Franco 2

La dictadura del general Franco

  • Nacionalsindicalisme

    Nacionalsindicalisme
    Va ser establit a l'abril, el nacionalsindicalisme, també denominat falangisme, és una ideologia inspirada en el sindicalisme revolucionari i adaptada a les particularitats de l'Espanya de la época. De caràcter antiparlamentari i contrari als partits polítics, defensa un Estat totalitari i passa a adoptar una idea de sindicalisme autogestionari. Es defineix anticapitalista i anti-marxista i defensa el catolicisme com a element característic i imprescindible per a comprendre la història d'Espanya
  • Lleis fonamentals: Fur del Treball

    Lleis fonamentals: Fur del Treball
    És una de les set Lleis Fonamentals del franquisme. Estableix el dret del treball, dret al descans, dret a la retribució justa de treball, dret al subsidi familiar, dret a la seguretat i continuitat del treball, dret a la seguretat dels infortunis i a la seguretat socials, dret a l'accés a la propietat i deure de la lleialtat i solidaritat en el treball i en la priducció.
  • Llei de Responsabilitats Polítiques

    Llei de Responsabilitats Polítiques
    El primer govern de la dictadura franquista va dictar la norma «reconeixent la necessitat de reconstrucció espiritual i material de la pàtria» i invocant que es «busca liquidar les culpes contretes pels qui van contribuir a forjar la subversió» que va culminar en el sagnant enfrontament
  • El règim franquista

    El règim franquista
    La dictadura de Francisco Franco o règim franquista va començar al 1 d'abril de 1939 amb el final de la Guerra Civil espanyola. La seva dictadura va incorporar una influència clara dels totalitarismes alemany i italià com les relacions laborals, la política econòmica autàrquica, l'estètica, l'ús dels símbolos o el unipartidisme.
  • Instauració del racionament.

    Instauració del racionament.
    Espanya va passar molta gana. La guerra havia arrasat innombrables camps de conreu i molt pocs centres d'atenció i serveis bàsics s'havien pogut salvar dels atacs. El règim va imposar un sistema de vigilància exhaustiva sobre la producció agrícola. Es van establir zones i volums específics de les àrees on es treballava amb el cultiu, la ramaderia o la pesca. Es compraven a través d'un mètode de racionament amb el pretext d'un repartiment 'equitatiu'.
  • Nacionalcatolicisme

    Nacionalcatolicisme
    El nacionalcatolicisme sorgeix en la dictadura de Franco i és la denominació amb la qual es coneix una de les senyes d'identitat ideològica del franquisme. Es caracteritza per l'estreta relació entre l'Estat i l'Esglèsia Catòloica, i per la influencia d'aquesta a la societat.
  • Autarquia i estancament econòmic

    Autarquia i estancament econòmic
    L'autarquia sorgeix sota el règim franquista i va significar l'aïllament d'Espanya en relació amb el mercat internacional i una opció per l'autoabastiment. Això va provocar una llarga i profunda depressió econòmica, que va comportar un greu deteriorament de les condicions de vida dels ciutadans, el creixement de la misèria, el mercat negre i va suposar el retrocés més greu en els nivells de benestar de la població.
  • Llei d'Unitat Sindical

    Llei d'Unitat Sindical
    Fou la clau de l'organització sindical franquista i en definitiva del sindicalisme vertical, unia de forma automàtica i obligatòria en l'única Confederació Nacional de Sindicats a tots els espanyols en la seva condició de "productors".
  • Llei de Repressió de l'Cominismo i la Maçoneria

    Llei de Repressió de l'Cominismo i la Maçoneria
    Va ser una instància judicial especial que va existir a Espanya durant el règim franquista. Va ser un dels organismes encarregats de dur a terme la repressió durant el franquisme.
  • Creació de l’INI

    Creació de l’INI
    Va ser una entitat estatal espanyola, creada com un suport institucional per promoure el desenvolupament de la indústria a Espanya. Durant la seva existència les grans empreses que es van establir a iniciativa de l'INI van ser SEAT, ENDESA, ENSIDESA i moltes altres dedicades especialment a la producció de ferro, acer i alumini, i també a la indústria petroquímica.
  • La divisió blava

    La divisió blava
    Va ser una unitat de voluntaris espanyols que va formar una divisió d'infanteria per lluitar contra la Unió Soviètica en la Segona Guerra Mundial. Es va emmarcar dins de l'Heer, exèrcit de l'Alemanya nazi.
  • Llei Constitutiva de les Corts

    Llei Constitutiva de les Corts
    Va ser promulgada durant el primer franquisme, per tal de donar una aparença de parlamentarisme a la dictadura. Establia Les Corts com a assemblea unicameral d'elecció indirecta sense iniciativa legal, ja que aquesta residia en el Cap de l'Estat, Francisco Franco. Va constituir el primer pas en el procés d'institucionalització de règim franquista.
  • Els maquis envaeixen la Vall d’Aran

    Els maquis envaeixen la Vall d’Aran
    La invasió de la Vall d'Aran, anomenada en clau Operació Reconquesta d'Espanya, va ser un intent de la Unió Nacional Espanyola, promoguda pel Partit Comunista d'Espanya, de provocar a l'octubre de l'any 1944 un aixecament popular contra la dictadura de Francisco Franco, mitjançant un atac d'un grup de guerrillers espanyols, agrupació batejada amb el nom «Reconquesta d'Espanya», que col·laboraven en l'exili amb la resistència francesa, sobre la Vall d'Aran com a objectiu principal.
  • Period: to

    Condemna de l'ONU a Espanya

    Es coneix com Qüestió espanyola a el conjunt de circumstàncies geopolítiques i diplomàtiques que van marcar la relació entre Espanya i les Nacions Unides entre 1945 i 1955, centrades en el fet que l'ONU li va negar l'ingrés a Espanya en l'organització a causa de la simpatia que el règim de Franco va tenir cap a les potències de l'eix feixista, derrotades en la Segona Guerra Mundial.
  • Lleis fonamentals: Fur dels espanyoles

    Lleis fonamentals: Fur dels espanyoles
    Fou una de les vuit Lleis Fonamentals del franquisme, i en ella s'establien els drets, llibertats i deures dels espanyols. Aquest text normatiu on s'enuncien les llibertats i els drets dels espanyols, i s'indiquen uns deures, és més un recurs retòric d'un règim autoritari que una norma protectora dels drets, ja que és l'Estat, controlat pel cap d'Estat i per un partit únic al seu servei, qui ha de vetllar pel compliment de la llei.
  • Lleis fonamentals: llei de Succesió

    Lleis fonamentals: llei de Succesió
    Va ser la cinquena llei fonamental aprovada de les vuit Lleis Fonamentals que organitzaven els poders de l'Estat durant el franquisme. Establia la constitució d'Espanya novament en regne (després de 16 anys) i la successió de Francisco Franco com el cap d'Estat espanyol, a l'disposar que el successor seria proposat pel mateix Franco a títol de rei o de regent de el regne, però que tindria de ser aprovat per les Corts espanyoles.
  • Ingrés d'Espanya a l'ONU

    Ingrés d'Espanya a l'ONU
    La Guerra Freda va fer que el govern d'Estats Units canviés la seva actitud envers el règim franquista, a l'considerar que Espanya, per la seva situació geogràfica i el seu govern anticomunista, seria útil per als plans de l'anomenat món lliure. En aquestes condicions, Espanya anava guanyant simpaties entre diversos països membres de la ONU. El diari nord-americà The New York Times va publicar una carta d'el secretari en què admet que la resolució 39 ha estat un fracàs.
  • Creació de la SEAT

    Creació de la SEAT
    SEAT, SA (Acrònim de Societat Espanyola d'Automòbils de Turisme, denominació amb què va ser batejada originalmente) és una empresa espanyola d'automòbils fundada per l'extint Institut Nacional d'Indústria.
  • Vaga dels tramvies

    Vaga dels tramvies
    La vaga de tramvies de Barcelona va ser el començament d'un moviment de vagues iniciat a la ciutat de Barcelona com a avançament d'una vaga general convocada per al dia 22 de el mateix mes i que va ser seguida per una part de la població treballadora. Va consistir en el boicot que els ciutadans de Barcelona van fer a la Companyia de Tramvies, considerada l'última batalla de la generació que va perdre la guerra.
  • Concordat amb la Santa Seu

    Concordat amb la Santa Seu
    Va ésser un acord internacional signat entre l'Estat espanyol i el Vaticà que va regular les relacions entre el règim franquista i l'Església Catòlica durant la dictadura franquista en una concepció clericalista.
  • Tractats militars amb els EUA

    Tractats militars amb els EUA
    El pacte de Madrid o Convenis hispans-nord-americans de 1953, va posar fi a l'aïllament virtual de l'Espanya franquista, encara que els Aliats de la Segona Guerra Mundial i gran part de la resta del món es van mantenir hostils al que consideraven com un règim feixista simpatitzant de la causa nazi i establert amb l'ajuda de l'Eix. Tot i això, l'aleshores president dels EUA, Truman, hi assimilava Franco amb Mussolini i Hitler i reprotxava al règim la manca d'obertura i de llibertat de culte.
  • Primer govern tecnòcrata

    Primer govern tecnòcrata
    La tecnocràcia és una forma de govern formada per funcionaris i altres càrrecs públics escollits en virtut de la seva preparació tècnica.El franquisme va encetar l'anomenat "Pla d'Estabilització" que va comptar amb tecnòcrates formats a l'estranger als que se'ls va demanar una reforma "modernitzadora", que en la ideologia franquista constava en desmantellar el moviment obrer, disminuir els beneficis socials i assegurar la futura instauració d'una monarquia autoritària.
  • Expansió i accelerada de l’economia

    Expansió i accelerada de l’economia
    El mes de juliol el pla va ser posat en marxa, el seu objectiu immediat era tallar d'arrel la inflació, que havia adquirit caràcters alarmants, especialment des de 1955, i suprimir una sèrie d'obstacles i intervencions estatals que aïllaven a la nostra economia de la de la resta de l'món i travaven les possibilitats de desenvolupament econòmic.I amb aquest pla ho va conseguir.
  • Moviments migratoris

    Moviments migratoris
    En aquesta dècada, el creixement demogràfic espanyol va anar acompanyat d’importants moviments de població. En aquest sentit, el procés de reconversió, mecanització i modernització agrària va deixar sense treball molts pagesos, els quals van veure en l’emigració la possibilitat de trobar un treball que ja no existia en el seu punt d’origen. Un intens èxode rural que buscava fugir d’unes condicions de vida miserables i de la manca de perspectives de futur.
  • Govern dels tecnòcrates

    Govern dels tecnòcrates
    Es va fixar com a objectiu l'augment de l'benestar material de la població -per dotar d'aquesta forma d'una nova legitimitat «d'exercici» a el règim franquista, però mantenint un ferri control sobre la mateixa. Llei d'Ordre Públic que tipificava com a delicte qualsevol acte que amenacés «la unitat espiritual, nacional, política i social d'Espanya» i que mantenia les sancions governatives que podien conduir a la presó sense que intervinguessin els tribunals de justícia.
  • Crisi final

    Crisi final
    Al final de la dictadura la incapacitat de el règim per adaptar-se a les demandes socials i el context internacional van fer que la dictadura entrés en la seva crisi definitiva. Carrero Blanco era el personatge clau per mantenir la unió de l'franquisme i garantir la continuïtat de el règim. No obstant això, Carrero blanc va ser assassinat en un atemptat d'ETA (1973), davant la qual cosa es van obrir dues postures dins de l'franquisme: els immobilistes i els oberturistes.
  • Final de la dictadura de Franco

    Final de la dictadura de Franco
    Acaba amb la seva mort, la causa és un xoc sèptic