La prehistoria

  • 100,000 BCE

    El paleolitic(Continuació de l'altre explicació)

    El paleolitic(Continuació de l'altre explicació)
    També van descobrir el foc. Hi havien tasques de divisó sexual, les dones recolectaven i els homes caçaven. La societat era igualitària, ningú era pobre o ric.
  • 100,000 BCE

    El foc

    El foc
    El foc va ser descobert pel Homo Erectus fa 1.500.000 milions d'anys. Amb el foc podien: cuinar aliments(cuinant els aliments disminuïen mandibula ja que quan la carn estava crua era més dificil de mastegar i feien força amb la mandibula, gracies a la disminució de la mandibula hi havia més espai per al creixement del cervell),espantar als animals, tenir il·luminació i escalfar-se.
  • Period: 100,000 BCE to 10,000 BCE

    El paleolitic(1ra part)

    El paleolitic comença al 100.000 a.C i acaba al 10.000 a.C, es divideix en 3 etapes: inferior, mitjà i superior. Es dedicaven a la caça i a la recolecció. Eren nòmades, es a dir, no vivien en un lloc concret ja que es dedicaven a la caça i constantment estaven buscant animals per caçar. Com que eren nòmades vivien en tendes fetes de pell o en coves, i vivien en petites tribus. Fabricaven amb: pedra sílex, ossos o banyes d’animals. Tenien eines com: destrals, rascadors, puntes de llança...
  • 99,999 BCE

    Eines paleolitic-destral

    Eines paleolitic-destral
    Les feien servir per tallar fusta
  • 99,999 BCE

    Eines paleolitic-agulles

    Eines paleolitic-agulles
    les utilitzaven per fer roba
  • 99,999 BCE

    Eines paleolitic-punxons

    Eines paleolitic-punxons
    Els punxons els utilitzaven per perforar qualsevol cosa
  • 99,999 BCE

    Eines paleolitic-rascadors

    Eines paleolitic-rascadors
    Els utilitzaven per tallar la pell dels animals
  • 99,999 BCE

    Eines paleolitic-perforadors

    Eines paleolitic-perforadors
    Els perforadors servien per foradar fusta, ossos o pell
  • 99,999 BCE

    Eines paleolitic-puntes de llança

    Eines paleolitic-puntes de llança
    Les puntes de llança servien per caçar animals
  • 70,000 BCE

    Art rupestre

    Art rupestre
    L'art rupestre és un dibuix que es troben a les coves, la pintura està feta de la pigmentació de vegetals, sang i altres fluids corporals.
    Els colors que predominen son: taronja ,vermell, marró, groc i negre. N'hi han dos tipus d'estils.
  • 70,000 BCE

    Art rupestre- Estil llevantí

    Art rupestre- Estil llevantí
    I ha representats no tan sols animals, sinó també escenes de caça, dansa i escenes de la vida quotidiana on hi apareix la figura humana. Els colors són monocromatics. Podem trobar aquest estil a Moros del Cogul, la cueva de las manos i a Yecla
  • 70,000 BCE

    Art rupestre- Estil franco-cantàbric

    Art rupestre- Estil franco-cantàbric
    Pintures d’animals grans com cavalls, bisons, cèrvols… representats en forma molt real, no apareix la figura humana, varis colors com l’ocre, el vermell o el negre. Podem trobar aquest tipus de pintura a la cova d'Altamira, a Cueva Chauvet i Tito Bustillo
  • 10,000 BCE

    El neolitic(2na part)

    El neolitic(2na part)
    Els animals es domesticaven i tenien llames, gossos, porcs, vaques, cavalls, ases, cabres, ovelles i camells. Tant l'agricultura com la ramaderia es van descobrir a Egipte i India, orient mitjà.
    Les cases van començar a ser més elaborades i eren toves perquè estaven fetes de palla amb una estructura de fusta.
    Al neolitic les clases socials no existien, però, feien trocs
  • Period: 10,000 BCE to 5000 BCE

    El neolitic (1ra part)

    El neolitic comença al 10.000 a.C i acaba al 5.000 a.C. Van descobrir l'agricultura i la ramaderia, eren agricultors, ramaders i caçadors. La causa per la qual van descobrir l'agricultura i la ramaderia va ser per la sequera que hi havia. Eren sedentaris, es a dir, que no es movien de lloc per viure ja que van trobar un lloc on hi havia aigua, el terre era fertil per l'agricultura(es cultivava blat de moro, blat i arròs).
  • 9999 BCE

    Eines neolitic-falç

    Eines neolitic-falç
    El falç es una eina que le feien utlilitzar per segar
  • 9999 BCE

    Eines neolitic-aixada

    Eines neolitic-aixada
    L'aixada le feien servir per llaurar
  • 9999 BCE

    Eines neolitic-molí

    Eines neolitic-molí
    El molí es feia servir per moldre el cereal
  • 9999 BCE

    Eines neolitic-fus

    Eines neolitic-fus
    El fus s'utilitzava per filar fibres téxtils
  • 9999 BCE

    Eines neolitic-telers

    Eines neolitic-telers
    El telar ho van construir per teixir
  • Period: 5000 BCE to 3500 BCE

    La edat dels metalls(1ra part)

    L'edat dels metalls comença al 5.000 a.C i acaba al 3.500 a.C.Van descobrir els metalls (ferro, bronze i coure) i també es dedicaven a la metal.lúrgia, la metal.lúrgia consistia en fondre metalls i ficar-los en motlles per fer la forma de les eines i altres coses amb més facilitat. A part de la metal.lúrgia estava la Siderúrgia que es l'art d’extreure el ferro fonent-lo per separar-lo de l’ escoria (altres minerals inútils i roques).
  • 4999 BCE

    Invent edat dels metalls-roda

    Invent edat dels metalls-roda
    Les rodes les van contruir per poder moure coses pesades més facilment
  • 4999 BCE

    Invent la edat dels metalls- vela(navegació)

    Invent la edat dels metalls- vela(navegació)
    La vela de navegació era per poder navegar cap a una direcció en concret amb un vaixell
  • 4999 BCE

    Eines edat dels metalls-arada

    Eines edat dels metalls-arada
    servia per remoure el terra abans de la sembra
  • 4999 BCE

    Invents la edat del metalls-joies

    Invents la edat del metalls-joies
    Les joies les feien servir com accessori i també per fer veure la gent que tenien més poder
  • 4999 BCE

    Eines la edat dels metalls

    Eines la edat dels metalls
    Les eines de la edat dels metalls eren les mateixes que les anteriors, la diferencia es que aquestes estaven millor elaborades i estaven fetes de metalls i eren més eficaces.
  • 4999 BCE

    Edat dels metalls(2na part)

    Edat dels metalls(2na part)
    Van crear nous invents com: arades, rodes i joies. Les cases, a diferencia del paleolitic i neolitic, eren més elaborades i tenien més d'una habitació ,els poblats pasaven a ser ciutats que estaven situades als turons i estaven envoltades amb muralles. A l'edat dels metalls ja no era una societat igulitaria, si que existien les clases socials per l’especialització dels oficis i algunes persones van començar a acumular riquesa i poder. L'edat dels metalls acaba amb l'invenció de l'escriptura
  • 4900 BCE

    Megalits-menhir

    Megalits-menhir
    El menhir ho feien servir com a tombes
  • 4900 BCE

    Megalits-dolmen

    Megalits-dolmen
    El dolmen l'utilitzaven per fer enterraments col.lectius
  • 4900 BCE

    Megalits-crómlech

    Megalits-crómlech
    Els cromlechs eren temples