-
509 BCE
Expulsió del rei Luci Tarquini el Superb
Últim rei, que va ser expulsat i simultaniament proclamada la República -
343 BCE
Guerres Samnites
Diversos pobles romans es van aliar per oposar-se a l'expansió de Roma. (34B BC - 290 BC) -
Period: 343 BCE to 271 BCE
Expansió per Itàlia
-
338 BCE
Dissolució de la Lliga Llatina
Al 338 BC Roma va aconseguir dissoldre la Lliga Llatina, els quals els formaven els pobles llatins i volscos. -
283 BCE
Derrota de la confederació dels pobles itàlics del nord
Etruscos, Umbres i Gals, van ser derrotats pels Romans i poc després els van seguir els del sud -
281 BCE
Conquesta del sud d'Itàlia
Al 281 AC, la colònia grega de Tàrent, es va revoltar contra Roma, però tot i amb l'ajuda del rei d'Epir, Pirrus, i haver guanyat algunes batalles, no van aturar els romans, que amb deu anys van completar la conquesta del sud de la bota. -
Period: 264 BCE to 146 BCE
Expansió pel Mediterrani
-
Period: 264 BCE to 241 BCE
Primera Guerra Púnica
Guerra entre els romans i els cartaginesos. Va començar a Sicília, però es va transportar a Hispània (per lliurar la conquesta dels dos territoris). Una família remarcable, des del cantó cartagines van ser la Barca -
Period: 218 BCE to 202 BCE
Segona Guerra Púnica
La més famosa, per l'expedició d'Anníbal pels Alps amb elefants. És provocarà la derrota d'Anníbal, en la batalla de Zama; a mans de l'Escipió l'Africà, que li donarà als romans el territori d'Empúries (218 AC) -
Period: 209 BCE to 27 BCE
República Romana
-
Period: 149 BCE to 146 BCE
Tercera Guerra Púnica
És fa en territori africà i va significar la destrucció definitiva de la ciutat de Cartago a càrrec dels Escipions. -
Period: 91 BCE to 89 BCE
L'alçament dels pobles itàlics
Drus va prometre terres als plebeus i la ciutadania als pobles itàlics, cosa que no va agradar als senadors, qui el van assessinar. Llavors, els alifliats es van rebel·lar i van crear la Guerra Social (91 AC - 88 AC), i tot i que aquests pobles van perdre se'ls hi va concedir la ciutadania -
Period: 88 BCE to 82 BCE
La primera Guerra Civil
Màrius (partit popular) i Sul·la (partit senatorial) van voler acaparar el poder en una sola persona. En conseqüència hi van haver disputes entre bàndols, que van desenllaçar amb robos i assessinats pels dos cantons. Després de la guerra Roma va ser governada per Sul·la, després Màrius i un altre cop per Sul·la, qui va ser proclamat dictador al 82 AC i ho ser fins a la seva mort (79 AC) -
Period: 73 BCE to 71 BCE
La revolta d'Espàrtac
Espàrtac va ser un gladiador, esclau. I ell i uns setanta companys de l'escola de gladiadors, van encapçalar una revolta d'esclaus, que en ocasions va derrotar als romans. Finalment, Cras els va sotmetre i Espàrtac va morir, molts d'ells, també, van ser crucificats a les afores de Roma -
70 BCE
Pompeu i Cras
Al 70 AC aquests dos generals van aconseguir el consolat. Pompeu va destacar en campanyes a favor de Sul·la i Cras havia derrotar a l'Espàrtac.
Van eradicar els pirates (67 AC), van sotmetre a l'Àsia Menor i van conquerir Siria (63 AC) -
Period: 60 BCE to 52 BCE
El primer triumvirat
Al 60 AC tres partits polítics van crear un triumvirat; Juli Cèsar (partit popular), Pompeu (partit senatorial) i Cras (partit dels rics).
Es van repartir els territoris, Cèsar les Gàl·lies, Cras Síria i Pompeu Hispània. La batalla d'Alèsia va suposar la submissió total de les Gàl·lies. -
53 BCE
Mort de Cras
Va morir en una campanya de guerra, a partir d'aquell moment Cèsar i Pompeu crearant una guerra per apoderar-se del manament i es desbocarà en una Segona Guerra Civil- -
50 BCE
Reforma agrària dels germans Grac
A mitjans del segle II (AC) els latifunds estaven mal destrïbuits, hi havien terres abandonades i encavi el poble passant gana, llavors els germans Grac, van distribuïr les terres entre els pobres i el blat entre el poble. Al senat no va ser ben vist i van acabar els dos assessinats. -
Period: 49 BCE to 45 BCE
Segona Guerra Civil
Cèsar va traspassar els seus territoris i invarir Roma i tota la península. Pompeu fugí a Grècia. Poc després va invair Hispània i al acabar va anar a buscar-lo a Grècia, on el va matar a la batalla de Farsàlia. Al 48-47 Ac va invair Egipte i va lluitar contra els fills de Pompeu, on van ser derrotats a la batalla de Munda ( Andalusia ) -
44 BCE
Mort de Juli Cèsar
Al 45 AC Cèsar ja controlava tot el territori imperial romà. Va fer reformes: el calendari julià, l'otorgament de la ciutadania a Hispània i la Gàl·lia o l'agument del senat.
Els partidaris de la República es van aliar en un moviment en contra de l'unificació de tot el poder en una sola persona i el van assessinar. -
Period: 43 BCE to 38 BCE
El segon triumvirat
Després de la mort de Cèsar el senat no va saber reomplir el seu buit i es va crear una Segona Guerra Civil. Després d'un any, es va fer el segon triumvirat amb: Octavi (successor de Cèsar), Marc Antoni i Lèpid. -
29 BCE
L'inici de l'Imperi
El 36 AC Lèpid va morir i va esclatar una Tercera Guerra Civil. Octavi amb el suport del senat, va derrotar a Marc Antoni a la batalla d'Acci. Al 29 AC Octavi entrava a Roma vençedor, proclamant l'Imperi -
Period: 1 BCE to 100 BCE
Guerres socials
Durant el segle II (AC), entre els patrícis que s'havien enriquit encara més amb les expansions i els camperols que es van veure arruinats, van fer que es creessin les guerres socials