-
Primer Congrés Catalanista
Valentí Almirall va decidir impulsar una acció política específicament catalana. La seva tasca propagandística el va aportar a promoure el Primer Congrés Catalanista, pretenia aplegar tendències diverses, des del federalisme republicà fins al corrent que havia fundat la primera associació catalanista La jove Catalunya, on es va defensar la necessitat que el catalanisme superés la formulació literària i cultural i passés a ocupar-se dels “interessos materials” del país. -
Centre Català
Després de la creació del Primer Congrés Catalanista es va acordar la formació del partit Centre Català (1882), encarregat de desenvolupar un programa reivindicatiu (llengua, dret civil, proteccionisme econòmic) i de crear nuclis propagandístics del catalanisme arreu del Principat, i qui va convocar el Segon Congrés Catalanista (1883) -
Segon Congrés Catalanista
On es va fer una crida als polítics catalans perquè abandonessis els partits dinàstics, denunciats pels seu caràcter sucursalista, i s’impliquessin en organitzacions estrictament catalanes. -
Miting a la Llotja de Barcelona
L’any 1885, el Centre Català va convocar un míting a la Llotja de Barcelona, on van participar organitzacions econòmiques de la burgesia, destacades institucions culturals i altres entitats catalanistes, per tal d’assolir més projecció pública arran la redacció del Memorial de Greuges. -
Redacció “Memorial de Greuges”
El Memorial de Greuges, considerat com el primer manifest polític unitari del catalanisme i que va ser presentat a Alfons XII. En aquest es denunciava el centralisme i es demanava el dret a impulsar la vida regional, i es defensava el proteccionisme i el dret civil català. Tot i la mort del rei i la seva conseqüent pèrdua d’eficàcia, el Memorial va aproximar al moviment catalanista a la burgesia que defensava el proteccionisme i manifestava posicions tímidament. descentralitzadores. -
Lo Catalanisme
L’any 1886, Almirall va publicar Lo catalanisme, on establia les bases ideològiques d’un catalanisme progressista explicant la seva concepció del particularisme català, el qual havia de ser el motor del desenvolupament de Catalunya i de la regeneració d’Espanya. -
Lliga de Catalunya
El 1887, es va formar la Lliga de Catalunya que tenia un caràcter més conservador que el projecte d’Almirall i, per tant, sintonitzava millor amb la burgesia desconnecta amb la política dinàstica, i comptava amb polítics com Narcís Verdaguer i Callís, Lluís Domènech i Montaner, etc. Van reivindicar l’oficialitat de la llengua catalana, la defensa del dret civil català, el proteccionisme i l’execució d’una política exclusivament catalana. -
L’Exposició Universal de Barcelona
La forta oposició d’Almirall a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, va contribuir al distanciament de la burgesia. Poc desprès, el Centre Català va desaparèixer i la influència d’Almirall dins el moviment catalanista va esmorteint-se. -
Missatge a la reina regent
Una de les iniciatives de la Lliga de Catalunya va ser el Missatge a la Reina Regent (1888), on demanaven a Maria Cristina l’autonomia per a Catalunya, i una campanya en defensa del dret català i contra el projecte de reforma del Codi Civil el 1889, on el catalanisme va obtenir la seva primera victòria perquè el govern va accedir a canviar la redacció d’aquest Codi Civil. -
Codi civil
El projecte de reforma del Codi Civil el 1889, on el catalanisme va obtenir la seva primera victòria perquè el govern va accedir a canviar la redacció d’aquest Codi Civil. -
Consolidant un catalanisme conservador
Paral·lelament al catalanisme procedent del republicanisme federal i de caràcter progressista, es van consolidar altres opcions diverses que van emergir amb força al 1890, consolidant un catalanisme conservador. Al llarg de la Restauració, bona part del clero català que s’havia arrenglat al carlisme i havia adoptat posicions integristes i antiliberals durant la implantació de l’Estat liberal, van abandonar aquests plantejaments per cercar un espai dins del liberalisme més conservadors. -
Fundació de la Unió Catalanista
La campanya contra el projecte de Codi Civil va mostrar la necessitat d’organitzar més i millor el moviment catalanista i la Lliga de Catalunya va proposar la fundació de la Unió Catalanista (1891), una nova entitat que coordinava a tots els grups catalanistes comarcals, per tal que fos una federació de tots els grups, centres, associacions, ateneus i publicacions i que propagués les idees regionalistes i portés a terme la realització d’un programa comú per a tots ells. -
Primers actes de la Unió Catalanista a Manresa
Al 1892, va tenir lloc un dels primers actes de la Unió Catalanista a Manresa, una assemblea amb l’objectiu d’aprovar les Bases per a la Constitució Regional Catalana o Bases de Manresa, un programa polític que recollia els principis del catalanisme polític i posava l’èmfasi en el paper que Catalunya havia de tenir en la vida política espanyola. -
La tradició catalana
Josep Torras i Bages, bisbe de Vic, que al 1892 va publicar La tradició catalana, on defensava que l’esperit de Catalunya reposa en la família, la propietat i l religió; refusava tot plantejament de canvi social, presentava una Edat Mitjana idealitzada com a model de valors que calia aplicar al present i defensava una estratègia regionalista allunyada de l’acció política. -
La pèrdua de les darreres colònies
La crisis provocada per la pèrdua de les darreres colònies (1898) i la frustració de la burgesia catalana davant la ineptitud del govern espanyol per a aplicar una política regeneracionsita de modernització de l'Estat, tal com es va demostrar en la protesta del tancament de caixes -
Tancament de caixes
En la protesta del tancament de caixes (1899), van impulsar de manera decisiva el catalanisme polític de caire conservador. -
Fundació Centre Nacional Català
El grup que publicava el diari La Veu de Catalunya va abandonar la Unió Catalanista i va fundar el Centre Nacional Català (1900), format per joves professionals favorables a la intervenció del catalanisme en la política per via electoral: Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó, Jaume Carner, Lluís Duran i Ventura... -
Fundació Lliga Regionalista
Aquest èxit va promoure la fusió dels dos grups en la Lliga Regionalista (1901), una nova entitat política que va fer el diari La Veu de Catalunya el seu òrgan de difusió i va consolidar la força electoral del catalanisme. La Lliga Regionalista fou la primera formació política moderna de l’Estat espanyol, perquè: va provocar el trencament del monopoli de les classes benestants que tenien els partits dinàstics i va dotar-se d’una organització eficaç. -
La candidatura dels quatre presidents
L’abril de 1901, a la ciutat de Barcelona, ambdós grups polítics van arribar a l’acord de presentar una candidatura unitària a les eleccions de maig, un acord que responia a la confluència d’interessos dels dos grups. Aquesta iniciativa es va conèixer com la candidatura dels quatre presidents: Albert Rusiñol, Bartomeu Robert, Lluís Domènech i Montaner i Sebastià Torres. Així, la candidatura catalana va imposar-se a Barcelona i va aconseguir l’elecció com a diputats dels quatre regionalistes.
