-
1 CE
neixament de Crist
4BC -
Period: 1 CE to 100
segle I dC
-
42
pere, primer bisbe de roma
També segons la creença catòlica, el mateix Jesucrist hauria establert el papat quan va conferir seves responsabilitats i poders a l'apòstol Sant Pere. Per tant, l'Església Catòlica accepta el Papa com a cap universal de l'Església. -
Period: 101 to 200
segle II dC
-
Period: 201 to 300
segle III dC
-
284
dioclecià, emperador
Tras la muerte de Caro y de su hijo Numeriano en campaña en Persia, Diocleciano fue proclamado emperador por el ejército. Consiguió acceder al trono tras un breve enfrentamiento con Carino, el otro hijo del emperador Caro, en la batalla del Margus, y su llegada al poder puso fin a la crisis del siglo III. -
Period: 301 to 400
segle IV dC
-
313
edicte de Milà
L'edicte de Milà fou un decret promulgat a la ciutat del Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes. L'edicte anava dirigit al Prefecte del Pretori, i va ser publicat el març del 313 -
330
fundación de constantinoble
330 d. C -
380
edicle de tassalònia
El Edicte de Tesalónica, també conegut com a tots els pobles (en llatí: Cunctos Populos), va ser decretat per el emperador romà Teodosio el 27 de febrer del añ 380.1 Mediant aquest edicte el catolicisme es va convirtir en la religió oficial del Imperi romà. -
395
divisió de l'imperi Romà
Juli Nepot va enviar un exèrcit contra els visigots sota la direcció d'Orestes. Aquest, en lloc d'usar les tropes per combatre els visigots, es va rebel·lar i va marxar contra Ravenna, on hi havia Nepot, amb la intenció de destronar-lo i proclamar-se en el seu lloc. Nepot, que no tenia forces militars, va fugir a Dalmàcia (on es va sostenir fins al seu assassinat, el 480) i Orestes va entrar a Ravenna i va proclamar emperador el seu propi fill Ròmul August, -
Period: 401 to 500
segle V dC
-
476
caiguda de l'imperi romà d'Occident
L'exèrcit es conservava encara fort, malgrat que era cada vegada més freqüent l'allistament de germànics, que ocupaven fins i tot alts càrrecs de comandament. A part d'aquesta situació, ja de per si greu, una forta amenaça assetjava Roma. Es tractava de la pressió que sobre els seus limes o fronteres feien els pobles germànics. La derrota i mort soferta per l'emperador d'Orient Valent l'any 378 enfront dels visigots, en la Batalla d'Adrianòpolis, en va ser un seriós avís. -
Period: 501 to 600
segle VI dC
