-
Eleccions municipals que donen triomf als partits republicans
L’any 1931, efectivament, va ser especialment important en la història de Catalunya i d’Espanya perquè hi va haver un canvi de règim polític: de la monarquia d’Alfons XIII es va passar a una república democràtica. Tan sols un any abans s’havia acabat la dictadura del general Miguel, que va governar sempre amb el consentiment del rei, s’havien perseguit durament la llengua i la cultura catalanes -
Proclamació II República dirigida.Govern provisional encapçalat per Nieto Alcalà Zamora. A Catalunya, aquesta tasca la dugué a terme Francesc Macià
Instauración del nou règim polític republicà que va succeir la monarquia restauracionista d'Alfons XIII -
Guanyen les eleccions generals republicans i socialistes
Manuel Azaña es va convertir en cap de govern i Zamora en president de la repubica -
Reforma educativa i de l'exèrcit
Promoció d'una educació lliberal i laica, garantizó el dret a l'educació per primer cop a la història de la república. Reforma per crear un exèrcit professional i democràtic. -
Constitució de 1831
Amb l'aprovació de la Constitució de 1931, Nieto Alcalà Zamora va passar a ocupar la presidència de la República i Manuel Azaña va convertir-se en cap de govern. -
Cop d'estat del general Sanjuro
José Sanjurjo, que havia declarat la seva lleialtat al nou govern democràtic el 1931, es va aixecar contra la República a Sevilla. El cop de Sanjurjo va fracassar però el fet exemplificava el creixent descontentament dintre del si de les forces armades contra els avenços socials i les minses llibertats nacionals dels pobles de l'Estat (un dels motius del cop va ser l'aprovació de l'Estatut de Catalunya). Sanjurjo va ser empresonat. -
Aprovació a les corts de l'Estatut d'Automia de Catalunya
Un dels principals punts de l'Estatut de Núria (Estatut de Autonomia) és que este definix Catalunya com un Estat dins la República Espanyola; esta pretensió no fou ben acceptada per la resta de l'estat espanyol, motiu pel qual eixa clàusula quedà modificada, definint-se Catalunya com una regió autònoma dins l'estat espanyol. En addició, també oferia la possibilitat d'una futura autodeterminació per al poble català. -
Reforma Agrícola
La reforma de la propietat de la terra va ser el projecte més ambiciós iniciat per la República. Es volia posar fi al predomini del latifundisme existent a bona part del centre i el sud espanyol i a la vegada millorar les condicions de vida dels pagesos més pobres, els jornalers. La reforma era essencial degut al pes que l’agricultura tenia en l’economia espanyola, ocupant gairebé la meitat de la població activa del país. -
Eleccions generals que donaren a la majoria als partits de centre i dreta
Es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya. Les eleccions van donar la majoria als partits de dretes, cosa que va donar lloc al denominat bienni radical-cedista o bienni negre dels anys 1934 i 1935. -
Creació de Falange Española de les JONS
Fou un partit polític d'ideologia proper al feixisme -
Paralización de les reformes progressistes
S'enfrontà amb el govern de la generalitat a causa de la llei de contractes de conreu aprovada pel Parlament català, a fi de protegir els camperols. -
Revolució d'Oct
Vaga general revolucionària d'octubre de 1934 fou un moviment vaguístic revolucionari que es va produir entre els dies 5 i 19 d'octubre de 1934 durant el bienni radical-cedista de la II República. Supressió de l'Estatut de Catalunya -
José María Gil-Robles nomenat ministre de guerra
Com tal, nomena el general Francisco Franco cap de l'Estat Major. -
Period: to
El Front popular i les dretes seguiren camins diferents
El nou govern va reprendre la polítca reformista i fa una àmplia amnistia, mentre que la dreta inicià el camí de la conspiració. -
En les eleccions generals guanya la coalició del Front Popular
A Catalunya, Companys tornà al capdavant de la Generalitat. -
Period: to
Aixecament militar
Dirigit pel general Francisco Franco, contra el govern republicà.
