L'edat mitjana a Catalunya

Edat mitjana

Period: 476 to Oct 12, 1492

Inici de la conquesta islàmica de catalunya

Feb 16, 720

Djarunda (Girona) es lliura a Carlemany

Aug 5, 785

Edat mitjana a Catalunya

Period: Aug 5, 785 to Oct 12, 1492

Conquesta de Barcelona per Lluís el Pietós Fill de Carlemany

Apr 3, 801

Guifré el Pelós és nomenat Comte d'Urgell i Cerdanya

Jul 15, 870

Compte de La Cerdanya, Urgell, Barcelona, Girona i Besalú, al llarg del seu regnat va reconquerir, organitzar i repoblar les terres catalanes. Va marcar la frontera amb els Àrabs, utilitzant per aquest propòsit les conques del Llobregat i del Segre, donant d’aquesta manera forma al que es conegut com la Catalunya Vella. Va restaurar el bisbat de Vic i va fundar els monestirs de Ripoll, on està enterrat i de Sant Joan de les Abadeses. Va morir lluitant contra els musulmans de Lleida.

Casal de Barcelona

Period: Sep 11, 870 to May 31, 1410

Guifré el Pelós es nomenat compte de Barcelona i Girona

Sep 11, 877

Guifré I de Barcelona, dit “el Pilós” o “el Pelós” (c. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'Osona[1] i comte de Girona (878 - 897); comte d'Urgell, de Cerdanya (870 - 897) i també comte de Conflent (896 - 897). Fou el dotzè i darrer comte de Barcelona nomenat pels reis francs, i el primer a donar en herència els seus dominis territorials, iniciant així la dinastia comtal de Barcelona

Fundació del Monestir de Ripoll

Jan 1, 880

El monestir, fundat cap a l'any 880 pel comte Guifré el Pilós- segurament sobre un de l'època visigòtica (589) destruït pels àrabs-,[1] va esdevenir lloc d'enterrament dels comtes de Barcelona i Besalú i un centre cultural de scriptorium molt important de la Catalunya medieval

Mort de Guifré

Aug 11, 897

La figura del Guifré històric,és la d'un magnat got que, al servei de l'Imperi carolingi, aprofità el col·lapse del poder reial per bastir-se un domini propi. La visió del Guifré mític, pare de la pàtria i creador de Catalunya té origen en la Gesta Comitum Barchinonensium, escrita al segle XII pels monjos de Ripoll;per tal de justificar l'inici, a finals del segle IX, de la transmissió hereditària dels comtats, se sobredimensionà la figura de Guifré el Pilós, avanpassat de la dinastia comptal.

Guifré II Borrell

Apr 26, 911

Dit també Borrell I comte de Barcelona, Girona i Osona.
Guifré II de Barcelona i III de Girona anomenat també Borrell I (ca. 874 - Barcelona, 26 d'abril de 911 o 914) va ser comte de Barcelona, Girona i Osona (897-911), el darrer comte que va prestar vassallatge a un monarca franc. Nascut vers el 874, va ser el fill primogènit de Guifré I el Pilós i Guinidilda d'Empúries

Sunyer I Germà de Guifré !!

Jan 1, 947

Fill de Guifré el Pelós i Guinidilda d'Empúries, i germà de Guifré II de Barcelona, Sunifred II d'Urgell i Miró II de Cerdanya.L'any 925 es va casar en segones núpcies amb Riquilda de Tolosa, filla del comte de Roergue Ermengol, i van tenir cinc fills: entrte ells:
Ermengol I d'Osona (925-943), comte d'Osona.
Miró I de Barcelona (926-966), comte de Barcelona.
Borrell II de Barcelona (927-992), comte de Barcelona.

Miró I Fill de Sunyer

Jan 1, 966

Saqueig de Barcelona per Almanzor

Jul 6, 985

El Califat omeia no van fer incursions al comtat de Barcelona perquè es creia que rebria el suport del Regne de França o l'imperi Bizantí, però en el moment que Almansor va comprovar que Lotari I de França no els ajudaria es va decidir a atacar-los. L'assalt a Barcelona va anar precedit per una batalla on Borrell II fou derrotat a la batalla de Rovirans o Matabous i davant la imminència de l'atac, el comte va publicar un ban d'expedició pública perquè els cavallers anessin a socórrer Barcelona.

Independència de fet dels Comptats Catalans: Borell II no renova el Jurament de Vassallatge als Reis Francs

Mar 10, 988

Les peticions d'ajuda del comte Borrell van ser ignorades pel rei franc Lotari I de França que en aquells moments s'enfrontava als seus propis problemes al Comtat de Verdun. Com a conseqüència d'això i com a resultat d'un creixent desarrelament dels comtes barcelonins respecte als seus antics senyors, el 988 Borrell II es va negar a renovar el pacte de vasallatge amb el nou rei francès, Hug Capet, i va instaurar la independència de fet dels territoris sota el seu poder.

Borrell II

May 4, 992

Borell II (948-992) Al contrari que el seu pare, va ser un comte molt més diplomàtic que no pas militar. Va procurar mantenir sempre relacions cordials amb els seus dos poderosos veïns: els francs, al nord i els musulmans, al sud. Va intercanviar ambaixades amb Còrdova (centre del poder musulmà) i signà un tractat de pau amb el Califa Al-Hakam II.
Va ser un protector de les ciències i la cultura. Invità el famós monjo Gerbert d'Orlhac, que uns anys més tard arribaria a Papa amb el nom de Silves

Ramon Borrell I

Sep 8, 1018

Casat amb Ermessenda de Carcassona
La guerra civil al Califat de Còrdova començà el novembre del 1008. Els musulmans anomenaven Ifranja als comtats de l'antiga Gòtia franca (Comtats Catalans), van negociar el suport del comte Ramon Borrell I. L'exèrcit congregat pel comte de Barcelona Ramon Borrell, uns nou mil homes, ràpidament atacaren Còrdoba vencent a les tropes berbers. Els que retornaren amb vida ho feren amb moltes riqueses per la suma dels pagaments més el botí acumulat en el saqueig.

Berenguer Ramon I

Mar 31, 1035

El govern de Berenguer Ramon I va marcar el començament del declivi del poder comtal. En morir el seu pare (1018), Berenguer Ramon encara era menor d'edat i la seva mare Ermessenda actuà com a tutora i regenta fins al 1023. Però quan Berenguer Ramon va arribar a la majoria d'edat no va començar a governar sol sinó que Ermessenda va continuar associada al govern.Quan Berenguer Ramon va morir la comtessa-àvia Ermessenda va ser regent mentre els seus fills van ser menors d'edat .

Emesenda de Carcassona

Mar 1, 1058

Dona, mare i àvia de comptes de Barcelona (972-1058)
TV3 va realitzar una sèrie de ficció històrica basada en la seva biografia. La sèrie es va estrenar amb el lema La dona més poderosa de la història de Catalunya, fent referència a la naixent nació catalana, ja que Catalunya no fou forjada com a estat unificat fins al regnat d'Alfons el Cast (1157-1196), però el comtat de Barcelona en fou el nucli originari i aportà un corpus legislatiu amb els Usatici Barchinonae (Usatges de Barcelona),

Ramon Berenguer I

May 26, 1076

(1013-1076) «En · R(amon) · B(ere)ng(uer) · comte · e march(e)s · de · Barch(e)lona · apoderador despanya»
Ramon Berenguer el Vell (v.1023-1076), fou titulat «Apoderador d'Espanya»[5][6] (Ispanie subjugator), identificant Espanya (geografia) amb al-Àndalus, en els Usatges de Barcelona. En aquesta còpia del segle XIII - XIV se'l representa portant en l'escut, sobrevesta, elm, penó, gualdrapes i vaina de l'espasa, l'emblema de la Creu de Sant Jordi.

Ramon Berenguer II Cap d'Estopes

Dec 5, 1082

(1053-1082)Era fill de Ramon Berenguer I de Barcelona i d'Almodis de la Marca i germà, probablement bessó, de Berenguer Ramon II. El 1076, a la mort del seu pare, va rebre el comtat de Barcelona juntament amb el seu germà, ja que aquell no havia dividit l'herència. El seu sobrenom és deu a tenir una gran i espessa cabellera rossa.La veu popular acusà el seu germà com a instigador de la seva mort, motiu pel qual Berenguer Ramon II és conegut com el Fratricida.

Berenguer Ramon II El Fratricida

Jun 20, 1097

Anomenat el Fratricida (1053 - Jerusalem 1097). Les relacions amb el seu germà foren sempre tibants, i intentà disputar-li l'herència.Berenguer Ramon II participà en la tutoria del menut onze anys (futur RAmon Berenguer III) prometent que no es casaria i que per tant l'herència recauria directament en el petit fill del Cap d'Estopes. En arribar Ramon Berenguer III a la majoria d'edat, el seu oncle li deixà el govern dels comtats i marxa a la primera croada on morí a Jerusalem.

Consagració de l'Esglèsia de Sant Climent de Taüll

Dec 10, 1123

Tot i que la vall tenia una població relativament reduïda a l'edat mitjana, els dignataris locals (els barons d'Erill) reberen grans quantitats de plata per encoratjar-los a participar en la campanya catalana per recuperar Barbastre i Saragossa. La major part d'aquests diners es van dedicar a construir diverses esglésies entre el segle XI i el XIV, seguint l'estil arquitectònic importat de Llombardia.

Ramon Berenguer III

Jan 23, 1131

(Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082[1] - Barcelona, 23 de gener de 1131). L'any 1103 es va casar amb Maria Díaz de Vivar, filla d'El Cid.Enric de Pisa (Henricus Pisanus), que va narrar l'expedició a Mallorca en el poema Liber Maiolichinus, va veure i descriure Ramon Berenguer III com el monarca d'un poble, que anomena català (Catalanensis i Catalanicus), procedent d'una pàtria que denomina Catalunya (Catalania), mots que apareixen documentats per primera vegada.

Capítols matrimonials de Barbastre

Aug 11, 1137

l'11 d'agost del 1137 es va forjar un pacte entre Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ramir II d'Aragó per tal de casar al jove comte de Barcelona de 23 anys, amb la filla del rei, Peronella d'Aragó, que tenia un any d'edat. El rei donà al comte la seva filla per muller amb el seu regne tal com s'estenia i havia posseït el seu pare i rei Sanç Ramires, rei d'Aragó i Pamplona, i pels seus germans els reis Pere i Alfons, quedant en llei i força els seus furs, costums i usatges que en temps dels seus

Conquesta de Lleida

Oct 24, 1149

Ramón Berenguer IV i Ermengol d'Urgell conquereixen LLeida i donen als cristians una carta de població. També expulsen als musulmans de dintre de les muralles

fundació de l'Abadia de Poblet

Aug 18, 1150

Pertany a l'ordre del Cister Va ser el panteon reial ddurant els segles XIV i XV
Patrimoni de la Unesco dsde l'any 1991

Noces de Peronella i Ramón Berenguer IV

Aug 21, 1150

Les noces de la Reina Peronella i Ramon Berenguer IV es van celebrar a Lleida, al mes d'agost de 1150, en aconseguir la reina l'edat requerida pel Dret Canònic per poder consumar el matrimoni, catorze anys. Al seu torn, Ramon Berenguer IV tenia 36 anys.

Ramon Berenguer iV

Aug 6, 1162

Ramon Berenguer IV dit "el Sant" (Barcelona, 1101-1102 - lou Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, i Cerdanya (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça (1137 - 1167). (en llatí; a 12 d'octubre de 1150Ego Raymundus Berengarii, Dei gratia comes Barchinone, princeps Aragonum atque Illerde ac Dertuse marchio). A Provença on fou regent, s'esmenta com Ramon Berenguer III Inicia ladinastia de Barcelona a la corona d'Aragó al casar-se amb Peronella.

Alfons el Cast o el Trobador

Apr 25, 1196

Alfons I de Catalunya i II d'Aragó. (1154-1196). Després de la mort del seu pare, va heretar ambdues unitats polítiques amb plenitud de titulació, essent jurat solemnement el 24 de febrer del 1163. com a: Alfons, comte de Barcelona. L'any següent, el 18 de juny del 1164, la seva mare reafirmava el seu testament de 1152, realitzant una abdicació i donació pública del regne d'Aragó al seu fill Alfons. Tingué fama d'acollir generosament els trobadors a la seva cort i de fomentar el seu art.

Pere el Catòlic

Sep 12, 1213

Pere I de Catalunya i !! d'Aragó (1177- 1213). Participà, molt eficaçment, amb els reis ibèrics en la batalla de Las Navas de Tolosa, victòria dels cristians sobre els almohades que va permetre la ràpida conquesta de l'Andalusia occidental.Pere el Catòlic. va morir a la batalla de Muret defensant els seus vasalls occitans que havien estat acusats de seguir l'heretgia càtara. D'aquesta manera la Corono d' Aragó va perdre les possessions a Occitània, quedant Occitània en mans franceses.

Jaume I Conquesta de Mallorca

Sep 5, 1229

Les Corts de Barcelona, el 23 de desembre de 1228, aproven la conquesta de Mallorca. El 5 de setembre l'estol català surt de Salou, Cambrils i Tarragona. El 31 de desembre es conquereix Medina Mayurqa. Els pobladors musulmans acaben fugint a Menorca, l'Àfrica o són esclavitzats, i el 1236 es comença la repoblació amb pagesos i colons de l'Empordà, Comtat de Barcelona i del Rosselló.

Conquesta de València

Sep 22, 1237

Entre 1229 i 1245, tan sols setze anys, la Corona d'Aragó aconseguí la conquesta del que seria el Regne de València.Una primera fase que comportà la conquesta de les contrades septentrionals, fins a Borriana (1233).La segona fase, que suposà l'ocupació de la ciutat de València (1238). La tercera fase, la frontera meridional arribà fins a Biar (1245). Els repobladors procedien del Principat de Catalunya i també del Regne d'Aragó i d'altres països europeus. Molta població musulmana es va quedar.

Tractat de Corbeil Independència de dret

May 11, 1258

Per aquest tractat la filla de Jaume I, Elisabet, es casaria amb Felip, hereu de Lluís IX; el rei francès, com a hereu de Carlemany, renunciava als drets sobre els Comtats Catalans; i Jaume I renunciava a la Fenolleda i Perapertusès, Tolosa, Sant Gèli, Carcí, Narbona, Albigès, Carcassonè, És a dir Jaume I renunciava a l'Occitània i el rei francés acceptava la independència dels Comptats Catalans (Antiga marca Hispànica).

Jaume I el Conqueridor

Jul 27, 1276

Montpeller 1208- Alzira 1276. Fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller. A la mort del seu pare restà en poder de Simó de Monfort dins que el Papa li va manar retornar-lo. Els Cavallers Templers l'instruïren com a rei al Castell de Montsó des dels 6 fins als 9 anys.Durant els primers anys del seu regnat el rei Jaume I va mantenir diverses lluites contra la noblesa.

Conquesta de Sicília. Vespres sicialianes.

Mar 30, 1282

El 1266 Carles I d'Anjou, amb el beneplàcit del Papa Climent IV, envaí el Regne de Sicília. Constança de Sicília, esposa de pere el Gran, que era la legítima hereva després de les morts del seu pare Manfred I de Sicília el 1266 i del seu cosí Conradí de Sicília. Després d'un aixecament popular dels sicilians el 30 de març de 1282, anomenat les Vespres Sicilianes, aquests oferiren a Pere el Gran la corona de Sicília i aquest mateix n'emprèn la conquesta als francesos,

Pere el Gran

Nov 11, 1285

Pere el Gran (dit també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó)València, Regne de València, 1240 - Vilafranca del Penedès, Principat de Catalunya, 11 de novembre de 1285; Fou un sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1276-1285) i després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys

Alfons II el Franc

Jun 18, 1291

Per encàrrec del seu pare confiscà les Balears al seu oncle Jaume II de Mallorca perquè havia col·laborat en la croada contra la corona d'Aragó(un intent d'invasió francesa entre el juny i l'octubre de 1285). El novembre d'aquell any, Alfons atacava les illes d'Eivissa i de Mallorca, culminant l'expedició amb èxit el gener del 1286, entre el novembre de 1286 i el gener de 1287, conquerí també l'illa de Menorca. Morí sense descendència legítima i fou succeït el mateix any pel seu germà Jaume II

Estudi General de Lleida

Sep 1, 1300

L'Estudi General de Lleida era una institució d'ensenyament superior (Estudi General) creada l'1 de setembre de 1300 pel rei d'Aragó i Comte de Barcelona Jaume el Just. Prèviament la butlla papal de 1297 n'havia autoritzat la creació. Lleida tenia una tradició científica i llibrera que justificaven que s'hi erigís l'Estudi General. Va ser abolit per cèdula reial de Felip V d'Espanya, VA ser la primera universitat de la península ibèrica que tenia autorització de la dissecció de cadàvers (1391).

Conquesta de Sardenya

Jun 19, 1324

La possessió de l'enclavament sard podia interessar als catalans per raons econòmiques i estratègiques car posseïa nombroses riqueses naturals (salines, mines de plata i corall); la producció agrícola (cereals) i ramadera (carn, cuirs, formatges) eren abundants; la situació geogràfica de l'enclavament permetia controlar millor la navegació a la Mediterrània occidental, cosa que permetia guanyar posicions en les rutes marítimes cap al llevant mediterrani, on es feia el comerç més lucratiu

Jaume el Just

Nov 2, 1327

Jaume II de Catalunya-Aragó ( 1267-1327) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), rei de Mallorca (1291-1295) i rei de Sardenya (1324-1327). Per la pau d'Anagni (1295)

Lo mal any primer

Jan 1, 1333

Lo mal any primer és 1333, data simbòlica de la crisi de la Corona d’Aragó. La fam provocada per les males collites va causar a Barcelona al voltant de 10.000 morts en una població de 50.000hab. A les males collites de 1310-1314 i 1324-1329, sobretot a València, es va unir el mal any de 1333 i brots epidémicos causats per la malnutrició. La Pesta Negra i els rebrots posteriors, que es van estendre un segle, van aprofundir la crisi catalana de la segona meitat del S. XV i el s. XVI

Alfons el Benigne (1299-1336)

Jan 24, 1336

Sobirà de la Corona d'Aragó comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València, de Sardenya i Còrsega,Començà a regnar a l'edat de 28 anys, regnà 9 anys i morí regnant a l'edat de 37 anys. Roman enterrat a la Seu vella de Lleida.Durant el seu regnat va tenir lloc "lo mal any primer", el 1333, que va passar a simbolitzar l'inici de la crisi baix Medieval, la qual encara s'agreujaria més amb la futura arribada de la pesta negra.Durant el seu regnat es van incorporar els ducats d'Atenes i Neopàtria.

La pesta negra

Apr 11, 1348

La pesta bubònica: és la forma més comuna de pesta. Es transmet per la picada de la puça, que viu com a paràsit de la rata, la primera en infectar-se amb el bacteri. La seva taxa de mortalitat, sense tractament, es situa entre el 30% i 75% dels casos. El símptoma característic d'aquesta variant de la malaltia és l'aparició de bubons a l'engonal, el coll i les aixelles pels quals supura pus i sang. L'aparició d'aquestes tumoracions va acompanyada de febre alta (entre 38 i 41 °C), vòmits i confusi

Pere el Cerimoniós

Jan 5, 1387

Pere el Cerimonió dit també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (1319 - 1387), Durant el seu regnat es configurà la Generalitat. Incorporà definitivament el Regne de Mallorca a la Corona d'Aragó, que es mantindrà fins als Decrets de Nova Planta de 1714. El rei Pere, el mateix any que començà a regnar, ratificà elsprivilegis i franqueses de lÈstudi General de Lleida i creà un impost sobre el vi per finançar-la.

Joan I el Caçador,

Feb 21, 1396

(1350 -1396). Fou una persona molt culta. Mentre hi hagué bons ingressos la seva cort va ésser sempre plena de luxe i refinament. Va tenir una gran predilecció per les belles arts, la música, la literatura i l'astrologia. Per aquesta raó, els historiadors l'han anomenat «l'Amador de la Gentilesa». Així mateix va mostrar un enorme interès per l'activitat de la caça, per la qual cosa hom l'ha anomenat «el Caçador».

Martí l'humà

May 31, 1410

va ser sobirà dels territoris de la Corona d'Aragó des de 1396 a 1410, adquirint altres títols posteriorment com el comtat d'Empúries (1402,1407), i a la mort del seu fill Martí el Jove el regne de Sicília (1409). La seva mort sense descendència masculina legítima va suposar la fi de la dinastia barcelonina i tot seguit un interregne fins a la fi del compromís de Casp que entronitzaria la dinastia Trastàmara en la figura de Ferran I.

Compromís de Casp

Jun 28, 1412

El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants dels estats d'Aragó, València i Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei del casal de Barcelona, Martí l'Humà (mort el 1410). Els tres estats s'havien compromès prèviament a respectar, fos quina fos, la decisió dels nou notables. Fou escollit el castellà Ferran de Trastàmara dit el d'Antequera, en detriment de l'altre candidat Jaume II d'Urgell.

Ferran I d'Antequera

Apr 2, 1416

El 1410, en morir el seu oncle, el rei d'Aragó Martí l'Humà, sense descendència directa, Ferran presentà la seva candidatura a la successió. El conflicte quedà reduït finalment a dues candidatures, la seva i la del comte Jaume d'Urgell. La seva força econòmica i militar i la seva intel·ligència política, el suport del bàndol dels Urrea a Aragó i del dels Centelles a València, i el més decisiu encara del papa Benet XIII d'Avinyó i del seu confessor Vicent Ferrer, li garantiren el triomf.

Casal de Trastamara

Period: Apr 2, 1416 to Jan 23, 1516

Alfons el Magnànim

Jun 27, 1458

Alfons el Magnànim, V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya, i IV de Barcelona, (Medina del Campo, Castella 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458); Comte de Barcelona

Joan II

Jan 19, 1479

Joan fou designat successor a la Corona d'Aragó. El 22 de novembre de 1458 entrà oficialment a Barcelona. Però, en retenir al seu fill Carles de Viana, es guanyà l'enfrontament amb les autoritats catalanes. Les Corts Catalanes, reunides a Lleida el 1460, van demanar a Joan II que alliberés el seu fill.La mort de Carles de Viana va provocar l'inici de la Guerra civil catalana. Una guerra que va coincidir en el temps amb la revolta dels pagesos remences.

Sentència Arbitral de Guadalupe

Apr 21, 1486

Ferran II d'Aragó «el Catòlic» dicta la Sentència Arbitral de Guadalupe que possibilità la fi dels mals usos a canvi d'un pagament (no tan sols en el mal ús remença), i postergà el conflicte que havia durat més de quatre segles entre senyors i pagesos.
A canvi d'un pagament de 60 sous per mas s'abolia el dret a maltractar i molts altres abusos senyorials menors. Els pagesos van conservar el domini útil del mas, però havien de fer homenatge al senyor i pagar drets emfitèutics i feudals,

Ferran el catòlic

Jan 23, 1516

Ferran II d'Aragó, València, Mallorca i Barcelona, III de Sicília, V de Castella i I de Navarra.En començar el seu regnat Ferran el Catòlic va consolidar el pactisme a través de la Constitució de l'Observança aprovada a les Corts de Barcelona de 1480-1481, que establia el principi de submissió del poder reial a les lleis de Catalunya i definia la Diputació del General (Generalitat de Catalunya) i la Reial Audiència de Catalunya com a organismes encarregats de vetllar per l'ordre constitucional.