-
Convenció Jacobina
Agrupació política francesa. Creada el 1789 a Versalles, tingué diversos noms, però hom la conegué pel de club dels Jacobins pel fet d'haver instal·lat la seva seu, a París, en un convent de dominics, coneguts popularment com a jacobins. Inicialment fou un club parlamentari moderat (hi figuraren des de Mirabeau fins a Lafayette), però el 1792 el dominaren els republicans radicals, com Robespierre, Saint-Just, Pétion, etc, -
La Convocatòria del Estats Generals
Va ser una assemblea convocada pel rei per solucionar la greu crisi financera que patia el país. Es componia de representants dels tres estaments de la societat francesa: el clergat, la noblesa i el poble pla.
Tot i això, els representants del poble pla es van rebel·lar contra el sistema de vot i van crear l'Assemblea Nacional, que iniciaria la Revolució francesa -
Jurament del Joc de la Pilota
És un compromís d'unió pres el 20 de juny de 1789 a la sala del Joc de pilota, a Versalles, pels 577 diputats del tercer estat als Estats Generals de França de 1789. -
Presa de la Bastilla
La presa de la Bastilla és un esdeveniment de la Revolució Francesa que tingué lloc el 14 de juliol de 1789. -
Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà
Aquesta declaració es un conjunt de drets individuals i col·lectius. Va ser adoptada el 26 d'agost de 1789 per l'Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució. -
Fugida de Lluís XVI
Va esdevinguda durant la nit del 20 al 21 de juny de 1791 fou un episodi de la Revolució Francesa en què Lluís XVI i la família reial intentaren fugir, disfressats d'aristòcrates russos. -
Constitució de 1791
La Constitució francesa de 1791 fou la primera constitució escrita de la història francesa i va ser promulgada per l'Assemblea Constituent el 3 de setembre de 1791 i acceptada per Lluís XVI el 16. Contenia la reforma de l'Estat francès, quedant França configurada com una monarquia constitucional. -
Period: to
Monarquia constitucional
La Monarquia Constitucional de França fou un breu període històric durant el qual el Regne de França va ser regit per un règim de monarquia constitucional en contrast amb la monarquia absoluta immediatament anterior i que va acabar oficialment amb l'Antic Règim. S'emmarca dins del context de la Revolució Francesa. -
Declaració dels drets de la Dona i de la Ciutadana
És un text jurídic francès que exigeix la plena assimilació legal, política i social de les dones, redactat el setembre del 1791 per Olympe de Gouges, sobre el model de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, proclamada el 26 d'agost del 1789, i publicat al tríptic Els drets de la dona, adreçat a la reina. -
Convenció Girondina
El grup dels girondins estava integrat, sobretot, per individus de l'alta burgesia i intel·lectuals influïts per les idees de la Il·lustració . Tots tenien en comú un fort interès pels ideals de llibertat i igualtat, principis aviat reconeguts dins de la Declaració dels Drets de l'Home i el ciutadà. -
Period: to
La Convenció Republicana
Durant la Revolució Francesa, la Convenció Nacional o, simplement, la Convenció, fou el govern de França des del 20 de setembre de 1792 fins al 4 de brumari de l'any IV. Després de la seva dissolució, el poder passà al Directori. -
Assalt al palau de les Tulleries
Les classes populars van provocar una revolta a causa de la traïció del rei i la invasió militar; van assaltar el palau on es trobava el rei i el van empresonar. -
Calendari Republicà Francès
Va ser instaurat per un decret de la Convenció Nacional amb el qual s’abolia l’«era vulgar» per als usos civils i es definia el 22 de setembre de 1792 com el primer dia de l’anomenada «era dels francesos». El disseny mirava d’adaptar el calendari al sistema decimal i eliminar-ne les referències de caire religiós. -
Constitució de 1793
La Constitució francesa de 1793, també coneguda com la Constitució de l'Any I, o la Constitució dels montagnards, va ser creada pels jacobins, basada en la democràcia social: sobirania popular, sufragi universal directe i atenció preferent al dret a l'existència. -
Execució de Lluís XVI
Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74). Suspès i arrestat durant la insurrecció del 10 d'agost, va ser jutjat per la Convenció Nacional, considerat culpable de traïció i guillotinat el 21 de gener de 1793. -
Period: to
El Directori
El Directori fou el sistema de govern vigent durant la Primera República Francesa entre el 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795) i el 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799). Va venir després de la Convenció Nacional i fou succeït pel Consolat -
Constitució de 1795
és el text que va establir el Directori durant la Revolució francesa. Fou aprovada per referèndum el 5 de fructidor de l'any III, i té com a preàmbul la Declaració dels Drets i els Deures de l'Home i del Ciutadà de 1795. -
Cop d'Estat de Napoleó
El cop d'estat del 18 de brumari, en francès: coup d'État du 18 brumaire (de l'any VIII) del calendari revolucionari o 9 de novembre de 1799, de Napoleó Bonaparte marca la fi del Directori (Directoire) i de la Revolució Francesa, i el principi del Consolat francès.