-
Motí d'Aranjuez
Aixecament popular motivat per les intrigues d'un grup d'aristòcrates lleials a Ferran Vll en contra del poder del valgut del rei Manuel Godoy i pel descontentament de les classes populars per les conseqüències de la batalla de Trafalgar i la possible ocupació dels francesos -
Tropes Franceses
Aquestes ocupen la ciutat de Madrid -
Ferran Vll
És enganyat per Napoleó, i quan va a Baiona és fet presoner -
Inici de la Guerra de la Independència Espanyola
El poble de Madrid s'aixeca en armes contra els francesos donant lloc a l'inici de la Guerra de la Independència Espanyola -
La primera Constitució Espanyola
La primera Constitució Espanyola
No description. -
Rei d'Espanya Josep Bonaparte
Napoleó proclama el seu germà rei d'Espanya. -
E l Duc de Wellington
Aquest Duc derrota als francesos en Arapiles, al capdavant d'un exèrcit d'angloespanyolAquest Duc derrota als francesos en Arapiles, al capdavant d'un exèrcit d'angloespanyol -
Desapareix el Tribunal de la Inquisició a Espanya
-
Tractat de Valençay
Napoleó reconeix com a Rei d'Espanya a Ferran Vll. Per aquest tractat es recuperen tots els territoris i propietats de la corona, tant a la península com en ultramar. A canvi es desallotjaran les tropes angleses d'Espanya i es perdonarà als partidaris de Josep l Bonaparte, els afrancesats. -
Ferran Vll torna a Espanya
-
Manifest dels Perses
Ferran promulga un decret en el qual es restableix la monarquia absoluta i es declara nul·la la Constitució de 1812 que es nega a jurar -
Simón Bolívar
Formació en ciutat Bolívar de la República de Colòmbia, formada pels departaments de Veneçuela, Cundinamarca i Quito -
Period: to
Trienni Liberal
Període liberal del regnat de Ferran Vll, que es s'inicia amb el pronunciament de Riego a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica -
Period: to
Primera divisió d'Espanya en províncies
Primer codi penal modern -
Batalla de Carabobo
-
Ferran Vll és alliberat
És alliberat a Cadis per els liberals situats per l'exèrcit francès i són abolides totes les lleis del Trienni Liberal -
Afusellament del General Riego
-
Period: to
Dècada Ominosa
-
S'aprova la llei pragmàtica
Permet la successió al tron espanyol a les dones -
La mort de Ferran Vll
Quan mor no té descendència, només la seva filla Isabel, que té tres anys. El seu germà Carles reclama la corona d'Espanya. La dona de Ferran, Maria Cristina hereta el tron en nom de la seva filla com a Regent d'Espanya. -
Primera Guerra Carlina
Carles, germà de Ferran, no accepta la pragmàtica sanció que abolia la llei sàlica que impedia regnar les dones, en 1830. El País Basc i Navarra li donen suport a Carles.
Els liberals i els moderats donen suport a Isabel i a Maria Cristina. Controlaven les principals institucions de l'Estat, la majoria de l'exèrcit i totes les ciutats importants. -
Francisco Martínez de la Rosa
És nomenat nou President del Consell de Ministres. Estatut Reial. Règim basat en la sobirania real i Corts estamentals -
Juan Álvarez Mendizábal
És nomenat president del Govern -
S'aprova la desamortització de Mendizábal
Ministre de la Regència, per la qual una importantíssima part de les propietats de l'Església li són confiscades per afrontar grans deutes econòmiques que tenia el país. Després van ser subhastades i adquirides per l'oligarquia terratinent -
S'aprova la Constitució de 1837
Aquesta millora la Constitució de Cadis de 1812. Canvia els sistema electoral i monarquia amb dues càmeres -
General Espartero
Després de les seves victòries en les guerres carlines, s'uneix al Partit Progressita -
Conquesta de Morella per el General Espartero
Així finalitza la primera guerra carlina -
La revolució progressista
La revolució progressista obligada a l'abdicació de la Regent Maria Cristina i començament de la Regència del General Espartero. El govern espanyol és ocupat pe r primera vergada per un militar -
Les Corts concedeixen la Regència del General Espartero
-
Fracàs de la Revolució dels generals O'Donell i Narváez
Recolzats des de París per la Maria Cristina de Brobó, contra el general Espartero -
Alçament a Barcelona
Espartero ordena el bombardeig de la ciutat -
Regnat d'Isabel ll
S'avança la seva majoria d'edat dels 16 anys als 14 -
Pronunciament dels generals moderats Serrano i Narváez
Obliga la dimissió del general Espartero i la dissolució de les Corts -
El general Narváez és nomenat President del Consell de Ministres
El general Narváez és nomenat President del Consell de Ministres -
Eleccions i govern del General Narváez, moderat
-
Carles Lluis de Borbó i Bragança
És el compte de Montemolín, i fill de Carles I, germà de Ferran Vll. Aquest és pretendent al tron d'Espanya com a Carles V. Fins a 1860 -
Comença la segona guerra carlina
Pretendent al tron Carles V. Batalles a Catalunya. Líders al sacerdot Benet Tristany i el general Ramon Cabrera -
Nova Constitució moderada
-
Casament d'Isabel II amb Francesc d'Assís
Eren cosins carnals per pare i mare -
Revolució obrera
Revolució obrera influenciada per la crisi econòmica a Europa en general i per l'esclat de la de Paris, i d'altres ciutats d'Europa -
Acaba la segona guerra carlista
Després de la detenció del pretendent Carles V i l'expulsió de diversos carlistes a França, aquesta segona guerra acaba -
Period: to
Els fets de 1852
Cop d'Estat a França. Napoleó es proclama emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó lll. Repressió austríaca al nord d'Itàlia. Roses és derrocat del poder a Argentina. -
Nou govern del General Espartero i d'O'Donell
-
1854
Civils i militars van sortir al carrer a Madrid, València, Saragossa i altres ciutats en una successió, d'actes violents, posant en perill la vida mateixa de la mare de la reina, Maria Cristina, que va haver de buscar refugi. Davant d'aquesta situació el general O'Donell i les seves tropes es van retirar cap al sud, on van connectar amb el General progressista Serrano i junts van llançar el 7 de juliol de 1854. El Manifest de Manzanares al país per mobilitzar la població civil -
Period: to
Inici del Bienni Progressista
Després de l'aixecament militar del general Leopoldo O'Donell en Vicálvaro i de Serrano a Manzanares. Que li torna el poder al partit progressista després de portar diversos anys el govern del país en mans del partit conservador -
Joan de Borbó i Bragnaça
Germà de l'anterior pretendent carlista, reclama el tron d'Espanya com a Joan lll fins el 1868 -
Destrucció de O'Donell i govern de Narváez
-
Mort de O'Donell
Líder moderat, i l'any següent Narváez, líder unionista -
Carles Maria de Borbó i Àustria
Fill de Joan lll i nét de Carles Maria Isidre de Borbó, nou aspirant al tron Espanyol com Carles Vll fins al 18 de juliol del 1909 -
Revolució Gloriosa
Exili d'Isabel ll. Pronunciament dels generals Prim, Serrano i Topete -
Regència del general Serrano
-
El general Prim entra a Madrid i es forma un govern provisional
-
Period: to
Sexenni liberal
-
Insurrecció de Cuba, aixafada per l'exèrcit
-
Assassinat del general Prim
3 dies després d'haver acordat concedir la corona a Amadeu de Savoia -
Regnat d'Amadeu l de Savoia
Fill del rei d'Itàlia Victor Manuel, elegit per les Corts -
Period: to
Comença la tercera guerra carlista
Guerra entre els partidaris de Carles Vll, duc de Madrid i els governs d'Amadeu, de la primera república i d'Alfons Xll. -
Intent de cop d'estat
Del radical Cristino Marcos, amb el que es forma un segon govern republicà -
Amadeu l de Savoia renúncia al tron
Presenta la seva dimissió irrevocable com a Rei d'Espanya, a causa de la ingovernabilitat del país Espanyol -
Fi a la primera república Espanyola
El pronunciament del General Martínez Campos a Sagunt posa fi a la primera república Espanyola i així s'inicia la restauració borbònica en la persona del Rei Alfons Xll, que fins llavors vivia a l'exili amb la seva mare, la reina Isabel ll -
1874
El General Pavía es revolta amb l'exèrcit i així s'acaba la Primera República Espanyola. Pavía convoca a tots els partits polítics (excepte cantonalistes i carlins) per formar un govern de concentració nacional, que donarà el poder al General Francisco Serrano i Domínguez el qual passa a ser el nou president del govern i de l'estat -
Práxedes Mateo Sagasta, president del govern
