LA SEGONA REPUBLICA

  • Govern Provisional i Eleccions

    Govern Provisional i Eleccions
    Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931
    El resultat, quantitativament favorable a l'opció monàrquica però amb una victòria dels republicans a les grans ciutats, va ser interpretat com una pèrdua de confiança en la monarquia i el rei va renunciar i marxà d'Espanya dos dies després.
  • Period: to

    Final de la Segona Republica

    II República Espanyola (1931-1936)
  • Es proclama la II República

    Es proclama la II República
    A Catalunya, va ser governada per Francesc Macià
  • Començament del Bienni Reformista

    Començament del Bienni Reformista
    Guanyen les eleccions generals republicans i socialistes.
    Manuel Azaña,en la foto,es va convertir en cap de govern i Niceto Alcalá Zamora en President de la República.
  • Nova Reforma Educativa

    Nova Reforma Educativa
    Reforma educativa(ensenyament públic)i de l’exèrcit (professionalitzar i reduir).
  • Es crea la Nova Constitució

    Es crea la Nova Constitució
    Constitució de 1931.
    Va crear un nou marc legal des d'on legitimar les altres reformes.
  • Reforma Agrària

    Reforma Agrària
    Expropiació amb indemnització d'una part dels latifundis que serien lliurats en petits lots de terra als jornalers.
    Va ser un dels projectes més ambiciosos de la Segona República perquè pretenia resoldre un problema històric: la tremenda desigualtat social que existia en la meitat sud d'Espanya.
    Llei impulsada per Marcelino Domingo.
  • Cop D'estat Contra La Republica

    Cop D'estat Contra La Republica
    La Sanjurjada fou un intent de cop d'estat fracassat que part de l'exèrcit espanyol iniciat la matinada del 10 d'agost de 1932 contra la II República, liderat des de Sevilla pel general Sanjurjo.
    Després del cop, Sanjurjo va ser en primer lloc condemnat a mort i, posteriorment, i després d'una temporada a el Dueso, va ser exiliat a Portugal.
  • Estatut d'Autonomia de Catalunya

    Estatut d'Autonomia de Catalunya
    S’aprova a les Corts l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
    L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya.
  • Bienni Negre i Conservador

    Bienni Negre i Conservador
    Eleccions general que donaren la majoria als partits de centre(Partido Radical d’A. Lerroux)i dreta (CEDA).
    Van intentar frenar les reformes iniciades pel govern anterior.
  • Falange Espanyola

    Falange Espanyola
    Creació de Falange Espanyola de les JONS (partit polític d’extrema dreta).
    Va ser un partit polític feixista .
  • Paralització de les reformes progressistes

    Paralització de les reformes progressistes
    S'enfrontà amb el govern de la Generalitat a causa de la Llei de contractes de conreu aprovada pel Parlament català, a fi de protegir els camperols.
  • Revolució d'Octubre

    Revolució d'Octubre
    Aquest moviment va estar encoratjat des d'amplis sectors i per importants dirigents del PSOE i la UGT, i de forma desigual per la Confederació Nacional del Treball (CNT)
  • Francisco Franco nomenat cap de l'Estat Major

    Francisco Franco nomenat cap de l'Estat Major
    José María Gil-Robles ,nomenat ministeri de Guerra i, com tal, nomena el general Francisco Franco cap de l'Estat Major.
  • El Front popular i les dretes seguiren camins diferents

    El Front popular i les dretes seguiren camins diferents
    la dreta inicià el camí de la conspiració per guanyar allò que havia perdut a les urnes, mentre a l'esquerra PSOE, UGT i comunistes es radicalitzen i ocupen finques agràries.
    La Falange Espanyola fou il·legalitzada i José Antonio Primo de Rivera, fou detingut. A l'exèrcit també es visqué la divisió política: per una banda, la Unión Militar Española preparava el cop d'Estat i a l'altra extrem es formà l'Unió Militar Republicana Antifeixista.
  • Eleccions i Front Popular

    Eleccions i Front Popular
    En les eleccions generals guanya la coalició del Front Popular. A Catalunya, Companys tornà al capdavant de la Generalitat.
    A la imatge s'aprecia la bandera del Front Popular.
  • Aixecament militar

    Aixecament militar
    Dirigit pel general Francisco Franco, contra el govern republicà.
    Contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment del règim franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975.