-
Primer Congrés Catalanista
Arran de la propaganda impulsada per Valentí Almirall es va dur a terme aquest primer congrés catalanista el qual pretenia aplegar tendències diverses, des del federalisme republicà fins al corrent que havia fundat la primera associació catalanista La jove Catalunya, on es va defensar la necessitat que el catalanisme superés la formulació literària i cultural i passés a ocupar-se dels “interessos materials” del país. -
Formació Centre Català
Es va arribar a consolidar la formació del Centre Català, encarregat de desenvolupar un programa reivindicatiu (llengua, dret civil, proteccionisme econòmic) i de crear nuclis propagandístics del catalanisme arreu del Principat. -
Segon Congrés Catalanista
Convocat pel Centre Català, al Segon Congrés Catalanista es va fer una crida als polítics catalans perquè abandonessis els partits dinàstics, denunciats pels seu caràcter sucursalista, i s’impliquessin en organitzacions estrictament catalanes. -
Llotja de Barcelona i Memorial de Greuges
El Centre Català va convocar un míting a la Llotja de Barcelona, on participaven organitzacions econòmiques de la burgesia, institucions culturals i altres entitats catalanistes, per tal d’assolir més projecció pública arran la redacció del Memorial de Greuges, considerat el primer manifest polític unitari del catalanisme, presentat a Alfons XII. En aquest es denunciava el centralisme i es defensava el proteccionisme i el dret civil català. -
Lo Catalanisme
Llibre publicat per Almirall, on establia les bases ideològiques d’un catalanisme progressista explicant la seva concepció del particularisme català, el qual havia de ser el motor del desenvolupament de Catalunya i de la regeneració d’Espanya. Finalment, la forta oposició d’Almirall a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, va contribuir al distanciament de la burgesia, el Centre Català va desaparèixer i la influència d’Almirall dins el moviment catalanista va esmorteint-se. -
Lliga de Catalunya
Arran les discrepàncies dins el Centre Català es va formar la Lliga de Catalunya que tenia un caràcter més conservador que el projecte d’Almirall i, per tant, sintonitzava millor amb la burgesia desconnectada amb la política dinàstica, i comptava amb polítics com Lluís Domènech i Montaner, Enric Prat de la Riba i Angel Guimerà. Van reivindicar l’oficialitat de la llengua catalana, la defensa del dret civil català, el proteccionisme i l’execució d’una política exclusivament catalana. -
Missatge a la Reina Regent
Aquesta va ser una de les seves iniciatives, on demanaven a Maria Cristina l’autonomia per a Catalunya, i una campanya en defensa del dret català i contra el projecte de reforma del Codi Civil el 1889, on el catalanisme va obtenir la seva primera victòria perquè el govern va accedir a canviar la redacció d’aquest Codi Civil. -
Vigatanisme
Fou un moviment impulsat pels membres de les institucions eclesiàstiques de Vic. Aquest apropament al catalanisme conservador va ser liderat per clergues com Jaume Collell. Aquest grup va comptar amb un òrgan de premsa i exigien que els bisbes fossin catalans. Però la tradició vigatana va entroncar amb Josep Torras i Bages, bisbe que al 1892 va publicar La tradició catalana, on defensava que l’esperit de Catalunya reposa en la família i la religió; refusava tot plantejament de canvi social. -
Unió Catalanista
Nova entitat proposada per la Lliga de Catalunya que coordinava a tots els grups catalanistes comarcals, per tal que fos una federació de tots i que propagués les idees regionalistes. Aquesta va tenir un suport important a la Catalunya rural, professionals liberals i intel·lectuals... La seva militància era escassa, però la seva estructura proporcionava una gran amplitud geogràfica que afavoria la difusió de les seves iniciatives. El problema fou la diferencia d'opinions en el sector politic. -
Bases de Manresa
Fou un dels primers actes de la Unió Catalanista, una assemblea amb l’objectiu d’aprovar les Bases per a la Constitució Regional Catalana, un programa polític que recollia els principis del catalanisme polític i posava l’èmfasi en el paper que Catalunya havia de tenir en la vida política espanyola. Estructurada en disset articles, les Bases definien un poder regional que reposava en la sobirania de Catalunya. -
Crisis del 1898
La pèrdua de les colònies va comportar el desprestigi dels partits dinàstics i va posar de manifest la seva ineficàcia envers la política espanyola, la qual va afavorir les aspiracions polítiques del catalanisme, que tenia uns líders consolidats, un cos doctrinari amb entitat i una forta mobilització socials. A més, també va consolidar una nova generació d’activistes que defensaven un nou programa polític i la creació d’un partit que es presentés a les eleccions per accedir a l’autonomia. -
Unió Regionalista
Davant el fracàs del projecte regeneracionista del govern de Silvela-Polavieja i la protesta ciutadana coneguda con “Tancament de Caixes”, els dirigents de les corporacions econòmiques i ciutadanes de Barcelona, que eren els portaveus polítics de la burgesia industrial, van optar per crear aquesta Unió Regionalista, grup polític que incloïa referències regionalistes explicites i demanava una autonomia política i administrativa per a Catalunya. -
Centre Nacional Català
Paral·lelament, el grup que publicava el diari La Veu de Catalunya va abandonar la Unió Catalanista i va fundar el Centre Nacional Català, format per joves professionals favorables a la intervenció del catalanisme en la política per via electoral: Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó, Jaume Carner, Lluís Duran i Ventura... -
Lliga Regionalista
Ambdós partits presenten nuna candidatura conjunta (candidatura dels 4 presidents: Albert Rusiñol, Bartomeu Robert, Domènech i Montaner, Sebastià Torres. Fusió dels dos partits en la Lliga Regionalista, que consolida la força electoral del catalanisme. Primer cop que forçes "no dinastiques" guanyen i primer partit modern d'Espanya. Disputa electoral entre republicans i catalanistes.