LA HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

TALES DE MILET (LA FILOSOFIA ANTIGA : ELS PRESÒCRATICS)

6 BCE

DEFINICIÓ: El fonament del pensament presocràtic és la preferència i l'estima que es dóna al pensament i l'argumentació racionals per sobre de la mitificació. Aquest moviment cap a la racionalitat i l'argumentació obriria el camí al rumb del pensament occidental. Tales de Milet: (625 A.C - 548 AC). Va ser el primer fiòsof que va explicar un raonament racional sobre els fenomens de la natura. Ell en la seva explicació va dir que tot estava constituit per l'aigua.

PARMÈNIDES (LA FILOSOFIA ANTIGA : ELS PRESÒCRATICS)

6 BCE

Parmènides: (540 a.C. - 470 a.C.) nascut i mort a l'actual Italia.
Va estudiar per mitja del intelecte que es el que tenen en comú els sers i això eren les qualitats del mateix ser. També, va ser, el primer en dir que el planeta era de forma rodona.

PITÀGORES (LA FILOSOFIA ANTIGA : ELS PRESÒCRATICS)

6 BCE

Pitàgores: Nascut l'any 572 A.C a l'isla de Samos i mort l'any 497 A.C, va ser un filòsof/matematic conegut per la teoria de Pitàgores.

PROTÀGORES (LA FILÒSOFIA ANTIGA: ELS SOFISTES)

5 BCE

DEFINICIÓ: Els sofistes s'interesaven per l'ètica i la politica des de posicions relativistes. Protàgores: (Abdera, actual Grecia, 480 a. C. - 410 a. C.) Va ser un Filósof grec que va adoptar primer el calificatiu de sofista i el precursor de l'ensenyament rètoric. També deia que la veritat era relativa, depenent de la persona.

HÈRACLIT (LA FILOSOFIA ANTIGA : ELS PRESÒCRATICS)

5 BCE

Hèraclit: (540 A.C - 470 AC) nascut i mort en l'actual Turquia. Deia que tot estava constituit per foc com a resposta del perque de la naturalesa.

SÓCRATES (LA FILOSOFIA ANTIGA)

5 BCE

(470 a.C - 399 a.C) Nascut i mort a l'Atenas actual.
Va ser un filòsof grec i va ser un dels fiosofs més importants a tal punt, que els filosofs que van haver-hi abans d'ell es van dir presòcratics. La reflexió que va tenir es va centrar amb l'esser humà, concretament en l'àmbit de l'etica. Ell deia que el primer pas per assolir el coneixement, consistia en l'acceptació de la pròpia ignorància.

PLATÓ (LA FILÒSOFIA ANTIGA: ELS SOFISTES)

5 BCE

Plató: (Atenas, 427 - 347 a. C.) Va ser un filósof grec i alumne de Socràtes. Va crear la teoria de les idees i en aquesta deia, que dins de la realitat hi havia l'àmbit immaterial (pensament objectiu) osigui idees objectives. També deia que dins la realitat hi havia el món sensible (Àmbit material) que era tot allò que es coneixiem gracies als sentits.

ARISTÒTIL (LA FILOSOFIA ANTIGA: ELS SOFISTES)

4 BCE

Aristòtil: Va nèixer al 384 A.C a Macedonia i va morir l'any 322 A.C a l'isla de Chalcis (la terra de la seva mare). Considerat un dels tres millors filòsofs antics de la filosofia antiga occidental, va implementar la idea de aprendre de la realitat en base a les teves pròpies experiències. Aquesta fou una idea molt diferent a la de plató (seu ensenyant) que deia que hi havia una separació radical entre el món sensible i el mon intangible.

EPICUR (LA FILOSOFIA ANTIGA: L'HEL·LENISME)

3 BCE

DEFINICIÓ: Diverses escales i perspectives s’interessen per l’etica i desenvolupen una filosofia mes individualista. EPICUR: (Isla de Samos, actual Grecia, 342 a.C.- 270 a.C. Atenas)
Deia que l'objectiu de la sabiduría es treure els obstacles que s'oponen a la felicitat, però sempre establint uns limits al gaudatge desenfrenat.

HIPONIA (FILOSOFIA MEDIEVAL)

5

Aquesta filosofia es centra en la relació entre la fe i la raó. També diferents autors adopten les tesis dels principals filòsofs ( Plató i Aristòtil) al pensament cristià. Agusti d'Hipona: (Tagaste, hoy Suq Ahras, actual Argelia, 354 - Hipona 430) Adaptava teories neoplatonistes osigui de Plató a la teologia cristiana.

TOMÀS D'AQUINO (FILOSOFIA MEDIEVAL)

13

Tomàs d'Aquino: (Roccaseca, actual Italia 1224 - Fossanuova, 1274)
Va adoptar l'aristotelisme (Aristòtil) a la doctrina teòrica cristiana

GUILLEM D'OCKAM (FILOSOFIA MEDIEVAL)

14

Guillem d'ockam: (1285 Surey, Anglaterra - 1349 Munich actual Alemanya) Conegut per la seva revisió critica a l'aristotelisme.
(Nominalisme)

RENÉ DESCARTES (FILOSOFIA MODERNA)

16

DEFINICIÓ: El renaixement, l'humanisme, la revolució científica i finalment la il·lustració influeixen en els diferents autors d'aquesta època. Un factor comú dels autors era l'estudi sobre la teoria del coneixement. RENÉ DESCARTES: (La Haye, Francia, 1596 - Estocolmo, Suecia, 1650). Va ser un filósof i matemàtic frances. El seu propòsit era crear un mètode que fes possible assolir a tot l'àmbit del coneixement la mateixa certesa que proporcionen en el seu camp l'aritmètica i la geometria.

JOHN LOCKE (FILOSOFIA MODERNA)

17

John Locke: (Wrington, Somerset, 1632 - Oaks, Essex, 1704) Era un pensador britànic i un dels màxims representants del empirisme ingles.
Va defensar la separacio de poders com a forma d'equilibrar-los entre si i impedir que ningú degenerés cap al despotisme; però també es pot considerar John Locke com un teòric de la democràcia, cap a la qual acabarien evolucionant els règims liberals.

DAVID HULME (FILOSOFIA MODERNA)

18

David Hume: (Edimburgo, 1711 - Edimburgo, 1776). Filosof britànic. És el ultim dels grans representants de l'empirisme inglés.
Va rechazar com falses las preposicions de la metafísica o la teologia, va sotmetre a critica tota la classe de idees i va refutà en especial la de substancia, existència i relació casual. No va negar la possibilitat de que existia una casualitat real i va afirmar que era imposible coneixer-la.

IMMANUEL KANT (FILOSOFIA MODERNA)

18

Immanuel Kant: (Kaliningrado Rusia, 1724 - Rusia 1804). Va ser un filósof aleman. Fill d'un modest guarnicioner, va ser educat en el pietisme. Va estudiar teologia i el van introduir en la filosofia racionalista.
El pensament de Kant sol distingir-se un període inicial, anomenat precrític, caracteritzat pel seu aferrament a la metafísica racionalista de Wolff i el seu interès per la física de Newton.

KARL MARX (FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA)

19

DEFINICIÓ: (SEGLE XVIII Fins ara) Conflueixen diferents corrents amb un remarcat tarannà crític. Karl Marx: (Tréveris, Prusia occidental, 1818 - Londres, 1883). Va ser un pensador socialista i activista revolucionari d'origen alemany.
Marx va partir de la crítica als socialistes anteriors, als quals va qualificar d'«utòpics», si bé en va arrestar molts elements del pensament (particularment d'autors com Saint-Simon, Robert Owen o Charles Fourier).

MARTIN HEIDEGGER (FILOSOFIA CONTEMPORANIA: EXISTENCIALISME)

19

DEFINICIÓ: (Segle XIX) És un corrent filosòfic i orientada al voltant de la pròpia existència humana a través de l'anàlisi de la condició humana, la llibertat i la responsabilitat individual, les emocions, així com el sentit de la vida. Martin Heidegger: (Messkirch, Alemania, 1889 - Todtnauhaberg, Alemania, 1976) Filosof Aleman. S'ha vist marcada sempre per la polèmica.
Estudia la història de la metafísica des de Plató com a procés d'oblit de l'ésser, i com a caiguda inevitable en el nihilisme.

FRIEDERICH NIETZSCHE (FILOSOFIA CONTEMPORANIA)

19

Friedrich Nietzsche: (Rocken Alemania 1844 -bWeima l'any 1900). Va ser un filosof Alemany, nacionalitat suisa. Va estudiar filologia clàssica en la universitats de Bonn i Lepzig.
Com a crític de la cultura occidental, Nietzsche considera que el seu sentit ha estat sempre reprimir la vida en nom del racionalisme i de la moral. La seva labor hermenèutica s'orienta en aquest període a mostrar com després de la racionalitat i la moral occidental sempre hi ha el prejudici.

JEAN-PAUL SARTRE (FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA: EXISTENCIALISME)

20

Jean-Paul Sartre: (París, 1905 -París, 1980). Va ser filosof i escritor frances. Sartre considera que l'ésser humà està “condemnat a ser lliure”, és a dir, llançat a l'acció i responsable plenament de la seva vida, sense excuses. Tot i que admet alguns condicionaments (culturals, per exemple), no admet determinismes. Conceu l'existència humana com a existència conscient.

HANS-GEORG GADAMER (FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA: HERMENÈUTICA)

20

DEFINICIÓ: És l'art de la interpretació, l'explicació i la traducció de la comunicació escrita, la comunicació verbal i, ja secundàriament, la comunicació no verbal. Hans-Georg Gadamer: (Marburgo, Alemania, 1900 - Heidelberg, 2002). Va ser un filòsof alemany especialment conegut per la seva obra veritat i per la seva renovació de l'Hermenèutica.

JÜRGEN HABERMAS (FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA: ESCOLA DE FRANKFURT)

20

Jürgen Habermas: (Düsseldorf, Alemania, 1929) És un sociólog i filósof aleman. Principal representant de la "segona generació" de l'Escola de Frankfurt, entre 1955 i 1959 va treballar a l'Institut de Recerca Social de la ciutat. Segons Habermas, no és possible una objectivitat aliena a valors i interessos, per la qual cosa aquells sabers resulten reductors, ja que es basen en una raó merament instrumental.