La Catalunya Medieval

Fi de l'Imperi Romà d'Occident

476

Juli Nepot va enviar un exèrcit contra els visigots, controlat per Orestes. Aquest, en lloc d'usar les tropes per combatre als visigots, es va rebel·lar i va marxar contra Ravenna on estava Nepot, amb la intenció de destronar-lo i proclamar-se Emperador. Orestes va entrar a Ravenna i va proclamar Emperador al seu fill Ròmul August.

Edat Mitjana

Period: 476 to 1492

Ela musulmans a la península Iberica

711

Els musulmans van travessar l'estret de Gibraltar i van arribar a la Península Ibèrica.

Batalla de Poitiers

Oct 10, 732

Carles Martell derrota als musulmans a la frontera nord d'al-Àndalus.

Alliberament de la ciutat de Girona

785

Els exèrcits francs van facilitar que els habitants de Girona es lliuressin de l'exèrcit musulmà.

Creació Marca Hispànica

Apr 3, 801

Els carolingis, dirigits per Lluís I el Piadós, conquereixen Barcelona als musulmans, el Rei franc crea la Marca Hispànica entre el regne franc i entre el musulmà.

Nomenament de Guifré el Pelós

870

El rei Carles el Calb nomena a Guifré el Pelós comte d'Urgell i de Cerdanya.

Guifré el Pelós

878

Guifré el Pelós es nomenat comte de Barcelona i de Girona. A partir de llavors, la transmissió va ser hereditària. Va inaugurar la dinastia.

Sunyer I

897

A la mort del seu pare, Guifré el Pelós,es va encarregar del casal de Barcelona.

Mort de Guifré el Pelós

Aug 11, 897

Guifré el Pelós va morir lluitant contra l'islam. Els seus fills van heretar els comtats.

Borrell II

947

Borrell II era el fill de Sunyer I. Va trencar el pacte de vassallatge amb el regne franc.

Trencament del pacte de vassallatge del Regne Franc

985

Borell ll no reb ajudes militars de part dels francs i considera el jurament de fidelitat trencat.

Ramon Borrell I

992

Era el fill de Borrell II i la seva dona era l'Esmessenda de Carcasona.

Berenguer Ramon I

1018

Berenguer Ramon I, també dit el Corbat, va ser comte de Barcelona. Va morir al 1035. Era el fill de Ramon Borrell i de Ermessenda de Carcassona.

Ramon Berenguer II

1076

Ramon Berenguer II era el fill de Ramon Berenguer i era conegut com Cap d'Estopes. Va ser comte de Barcelona i de Carcassona.

Ramon Berenguer III el Gran

1097

Era el fill de Ramon Berenguer II i de Mafalda de Pulla-Calàbria. Va ser comte de Girona, de Barcelona,de Besalú, d'Osona, de Provença i de la Cerdanya. La seva dona va ser Dolça de Provença.

Ramon Berenguer IV

1131

Ramon Berenguer IV, dit el Sant, fou comte de Barcelona i Girona entre 1131 i 1162, príncep d'Aragó, comte de Ribagorça i regent del comtat de Provença.

Peronella d'Aragó

Jun 29, 1137

Peronella I d'Aragó fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona. També és coneguda com Peronella Ramires.

Alfons el Trobador

1157

Alfons el Cast o el Trobador fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, comte de Barcelona i menors de comte de Girona, Osona, Besalú, de Cerdanya, de Rosselló, de Ribagorça, de Gavaldà i de Provença i vescomte de Milhau i de Carlat. Era el fill de Ramon Berenguer IV i de Peronella d'Aragó.

Pere el Catòlic

1174

Pere el Catòlic també anomenat Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, i senyor de Montpeller.

Jaume el Conqueridor

1208

Jaume I d'Aragó fou sobirà de la Corona d'Aragó. Portava els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller. Va començar a regnar als 10 anys i regnà 58 anys i va morir a l'edat de 68 anys

Pere el Gran

1239

Pere III d'Aragó o Pere II de Catalunya-Aragó fou un sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València i després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília. Començà a regnar als 36 anys, regnà 9 anys i morí.

Tractat de Corbeil

1258

El casal de Barcelona arriba a independència formal arribant a un acord amb els francs, el tractat de Corbeil.

Alfons el Franc

1265

Alfons el Franc o el Liberal fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València, i rei de Mallorca.

Jaume el Just

1267

Jaume el Just dit també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València, i també rei de Sicília, rei de Mallorca i rei de Sardenya.

Alfons el Benigne

1299

Alfons el Benigne, dit també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó. Sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València, de Sardenya i Còrsega. Començà a regnar als 28 anys, regnà 9 anys i morí regnant a l'edat de 37 anys.

Joan el Caçador

1350

Joan I d'Aragó, dit també «el Descurats» o «l'Amador de la Gentilesa». Sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, fou Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i Còrsega, del Rosselló i de Cerdanya. Començà a regnar a l'edat de 37 anys, regnà nou anys i morí a l'edat de 46 anys.

Martí l'Humà

1356

Martí I va ser sobirà dels territoris de la Corona d'Aragó. Va adquirir altres títols com el comtat d'Empúries. Al no tenir descendència masculina va ser l'últim comte del regne de Barcelona.

Ferran d'Antequera

1380

Ferran I d'Aragó, pertanyia a la dinastia dels Trastàmara. Fou el primer monarca catalanoaragonès d'aquesta dinastia. Fou infant de Castella, i rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i de Còrsega, duc d'Atenes i de Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya , i regent de Castella. Va reuníir uns grans dominis, en els quals es fonamentà la seva força política.

Alfons el Magnànim

1396

Alfons el Magnànim, V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya, i IV de Barcelona fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i de Nàpols. A més també va ser comte de Barcelona.

Joan el Sense Fe

Jun 29, 1398

Joan II el Sense Fe anomenat el Gran fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília i de Navarra. També va ser comte de Barcelona.

Ferran II

Mar 10, 1452

Ferran el Catòlic va ser un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella. Formava part de la dinastia dels Tastàmara.