-
Period: to
Marià Aguiló
Va ser una gran influència per al moviment. Va editar clàssics catalans, va recollir una gran quantitat de material folklòric i lingüístic i també elaborà un catàleg de totes les obres impreses en català.
Per últim, va ser el renaixentista més conscient de reconstruir una nova literatura per a la llengua. -
Causes i antecedents 1.1
1) L'herència il·lustrada
Al segle XVIII sorgiren unes obres que es convertiren en la base: las "Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes" de Félix Torres i Amat, les "Memories" d'Antoni de Capmany, "Los condes de Barcelona vindicados" de Pròsper de Bofarrull, l'apologia de la llengua catalana d'Ignasi Ferreras i la que Pau Ballot va afegir a la seua gramàtica del català. -
Period: to
La Renaixença
Moviment de renovació cultural iniciat a Catalunya a la primera meitat del segle XIX, volia restaurar l'ús culte del català després de tres segles sense quasi activitat. -
Causes i antecedents 1.2
2)La revolució industrial
L'expansió demogràfica i la millora de les tècniques de conreu van encetar el procés d'industrialització que comportà la consolidació de la burgesia i uns canvis en el catalanisme polític. -
Causes i antecedents 1.3
3) El Romanticisme europeu
És un moviment artístic i literari que sorgeix a finals del segle XVIII a Anglaterra i Alemanya, després es manifestà a la primera meitat del segle XIX per Europa. Aquest moviment es caracteritza per la originalitat.
L'objectiu de restaurar l'ús culte de la llengua catalana va ser afavorit per les següents caracterísitiqyes del moviment romàntic:
-La preferència per la poesia popular.
-La defensa de la personalitat i la llibertat.
-L'interés per l'edat mitjana. -
Arcaïtzants i populistes
Hi havia també una extensa producció popular en català representada per la prosa satírica i costumista, i pel sainet.
Per a aquestos autors, laliteratura tenia una finalitat merament lúdica o era un mitjà per a difondre la ideologia liberal.
Els dos bàndols, de arcaïtzants i populistes, varen impedir la consolidació d'un model unificat. -
El començament 1.1
Al principi van limitar la restauració literària a la poesia.
L'inici va ser quan es publicà "La pàtria" de Bonaventura Carles Aribau a la revista "El vapor".
Està escrit en un català arcaic fluid. La identificació entre llengua i pàtria actuà de manera decisiva. -
Period: to
Teodor Llorente
Va ser el director dels periòdics "La Opinión" i "Las Provincias", des dels quals va exercir una gran influència en la societat valenciana.
La seua obra no mostra cap evolució, transmet una imatge conservadora ancorada en el passat nostàlgic.
Encara que la majoria dels poemes exalten el medi rural, hi ha altres com "Vora el barranc dels Algadins" que escapen de la mediocritat de la poesia de certamen. També va escriure una guia del País Valencià i traduí diversos autors, com Victor Hugo. -
Escriptors populars i llemosinistes 1.1
La literatura popular representada per la premsa satírica va obtenir gran difusió.
A 1837 es publicà el setmanari "El Mole", dirigit per Josep M. Bonilla, de caràcter satíric i liberal que va estar actiu fins 1870 i va ser molt popular. La publicació es va decantar pel "valencià que ara es parla", així es produí una eccissió entre escriptors populars (poetes d'espardenya) i burgesos (poetes de guant). -
Escriptors populars i llemosinistes 1.2
Els poetes d'espardenya utilitzaven el valencià col·loquial per a difondre idees liberals a una població monolingüe sense intenció de restaurar l'ús culte, mentre que els poetes de guant varen optar per la composició ocasional d'una poesia artificiosa i arcaïtzant.
Altres periòdics satírics van ser "La Donsayna" i "El Bou Solt", redactats col·loquialment transcrits amb ortografia castellana. -
Period: to
La Renaixença a les Illes Balears
A Mallorca s'introduí per mitjà de la revista "La Palma" de Josep M. Quadrado.
La generació posterior es va comprometre amb el moviment mitjançant els Jocs Florals. Marià Aguiló, Josep-Lluís Pons i Gallarza i Jeroni Rosselló van ser els més destacats. -
El començament 1.2
El pròleg de "Lo gaiter del Llobregat" de Joaquim Rubió i Ors és considerat el veritable manifest de la Renaixença. És un recull de poemes on l'autor diu que el passat medieval es converteix en un exemple que es pot projectar envers el futur. -
Period: to
Jacint Verdaguer
Va nàixer a Folgueroles i va ser sacerdot. Des del 1865 en els Jocs Florals de Barcelona.
En 1877 el seu poema "L'Atlàntida" va ser premiat i també entrà com a capellà privat al servei del marqués de Comillas i viatjà molt. El 1886 anà a Terra Santa i de tornada començà a patir una crisi espiritual que desencadenà un desig de purificació i un exercici de caritat que l'omplí de deutes.
Després d'un temps confinat publicà uns articles que causaren una gran commoció social, dividint el país en dos. -
Altres obres de Verdaguer
La resta de les seues obres són poemes de tema religiós, com els recollits en "Idil·lis i cants místics", i patriòtics. Dels seus últims anys està "Flors de calvari", que conté poemes dramàtics i personals de l'autor. Per últim, Verdaguer també va escriure llibres en prosa com el "Dietari d'un pelegrí a Terra Santa", les "Rondalles" i el recull d'articles "En defensa pròpia", on va crear un model de català periòdistic àgil i incisiu. -
Period: to
Constantí Llombart
És l'autor autodidacte de l'obra més destacada "Los fills de la morta viva" (1879-1885), que es tracta d'un recull biogràfic i antològic sobre els escriptors valencians dels segles XVIII i XIX.
El seu intent de conferir una projecció popular àmplia i culturament digna a penes va tindre ressò. -
El començament 1.3
La restauració dels Jocs Florals de Barcelona, van representar una garantia de continuïtat i de projecció social a l'escriptor de llengua catalana i li va donar un prestigi social que abans no tenia.
Hi sorgiren molts autors com Marià Aguiló, Manuel Milà i Josep Lluís Pons i Gallarza.
Encara que Joan-Lluís Marfany ha afirmat que els Jocs eren més un homenatge simbólic u sentimental. -
Period: to
La Renaixença valenciana
A València arribà aquest any Marià Aguiló, que animà a escriure en català a Teodor Llorente i Vicent W. Querol (1837-1899).
A 1879 es van establir a València els Jocs Florals per Lo Rat-Penat, una societat creada per Constantí Llombart amb l'objectiu d'arribar a tots els valencianistes. A diferència dels de Barcelona, els de València forne bilingües des del principi. -
Period: to
Consolidació i politització
La majoria es situaren en posicions conservadores, però autors progressistes com Valentí Almirall van mantenir amb el moviment renaixentista unes relacions molt estretes i van inffluir en la politització creixent.
A més, a l'any 1877 es diu que es consolidà el moviment amb la premiació en els Jocs Florals de Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà, l'obra dels quals és molt reconeguda. També participà Narcís Oller, que incorporà la novel·la catalana als nous corrents,el català per fi té funcions plenes -
Obres principals: "L'Atlàntida"
És una epopeia d'estil clàssic que tracta de l'esfondrament del continent i el descobriment d'Amèrica, la reunificació de les terres i la introducció de la fe cristiana. El gran personatge és la natura. -
Obres principals: "Canigó"
Epopeia nacional de Catalunya en què se'n mitifica la història i els paisatges i se'n canta l'origen llegendari. Narra les aventures del cavaller Gentil que va a lluitar contra els moros quan aquests envairen el Rosselló. El poema tanca amb un diàleg entre els campanars de Sant Miquel de Cuixà i de Sant Martí del Canigó.