-
Feb 26, 1130
Ramon Berenguer IV
Comte de Barcelona, Girona, Osona, i Cerdanya (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça (1137 - 1167). (en llatí; a 12 d'octubre de 1150. -
Period: Aug 7, 1130 to Oct 24, 1497
Corona d'Aragó
-
Period: Aug 7, 1130 to May 31, 1410
Dinastia catalanoaragonesa
-
Aug 2, 1150
Casament Ramon Berenguer IV
El casament de Ramon Berenguer IV i Peronella Ramires se celebrà a l'agost del 1150 a Lleida. A aquesta dada s'uneix el fet que Peronella va néixer el 29 de juny de 1136. L'agost del 1150 la reina Peronella havia complert ja els 14 anys d'edat, la majoria d'edat mínima establerta pel dret canònic per a poder contraure matrimoni.Ramon Berenguer IV tenia 36 anys. El matrimoni a més d'altres, va ajudar en gran mesura la construcció del monestir de Santa Maria a Vallbona de les Monges. -
Aug 7, 1162
Alfons I el Cast, primer rei de la corona d'Aragó
Ramon Berenguer IV, comte dels Barcelonins i príncep dels Aragonesos va morir sobtadament el 7 d'agost del 1162; dictà les seves darreres voluntats en el seu Testament sacramental, deixant al seu fill primogènit «Ramon» (anomenat després rei Alfons II d'Aragó) totes les propietats que tenia a Barcelona, a Aragó i a tots els seus dominis, -
Feb 26, 1190
Pere I
Fill i successor d'Alfons el Cast i de Sança de Castella al tron de la Corona d'Aragó a la mort del seu pare el 1196. Pel testament d'Alfons el Cast, Pere heretava Barcelona, així com els comtats que en depenien, i Aragó, mentre el seu germà Alfons la Provença. El 1204 es va fer coronar a Roma pel Papa Innocenci III i esdevingué el seu fidel. -
Feb 26, 1210
Jaume I
fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276). Començà a regnar a l'edat de 10 anys assistit pel Consell Reial, regnà 58 anys i morí a l'edat de 68 anys. Està enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet. -
Sep 14, 1213
Batalla de Muret
La Batalla de Muret va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort que participaven en la Croada albigesa. Simó de Montfort va guanyar la batalla, en la qual va morir Pere el Catòlic -
Feb 22, 1229
Conquesta de Mallorca
Un grup de prohoms catalans presidits per Jaume I es van reunir a casa del mercader Pere Martell, a Tarragona, per preparar la conquesta de Mallorca. L'any següent, el 5 de setembre de 1229 l'estol català surt de Salou, Cambrils i Tarragona i conquereix Mallorca. -
Sep 19, 1232
Conquesta de Valencia
La Conquesta de València fou el conjunt de maniobres militars que dugueren a l'annexió de l'actual territori del País Valencià a la Corona d'Aragó. Entre 1229 i 1245. La Corona d'Aragó aconseguí la conquesta de gran part del que seria el Regne de València. A partir de 1236 Jaume I va intervenir i així va aconseguir la capitulació de València. -
Aug 8, 1235
Conquesta d'Eivissa
Només la vila d'Eivissa estava fortificada, de manera que la conquesta d'aquesta implicava la caiguda d'Eivissa i Formentera. El dia 8 d'agost de 1235 la flota catalana va arribar a Eivissa, al costat sud de la vila. Es va fer servir un fonèvol i un trabuquet per llençar pedres contra la triple muralla de la vila, que va caure ràpidament. El primer d'entrar a la vila va ser el lleidatà Joan Xicó. -
May 11, 1258
Tractat de Corbeil
El Tractat de Corbeil és un acord signat a Corbeil, entre Lluís IX de França i el Rei d'Aragó Jaume el Conqueridor, com a conseqüència de la guerra coneguda com a Croada contra els càtars que enfrontà l'exèrcit francès a les tropes occitanes. Per aquest tractat la filla de Jaume I, Elisabet, es casaria amb Felip, hereu de Lluís IX; el rei francès, com a hereu de Carlemany, renunciava als drets sobre els Comtats Catalans; i Jaume I renunciava a la Fenolleda i Perapertusès. -
Feb 26, 1270
Pere II
fou un sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1276-1285) i després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. -
Feb 26, 1280
Alfons II
Fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya. Més endavant esdevingué comte del Rosselló (des del 1172) i de Ribagorça (des del 1192). Fou també comte de Gavaldà, vescomte de Milhau i vescomte de Carlat (entre 1167-1168) i comte de Provença (entre 1167-1173). Començà a regnar a l'edat de 5 anys i en regnà 34, morint a l'edat de 39 anys. -
Jan 23, 1282
Conquesta de Sicília
Amb el casament de l'hereva legal de Manfred I, Constança de Sicília amb Pere el Gran d'Aragó, el regne de Sicília esdevé un dels principals interessos del comte-rei aragonès. Les Vespres Sicilianes representaran una doble ruptura: primer contra els angevins, amb qui els impostos eren molt alts; i després contra l'herència de Frederic I, una herència sempre en disputa i que no estabilitzava el regne. Així mateix fou una demanda d'autonomia. Per poder fer front als angevins. -
Jan 5, 1287
Conquesta de Menorca
La Conquesta de Menorca és el nom amb què és coneguda la invasió catalanoaragonesa de l'illa de Menorca en poder dels àrabs almohades duta a terme en el marc de la campanya militar de Confiscació del Regne de Mallorca, durant la Croada contra la Corona d'Aragó. L'operació militar s'inicià el 5 de gener del 1287, sent comandada pel mateix rei Alfons III d'Aragó, i finalitzà en tal sols 12 dies. La capitulació es firmà el dia 22 de gener del 1287 i tingué com a conseqüència la destrucció del poder -
Feb 26, 1290
Jaume II
Fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), rei de Mallorca (1291-1295) i rei de Sardenya (1324-1327). Per la pau d'Anagni (1295) el Sant Pare li concedí vitalíciament els títols honorífics de «senyaler, almirall i capità general de l'Església de Roma». -
Feb 26, 1320
Alfons III
Fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València (1285-1291), i rei de Mallorca (1286-1291). -
Oct 6, 1323
Conquesta de Sardenya
La conquesta de Sardenya va ser materialitzada per Jaume el Just entre 1323 i 1326. L'illa de Sardenya, sotmesa a la influència mercantil de pisans i genovesos, estava dividida en quatre senyories, de les quals tres estaven gairebé sota control dels pisans i la quarta, la dels Arborea, hi tenia una aliança estreta. -
Jun 18, 1331
Fundació dels ducats d'Atenes i Neopàtria
El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Bizantí durant la quarta croada.
El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia. Administrativament estava dividit en les capitanies de Siderocastrom, Neopàtria i Salona. El ducat tenia seu a Neopàtria, l'actual ciutat d'Ipàtia. -
Jan 1, 1333
"Lo mal any primer" Crisi demogràfica
Crisi del segle XIV és la transició de l'Edat Mitjana a un dels períodes que pot considerar-se com de crisi secular o crisi general , almenys per a Europa i la conca del Mediterrani. Temporalment abasta el tram final de l'Edat Mitjana, fins a la recuperació de la població, el dinamisme econòmic i el nou vigor cultural que van portar el Renaixement i l'era dels descobriments. -
Feb 26, 1336
Pere III
Fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya (1336-1387). Més tard fou també rei de Mallorca (1343-1387); Duc d'Atenes i de Neopàtria (1381-1387); i finalment comte d'Empúries (1386-1387). -
Jun 10, 1348
Pesta negra
La pesta negra, també coneguda com a mort negra, va ser una pandèmia de pesta que devastà Europa i Àsia a mitjan segle XIV (1347-1351) i provocà la mort d'aproximadament un terç de la població europea, després d'una època d'esplendor. -
Feb 26, 1387
Joan I
Sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, fou Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i Còrsega, del Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); Duc de Girona (1351-97). Començà a regnar a l'edat de 37 anys, regnà nou anys i morí a l'edat de 46 anys. -
Feb 25, 1391
Assalts a calls jueus
La revolta mallorquina de 1391 amb l'assalt al Call de la Ciutat de Mallorca, representa un primer enfrontament entre els estaments privilegiats del Regne de Mallorca i els menestrals i pagesos de l'illa, que donà peu a l'assalt dels calls jueus. Les causes d'aquest episodi foren bàsicament econòmiques i, en gran mesura, eren les mateixes que provocaren l'Aixecament Forà i les Germanies. -
May 31, 1410
Mort de Martí l'Humà
Martí és el darrer rei, per línia directa, del casal de Barcelona. Amb la seva mort es convocà el Compromís de Casp de 1412, en el qual es trià per succeir-lo a Ferran I, anomenat el d'Antequera.
El rei va morir al monestir de Santa Maria de Valldonzella el 31 de maig de 1410. -
Period: May 31, 1410 to Oct 24, 1472
Dinastia trastamara
-
Feb 29, 1412
Ferran I d'Aragó
Fou infant de Castella, i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i de Còrsega, duc d'Atenes i de Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416), i regent de Castella (1406 - 1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro. Fou el primer monarca catalanoaragonès de la dinastia dels Trastàmara. -
Mar 29, 1412
Compromis de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants dels estats d'Aragó, València i Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei del casal de Barcelona, Martí l'Humà (mort el 1410). Els tres estats s'havien compromès prèviament a respectar, fos quina fos, la decisió dels nou notables. Fou escollit el castellà Ferran de Trastàmara dit el d'Antequera, en detriment de l'altre candidat Jaume II d'Urgell. -
Feb 29, 1416
Alfons el Magnànim
Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458); Comte de Barcelona.
Fill primogènit de Ferran d'Antequera i la seva muller, Elionor d'Alburquerque.
A la mort de Martí l'Humà la successió a la Corona d'Aragó recaigué, gràcies al Compromís de Casp de 1412, en el seu pare Ferran I. Entrà als estats de la Corona d'Aragó, que en un futur heretaria, als 16 anys. -
Jun 2, 1442
Conquesta de Nàpols
Alfons esdevingué rei de Nàpols, tal com desitjava amb la victòria catalano-aragonesa el 2 de juny de 1442, d'on fugí Renat d'Anjou amb una galera, guanyant tots els seus enemics: Florència, Venècia, el Papat, i els partidaris angevins a Nàpols, tot i que Ramon de Boïl i Montagut encara lluità als Abruços contra Francesc I Sforza. Eugeni IV i Alfons el Magnànim van negociar un arranjament de les seves diferències en la primavera de 1443, donant lloc a un acord formal a Terracina. -
Jan 20, 1458
Joan II d'Aragó
Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); Duc de Montblanc (1412-1458), i de Gandia (1433-1439) i (1461-1479); Comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Fill segon de Ferran I d'Aragó, dit el d'Antequera, el primer sobirà del Casal de Trastàmara a la Corona d'Aragó, i de la seva muller Elionor d'Alburquerque. En pujar al tron el seu pare, li concedí el títol de Duc de Montblanc. -
Feb 10, 1458
Ferran el Catòlic
Va obtenir els títols de comte de Ribagorça (1458 - 1469), duc de Montblanc (1458-1479), príncep de Girona (1461 - 1479), rei de Sicília (1468 - 1516), rei d'Aragó, de València, de Mallorca i comte de Barcelona (1479- 1516), rei de Castella (1474 - 1504), de Sardenya (1479 - 1516), de Nàpols (1503 - 1516), regent de Castella (1507 - 1516) i rei de Navarra (1512 - 1515). -
Apr 24, 1462
revolta remança, inici de la guerra civil catalana
La Guerra civil catalana (1462-1472) és l'enfrontament armat entre Joan II d'Aragó i els remences d'una part, i les institucions catalanes: Consell del Principat (Diputació del General i Consell de Cent) de l'altra, per tal de tenir el control polític del Principat de Catalunya. La mort de Carles de Viana –protegit de Catalunya i enfrontat amb el seu pare Joan II- serà l'excusa per a formalitzar l'inici d'un enfrontament que, de fet, es venia covant des del seu predecessor Alfons el Magnànim. -
Oct 24, 1472
Capitulacions de Pedralbes
La Capitulació de Pedralbes, signada el 24 d'octubre de 1472, significà el final de la Guerra Civil Catalana, que acabà sense vencedors ni vençuts. -
Apr 10, 1497
Joana I de Castella
Princesa d'Astúries i de Girona (1497-1504), reina de Castella, de Lleó, etc., senyora de Biscaia (1504-1555), Duquessa de Montblanc (1497-1504) i comtessa de Flandes (1504-1555). Ostentà també els títols de comtessa de Barcelona, reina d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Nàpols (1516-1555).
Des de petita molt bella i intel·ligent, va rebre una acurada educació pròpia d'una infanta de Castella.
