-
El sorgiment del Tercer Estat: febrer-setembre de 1789
sis milions de persones a tota frança van votar pels estats generals i es van elaborar 25.000 caixers de doleances, o llistes de queixes, per ser consultats, 578 respresentants de tercers, 282 representants reals i 303 sacerdots van assistir als estats generals de 1789 en versal 5 de maig. -
Una monarquia popular 1789-1791
Mentre l'Assemblea Nacional redactava la seva constitució, Lluís XVI plorava fins a quedar-se adormit a Versalles. Va exigir als diputats rebutjar els Decrets d'Agost i la Declaració de Drets Humans per incloure el seu poder de veto total a la nova Constitució. Això va enfurismar el poble de París. Va marxar cap a Versalles amb 7.000 persones, la majoria dones comerciants, suplicant al rei que acceptés les reformes proposades per l'Assemblea demanant pa. -
El naixement de la República: 1792-1793
Nombrosos membres de l'Assemblea Legislativa estaven dividits en dues faccions: els feuillants més conservadors s'asseien a la dreta del president, mentre que els jacobins més radicals s'asseien a la seva esquerra, creant l'espectre polític d'esquerra i dret actualment emprat. Un tercer grup de jacobins es va separar, insistint que la guerra era l'única manera de salvar la Revolució després que els monarques d'Àustria i Prússia amenacessin d'esclafar-la a la declaració de Pillnitz. -
El Regnat del Terror: 1793-1794
Los girondinos asumieron el poder como facción moderada de la Revolución después del declive de los feuillants. La Montaña, un grupo de jacobinos radicales liderados principalmente por Maximilien Robespierre, Georges Danton y Jean-Paul Marat, se opusieron a ellos en los primeros meses de 1793. Hasta la caída de los girondinos el 2 de junio de 1793 -
el directori de 1795-1799
Des del 2 de novembre de 1795 al 9 de novembre de 1799 (els últims quatre anys de la Revolució Francesa), el Directori francès va servir com a poder executiu del país.