Celula

Un pas per la història de la cèl·lula i la vida

  • El primer microscopi

    El primer microscopi
    Zacarías Janssen construeix el que es podria considerar com el primer microscopi de la història.
    Tenia a penes vint-i-cinc centímetres amb lents en dos tubs de llautó que lliscaven un dins de l'altre.
  • Period: to

    Microscopis i tècniques de tinció

    1674: Van Leeuwenhoek va construir en aquesta època microscopis simples, amb una sola lent, però amb una perfecció que li va permetre assolir els 270 augments. 1884: Hans Christian Gram va crear la primera tècnica de tinció (imperfecta) que va provar amb bacteris. (encara que fins a l’actualitat s’estan millorant les tècniques)
  • Primer microscopi simple

    Primer microscopi simple
    Galileo Galilei fabrica el primer microscopi simple, compost per dues lents, que consistia en un tub de 25cm de llarg i 9cm de diàmetre.
  • Dibuixos de cèl·lules

    Dibuixos de cèl·lules
    Es publiquen els primers dibuixos de cèl·lules mortes de talls de suro, a la vegada que els microscopis van millorant.
  • Robert Hooke

    Robert Hooke
    1664 Robert Hooke va publicar un llibre titulat Micrographia, on descriu la primera evidència de l'existència de les cèl·lules.
    Hooke va descobrir les cèl·lules observant al microscopi una lamineta de suro, adonant-se que estava formada per petites cavitats polièdriques que recordaven les cel·les d'una bresca.
  • Antoine Van Leeuwenhoek, un microscopi amb un augment de 200

    Antoine Van Leeuwenhoek, un microscopi amb un augment de 200
    Antoine Van Leeuwenhoek aconsegueix construir un microscopi amb un augment de 200. I s’aconsegueix observar les primeres cèl·lules vives.
  • C. F. Wolf: Theoria Generations

    C. F. Wolf: Theoria Generations
    La primera aproximació per col·locar en el mateix pla els animals i les plantes la va fer C. F. Wolf, que va dir que existia una unitat fonamental de forma globular en tots els éssers vius. A la seva obra Theoria Generationis.
  • S’observa i es descriu per primera vegada el nucli cel·lular

    S’observa i es descriu per primera vegada el nucli cel·lular
    Va impulsar l'avenç de la taxonomia vegetal, les seves aportacions científiques més destacades van ser el moviment de les partícules microscòpiques, el descobriment del nucli de la cèl·lula vegetal i la distinció entre gimnospermes i angiospermes. A ell se li deu el terme "nucli cel·lular".
  • S’observa i es descriu el medi intern de la cèl·lula.

    S’observa i es descriu el medi intern de la cèl·lula.
    J. Purkinje: Va proposar les idees bàsiques de la teoria cel·lular.
    Al 1838 va estudiar la divisió cel·lular i va introduir el terme protoplasma en el seu sentit actual. Va investigar també l'estructura òssia, la formació de les dents, de l'úter, etc.
  • Cèl·lules vegetals i animals

    Cèl·lules vegetals i animals
    L'any 1838 Matthias Schleiden analitzant diferents teixits vegetals descobreix que tots estan formats per cèl·lules, i en el 1839 el científic Theodor Schwann descobreix el mateix en el teixit animal. Posteriorment, aquests dos científics, ajuntant les seves idees amb altres científics, van formular la teoria cel·lular. Que ens diu que tot ésser viu està format per cèl·lules.
  • Rudolf Virchow

    Rudolf Virchow
    En el curs dels seus treballs sobre citogènesi dels teixits cancerosos, va demostrar el 1858 que tota cèl·lula procedeix d'una altra cèl·lula anterior, o com ho deia en el seu axioma «ommni cellula e cellula»; com que la planta només pot procedir d'una altra planta i l'animal d'un altre animal.
  • Brucke completa la teoria cel·luar

    Brucke completa la teoria cel·luar
    Brucke va completar la teoria cel·lular dient que la cèl·lula és l'ésser viu més petit i senzill que hi ha portador de tots els elements necessaris per romandre amb vida. Així, la Teoria cel·lular queda definida pels principis següents: La cèl·lula és l'ésser viu més petit i senzill que existeix.
  • Boveri i Sutton: Teoria cromosòmica

    Boveri i Sutton: Teoria cromosòmica
    La teoria cromosòmica de l'herència de Boveri i Sutton indica que els gens es troben a llocs específics dins dels cromosomes i que el comportament dels cromosomes durant la meiosi pot explicar les lleis de l'herència de Mendel.