franco a les Iles Canàries, Mola a Navarra i Goded a les Balears.
  • Els "trentistes" tornen a la CNT

  • Aprovació de la divisió per comarques catalanes

    Es va voler dividir el territori català en 38 comarques, la qual cosa no es va aprovar fins l'inici de la Guerra Civil
  • Period: to

    Govern del Front Popular

    El cap de govern era Santiago Casares Quiroga. Es van amnistiar als pressos polítics, es van readmetre treballadors acomidadts arrel de les vagues de 1934 i es va reprende el projecte d'estatuts de Galícia i el País Basc. A Catalunya es va restablir la Generalitat i la Llei de Contrates de conreu.
    Mola i altres idean l'aixecament militar contra la República
  • Eleccions legislatives

    Al decaura el govern de Leroux, Gil Robles va intentar que el nomenessin president però Alcalà Zamora s'hi va negar. Va triomfar el Front Popular, la coalició d'esquerres tot i que va quedar molt igualat amb les dretes.
  • Assesinat de Castillo

    Castillo col·laborava amb les milícies d'esquerres i va ser assessinat.
  • Assessinat de Josè Calvo Sotelo

    En resposta de la mort de Castillo un grup d'esquerres va assassinar a Calvo Sotelo, el cap del Partit monàrquic, Renovación Española. Aquest fest va precipitar el cop d'estat.
  • Cop d'Estat

    La sublevació va començar al Marroc on estaven els militars, va soposar l'inici de la Guerra Civil.
  • La República pasa a mans de José Giralt

    Giralt dissol l'esxèrcit i dona armes a les milicies.