-
La pascalina
La Pascalina va ser una de les primeres calculadores mecàniques. Va ser inventada per Blaise Pascal el 1642, fruit de tres anys de desenvolupament. -
La roda de Leibniz
Una roda de Leibniz o cilindre de Leibniz és un tambor amb forma de cilindre, amb un conjunt de dents de longitud incremental a la qual se li acobla una roda contadora. Es va utilitzar com el motor de càlcul d'una classe de calculadores mecàniques. Inventat per Leibniz en 1673, va ser utilitzat durant tres segles pels membres de la computació. -
La màquina analítica
La màquina analítica va ser un disseny d'un ordinador mecànic de propòsit general que va fer el matemàtic anglès Charles Babbage. La primera descripció és del 1837 i Babbage va continuar treballant sobre ella fins a la seva mort. -
El Colossus Mark I
Les màquines Colossus van ser els primers dispositius calculadors electrònics usats pels britànics per llegir les comunicacions xifrades alemanyes durant la Segona Guerra Mundial. Colossus va ser un dels primers computadors digitals. El prototip, Colossus Mark I, va entrar en funcionament a Bletchley Park des de febrer de 1944. -
El Colossus Mark II
Una versió millorada, el Colossus Mark II es va instal·lar al juny de 1944, i es van arribar a construir uns deu Colossus fins al final de la guerra. -
L'ENIAC
L'ENIAC (acrònim de Electronic Numerical Integrator And Computer, en català: Integrador i Calculador Numèric Electrònic) era una màquina gegant considerada la primera computadora de propòsit general totalment digital. El disseny i construcció de l'ordinador fou finançat per l'Armada dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial. Va ser dissenyat pel càlcul de taules de tir de l'artilleria al Laboratori de Recerca Balística de l'Armada dels Estats Units. -
L'UNIVAC I
Acrònim d'Universal Automatic Computer (en català: Computadora Automàtica Universal) va ser el primer ordinador que es va fabricar de manera comercial als Estats Units. Els seus dissenyadors principals J. Presper Eckert i John William Mauchly van ser-ho també de l'ENIAC pocs anys abans. La finalitat principal d'aquesta màquina era la gestió de dades administratives i de bancs. -
La UNIVAC II
Va ser una millora de la UNIVAC I que va lliurar per primera vegada el 1958. Les millores aportades en aquesta versió van ser una ampliació de memòria de 2.000 paraules a 10.000, utilització de transistors en algunes parts del circuit, encara que la major part seguia estant construïda per tubs de buit. La UNIVAC II era plenament compatible amb la UNIVAC I, tant en les instruccions del programa com les estructures de dades.
