-
Presa de bastilla
La presa de la Bastilla és un esdeveniment de la Revolució Francesa que tingué lloc el 14 de juliol de 1789. La rendició de la Bastilla, símbol del despotisme, va fer l'efecte d'un sisme, a França com a Europa, fins a la llunyana Rússia imperial. -
Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà
La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà és un dels documents fonamentals de la Revolució Francesa. Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. -
Assemblea Nacional
L'assemblea nacional posava la Revolució en mans dels sectors moderats. Amb ella França va deixar de ser una monarquia absoluta i es va organitzar com una monarquia de caràcter limitat i constitucional. -
Jurament del Joc de la Pilota
Versalles fou presa de l'agitació política. Lluís XVI, assetjat per problemes financers i el descontentament popular, havia estat obligat a convocar els Estats Generals, la tradicional assemblea de representació del regne d'origen medieval. -
Period: to
MONARQUIA CONSTITUCIONAL
Impulsada per la burgesia moderada, que aspirava a aboir l'Antic Regim, escollir un parlament per sufragi censatari i establir una construció(liberalisme moderat). -
Period: to
REVOLUCIÓ FRANCESA
La Revolució Francesa es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat. En acabar el segle xviii, el regne de França, com la major part d'Europa, estava sotmesa a l'Antic Règim. -
Fugida de Varennes
La Fuga de Varennes, fue uno de los acontecimientos más significativos de la Revolución Francesa, que sucedió tras la grave caída de la familia real en cuestión a su autoridad. Ocurrió la noche del día 20 de Junio de 1791, Maria Antonieta, Luis XVI y sus hijos intentaron huir del Palacio de las Tullerías. -
Primera constitucó
La Constitució francesa de 1791 fou la primera constitució escrita de la història francesa i va ser promulgada per l'Assemblea Constituent el 3 de setembre de 1791 i acceptada per Lluís XVI el 16.Contenia la reforma de l'Estat francès, quedant França configurada com una monarquia constitucional. -
Period: to
REPÚBLICA SOCIAL
La República Social Italiana o República de Salò va ser un estat titella de l'Alemanya Nazi dirigit pel "Duce de la Nació" i "Ministre d'Afers Estrangers" Benito Mussolini. -
Period: to
LA REPÚBLICA SOCIAL
La burgesia radical, empresa per les classes populars,va ptoclamar la república i va democratitzar rl sistema politic (sufragi universal masculi) i la societat (lleis socials) en un sentit igualitari. -
Assalt al palau reial
El Palau de les Teuleriesva ser un palau situat a París, a França, un dels més importants de la monarquia francesa. Va ser manat construir per Caterina de Mèdici l'any 1564 i fou destruït en un incendi el 1871. El seu nom té l'origen en les teuleries (tallers de fabricació de teules). Tot i que el Palau va ser destruït, el jardí del seu recinte,, encara es conserva avui dia i es troba lliurement obert al públic. -
Execució de Lluís XVI
El 20 de gener del 1793, Chrétien Guillaume de Lamoignon de Malesherbes comunicà a Lluís XVI que la Convenció l'havia condemnat a mort. L'execució a la guillotina tingué lloc a París l'endemà, el 21 de gener del 1793 a la Plaça de la Revolució, dita anteriorment Plaça de Lluís XV.El seu cos fou enterrat al cementiri de l'església de la Magdalena, ja que la Convenció havia rebutjat enterrar-lo al costat del seu pare a Sens. -
Constitució (democràcia social)
La Constitució francesa de 1793, també coneguda com la Constitució de l'Any I, o la Constitució dels montagnards, va ser creada pels jacobins, basada en la democràcia social: sobirania popular, sufragi universal directe i atenció preferent al dret a l'existència. Aprovada per aclamació el 24 de juny de 1793, mai va arribar a entrar en vigor i fou definitivament descartada el 10 de maig de 1795 ("21è floreal"). -
Period: to
LA CONVENCIÓ JACOBINA
El Club dels Jacobins fou el més radical, gran i poderós club polític a França durant la Revolució. El seu origen es troba en el Club Bretó format a Versalles com a grup dels diputats bretons dels Estats Generals de França. En el moment màxim de la seva influència, n'hi havia entre cinc mil i vuit mil afiliats a tot França, amb un total d'uns cinc-cents mil membres. Després de la reacció Termidoriana, el club fou clausurat. -
Caiguda dels jacobins
L’estiu del 1794 els perills van disminuir: les diverses revolucions interior van ser sufocades i els exèrcits francesos lluitaven contra les aliances estrangeres. Però la radicalització de la revolució, el Terror i el govern dictatorial dels jacobins van provocar l’oposició de la gran majoria de la població. Mitjançant un cop d’Estat, el juliol del 1794, Robespierre va ser derrotat i executat amb altres dirigents jacobins. -
Cop de Termidor
Es posa fi a la Convenció, iniciant un període de reacció contra la revolucionària política de govern. Això es produeix després de la queia de Robespierre a la guillotina. Finalment, es va posar fi al període de República Francesa i del domini dels Jacobins. -
Execució de Robespierre
Robespierre, va ser un dels polítics més reconeguts de la Revolució Francesa. Va ser perseguit i capturat a Varennes, un dels llocs on va decidir parar durant el seu viatge. Finalment, Robespierre va ser reconegut com el culpable d'establir aliances amb diferents potències de l'estranger. I va ser condemnat a morir a l'ordre el 27 de juliol de 1794. -
Period: to
LA REPÚBLICA CONSERVADORA
Davant la radicalització de la Revolució, la burgesia moderada va implantar el liberarisme moderat. -
Period: to
LA REPÚBLICA CONSERVADORA
La República Conservadora, también llamada República Autoritaria, fue un período de la historia de Chile que se extendió entre 1831 y 1861, caracterizado por la hegemonía del Partido Conservador, cuyos partidarios fueron llamados «pelucones». Después de derrotar al partido liberal, cuyos miembros fueron apodados «pipiolos», en la batalla de Lircay el 17 de abril de 1830, esta se consolidó formalmente en 1831 con la elección del general José Joaquín Prieto como presidente de Chile. -
Constitució (liberalisme polític)
La Constitució de l'any III és el text que va establir el Directori durant la Revolució francesa. Fou aprovada per referèndum el 5 de fructidor de l'any III, i té com a preàmbul la Declaració dels Drets i els Deures de l'Home i del Ciutadà de 1795. -
Inici del retorn dels exiliats
Va anul·lar les lleis jacobines i va promoure el retorn dels exiliats a causa del Terror. -
El Consolat
El Consolat francès és el govern de la República Francesa que va des de la caiguda del directori arran del Cop d'estat del 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799) fins a la proclamació de Napoleó Bonaparte com a emperador el 18 de maig de 1804. Per extensió, el consolat es refereix a una etapa de la història de França .Govern personalista i autoritari -
Colp d'Estat de Napoleó
Napoleó Bonaparte marca la fi del Directori (Directoire) i de la Revolució Francesa, i el principi del Consolat francès. -
Period: to
IMPERI NAPOLEÓNIC
El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França. -
La batalla d'Austerlitz
La batalla d'Austerlitz, també coneguda com la batalla dels Tres Emperadors, va enfrontar a un exèrcit francès encapçalat per l'emperador Napoleó I contra les forces combinades russo-austríaques del tsar rus Alexandre I i l'emperador austríac Francesc I en el context de les Guerres Napoleòniques. La batalla va tenir lloc prop d'Austerlitz, actual Slavkov o Brna,a Moràvia. La batalla és considerada una obra mestra tàctica de Napoleó, a l'alçada de Cannes o Gaugamela. -
Emperador del papa
Al gener de 1808, pràcticament tota Itàlia estava sota el domini, directe o indirecte, de l'emperador Napoleó. Tan sols el papa, com a sobirà dels Estats Pontificis que s'estenien pel centre de la Península, mantenia aspectes d'independència davant del totpoderós amo d'Europa. -
Invació Napoleonica a Espanya
La Guerra del Francès fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.