-
Period: 753 BCE to 509 BCE
Monarquia
La ciutat estat de Roma, va néixer a la vora del Riu Tíber el 753 aC. A l'inici era constituïda per tres pobles: Llatins, Sabins i Etruscs. Governava el rei i era escollit pel consell d'ancians (Senat). Durant aquest període, van governar set reis. L'economia era agrícola, basada en el cultiu de terres i el pasturatge. Després va ser comercial i expansiva. La monarquia va acabar el 509 aC, ja que l'últim rei Lucio Tarquinio el Soberbio va ser deposat i exiliat per haver comès seriosos abusos. -
Period: 509 BCE to 27 BCE
República
Es creà el 509 aC, després del final monàrquic. L'inici, el poder era al centre d'Itàlia. Els s. IV-III aC, dominà la pen. Itàlica, unint els pobles i enfrontant a les polis gregues. Va ser la major potència del Mediterrani i va derrotar a Cartago i Macedònia. El s. I aC, Gai Juli Cèsar va conquerir Gàl·lia i Gran Bretanya. El 31 aC, Octavi guanyà sobre Marc Anton i Cleopatra a la batalla d’Àccium. El Senat Romà atorgà a Octavi el títol d'August, acabant-se així la república el 27 aC. -
264 BCE
Guerres púniques
Guerres entre Roma i Cartago, les dues grans potències del Mediterrani occidental, entre els segles III i II aC. En la primera, Roma es va apoderar de Còrsega, Sardenya i Sicília; en la segona, Cartago va haver de renunciar a les possessions d'ultramar, entre les quals hi havia la península Ibèrica: en la tercera, Roma va destruir la ciutat de Cartago. -
171 BCE
Conquesta de Macedònia
L'any 171 aC, Perseu de Macedònia, fill de Felip V de Macedònia, va intentar restaurar la influència internacional de Macedònia. Quan Perseu es va veure implicat en un complot d'assassinat contra un aliat de Roma, el Senat va declarar la tercera guerra de Macedònia. El 168 aC, les legions romanes van trencar la banda de Macedònia a la batalla de Pidna. Perseu va ser capturat i el regne de Macedònia, es va dividir en quatre repúbliques que Roma controlada. -
44 BCE
Mort de Juli Cèsar
El 15 de març de l'any 44 aC, Juli Cèsar va ser apunyalat per un grup de 40 senadors romans anomenant-se "liberatores". Va ser assassinat a la Curia di pompeo, a Roma. -
31 BCE
Batalla d'Accium
La segona batalla naval d'Àccium es va produir el 2 de setembre de l'any 31 aC entre les flotes de Gai Juli Cèsar Octavià dirigida per Agripa, i la de Marc Antoni i la seva aliada Cleòpatra VII. Tingué lloc davant el golf d'Ambràcia, a la costa jònica de Grècia i el promontori d'Àccium. La batalla va acabar amb la victòria absoluta d'Octavi i la fugida d'Antoni i Cleopatra. -
Period: 27 BCE to 285
Esplendor-Imperi
L'any 27 aC el militar Octavi august es convertí en emperador dient-se Cèsar August. Va reorganitzar l'exèrcit, va formar un cos subordinat, la guàrdia pretoriana i va reforçar les fronteres. Al regnat de Trajà, roma va obtenir la màxima expansió territorial.
Al nord es va expandir fins als rius Rin i Danubi, i travessant aquest per conquerir la Dàcia. Va convertir Gran Bretanya en província romana. Va incorporar Mauritània, al nord d'Àfrica, Aràbia, Armènia i Mesopotàmia.
Fins al segle III dC. -
Period: 27 BCE to 476
Imperi
L'imperi és l'última etapa de l'antiga Roma. Comença després de la república l'any 27 aC amb l'emperador Octavi August. És l'etapa on tenen la màxima extensió territorial, però es divideix entre l'Occident i l'Orient. Finalment, l'imperi s'acaba l'any 476 dC. -
Period: 300 to 476
Crisi-Imperi
El segle III dC, va debilitar-se pels atacs dels pobles d'Europa i d'Àsia. L'any 395, Teodosi el Gran, l'últim emperador de l'imperi sencer, va dividir el territori:
L'occident, capital Roma.
L'orient, capital Constantinoble (l'antiga Bizanci).
A occident el comerç va disminuir i les ciutats es van anar despoblant. Els bàrbars van provocar la batalla definitiva de l'imperi d'occident l'any 476.
L'imperi d'Orient, va dura, com a imperi Bizantí, fins al segle XV, quan els turcs van conquerir-ho. -
395
Divisió de l'imperi
Després de la mort de l'últim emperador que va governar l'imperi sencer; Teodosi I el gran l'any 395 dC, l'imperi es va dividir entre dos. Flavi Honori, el seu fill petit, va heretar l'Occident, amb capital Roma. En canvi, el seu fill gran, Arcadi obtenir l'Orient, amb capital Constantinoble.