-
Period: Jan 1, 600 to
La Catalunya medieval
L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat. I també és el període en què neix el català com a llengua diferenciada del llatí i de les altres llengües romàniques, alhora que gaudeix de la seva màxima esplendor com a llengua literària i oficial, tant als comtats catalans com a la Corona d'Aragó. -
Apr 2, 742
naixement de Carlemany
Carlemany (prop de Lieja, 2 d'abril del 742 - Aquisgrà, 28 de gener del 814) fou rei dels francs (768 - 814), rei dels llombards (774 - 814) i emperador d'Occident (800 - 814). Fou un personatge central en la consolidació i prosperitat de l'Imperi carolingi. Expandí els diferents regnes francs fins a transformar-los en un imperi, al qual va incorporar gran part d'Europa occidental i central. Conquerí Itàlia i fou coronat Imperator Augustus pel papa Lleó III el 25 de desembre de 800 a Roma. -
Apr 16, 778
naixement de Lluis el piatós
Lluís I dit «el Pietós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840) va ser l'únic fill de Carlemany que arribà a l'edat adulta i fou el seu successor com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840). La seva vida és ben coneguda pel relat que en fa L'Astrònom, cronista oficial dels francs, a la seva Vita Hludovici. -
Jan 1, 840
Naixement Guifré I el pelós
Guifré I de Barcelona, dit “el Pilós” o “el Pelós” (c. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'Osona[1] i comte de Girona (878 - 897); comte d'Urgell, de Cerdanya (870 - 897) i també comte de Conflent (896 - 897). Fou el dotzè i darrer comte de Barcelona nomenat pels reis francs, i el primer a donar en herència els seus dominis territorials, iniciant així la dinastia comtal de Barcelona (Guiffredus primus comes Barchinone), tot i mantenir el jurament de fidelitat als reis de França. -
Aug 11, 897
naixement de Sunyer I de barcelona
Des de la mort del seu pare, el 897, va estar associat al govern sota la tutela de Guifré II de Barcelona i a partir de la mort d'aquest, el 911, va governar sol. En les relacions exteriors, va abandonar l'actitud defensiva habitual entre els comtes catalans i lluità contra els sarraïns a Lleida i Tarragona, alhora que mantingué relacions diplomàtiques amb Còrdova. Eixamplà i repoblà, a partir de 929, el seu comtat pel Penedès fins a Olèrdola). -
Jul 9, 911
naixement de Miró I de barcelona
Va accedir al govern dels comtats de Barcelona, Girona i Osona en retirar-se el seu pare a la vida monacal el 947 juntament amb el seu germà Borrell II. Amb qui se suposa que es repartí les funcions de govern. Així fou Borrell II qui s'encarregà de les qüestions militars i de política exterior, mentre Miró I s'encarregà de les funcions internes del comtat, i més concretament de la ciutat de Barcelona. -
Jul 26, 927
Naixement de Borrell II
Borrell II (927 - 992) va ser comte de Barcelona, Girona, Osona (947-92) i comte d'Urgell (948-92). És el segon Borrell de Barcelona perquè el seu oncle Guifré II de Barcelona també tenia el nom de Borrell, raó per la qual aquest també se'l coneix per Borrell I de Barcelona. -
Sep 8, 972
naixement de Borrell I
Associat al poder pel seu pare el 986, va governar sol a partir de la mort d'aquest, el 992. El c.991, es casà amb Ermessenda de Carcassona, filla de Roger I, comte de Carcassona. Ermessenda participà amb ell en el govern dels comtats, en la presidència de les assemblees i tribunals i en les campanyes militars a Al-Àndalus. -
Apr 20, 985
la Independencia dels comptats
Immediatament després de la conquesta carolíngia, als territoris pirinencs en poder dels francs, hom hi troba la menció d'uns districtes politicoadministratius -Pallars, Ribagorça, Urgell, Cerdanya, Barcelona, Girona, Osona, Empúries, Rosselló- que reben el nom de comtat, dins dels quals, com a subdivisió, hi existeixen d'altres circumscripcions menors, els pagi (pagus en singular), com, per exemple, Berga o el Vallespir. -
Mar 31, 1035
naixement de Berenguer ramon I
Berenguer Ramon I, dit el Corbat (c.1004 - Barcelona, 31 de març de 1035), Comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035). El malnom «el Corbat» té el seu origen en el mot llatí Curvo, que apareix per primera vegada al costat del seu nom en el privilegi Ob honorem, un document que suposadament hauria fet el rei Sanç I d'Aragó i Pamplona en benefici del Monestir de Sant Joan de la Penya el 1090. -
Oct 20, 1050
el creixement econòmic a Catalunya
-
Sep 28, 1073
naixement d' Alfons I el bataller
Alfons el Bataller nascut Alfons Sanxes (1073 - Poleñino, 1134). Rei d'Aragó i Pamplona, comte de Ribagorça i comte de Sobrarb (1104-1134); rei consort de Castella (1109-1114). El sobrenom li venia per les nombroses campanyes contra els musulmans que li permeteren expandir Aragó cap al sud a través de la vall de l'Ebre. -
May 26, 1076
naixement de Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer el Vell (~ 1023 - 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076). Fou nomenat Hispaniae subjugator en els Usatges de Barcelona, «Apoderador d'Espanya» en antigues cròniques i annals, i «Defensor i mur del poble cristià» (Propugnator et murus christiani populi) (Europa). -
Nov 11, 1082
naixement de Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), dit el Gran, fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131). En llatí, Raimundus, Dei gratia Barchinonensis et Hispaniarum marchio, Bisuldunensium et Provincie comes. -
Jul 17, 1090
naixement de dolça de provença
Dolça de Provença es casà amb Ramon Berenguer III, vidu dues vegades, el dia 3 de febrer de 1112 a Arle. Era filla de Gilbert de Millau o Gerbert de Gavaldà, vescomte de Millau, Gavaldà i del Carlat, mort assassinat cap al 1110, i de Gerberga de Provença, comtessa del comtat de Provença. Just abans del casament, la mare féu donació a la seva filla tant de tots els dominis que tenia sobre la Provença comtal com dels que regia com a usufructuària des de la mort del seu marit. -
Aug 6, 1101
naixement de Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV dit "el Sant" (Barcelona, 1101-1102 - lou Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, i Cerdanya (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça (1137 - 1162) (en llatí, el 12 d'octubre de 1150: Ego Raymundus Berengarii, Dei gratia comes Barchinone, princeps Aragonum atque Illerde ac Dertuse marchio). A Provença, on fou regent, s'esmenta com a Ramon Berenguer III. -
May 13, 1137
Formacio de la corona d'Aragó
Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715. Aquest conjunt territorial estigué format inicialment pel regne d'Aragó i el comtat de Barcelona, i malgrat que al llarg dels segles s'hi incorporaren altres territoris, el conjunt patrimonial d'Aragó i Barcelona restà sempre unit. -
May 17, 1150
Casament de Ramon Berenguer i Peronella
El Casament de Ramon Berenguer IV i Peronella Ramires se celebrà segons l'historiador Antonio Ubieto l'agost del 1150 a Lleida. -
Mar 13, 1152
naixement de Alfons I el cast
Alfons el Cast o el Trobador (dit també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó). En aragonès: Alifonso; en occità: Anfós; en llatí: Ildefonsus, [La data de naixement es discuteix entre el 1152, el 1154 o el 1157 (entre l'1 i el 25 de març en el cas de 1157), i el lloc entre Vilamajor del Vallès i Osca - va morir a Perpinyà el 1196), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó. -
Jul 17, 1177
naixement de Pere el catòlic
Pere el Catòlic (dit també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó) (Montblanc, Principat de Catalunya, 1177 o Osca, Regne d'Aragó, 1178- Muret, Comtat de Tolosa, 1213). En aragonès: Pero / Pietro; en occità: Pèire; en llatí: Petrus / Petri. Sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213). És soterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Sixena. -
Feb 2, 1208
naixement de Jaume I
Jaume el Conqueridor (anomenat també Jaume I d'Aragó)(Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276), en occità i català antic: Jacme, en aragonès modern: Chaime, en llatí, Jacobus, a 30 de març de 1251, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó i rei de Mallorca -
Sep 16, 1258
Tractat de Corbeil
El Tractat de Corbeil és l'acord signat l'11 de maig del 1258 a Corbeil entre els procuradors del rei de França Lluís IX i els procuradors del rei d'Aragó Jaume el Conqueridor, en el marc de les converses internacionals que donaren lloc al Tractat de París firmat deu dies després, el 28 de maig del 1258, entre els representants d'Enric III d'Anglaterra i els representants del rei de França Lluís IX. -
Jul 25, 1300
Creació de l'esglèsia de Santa Maria del Mar
La Basílica de Santa Maria del Mar, antigament Santa Maria de les Arenes, és una església de tipus gòtic català de Barcelona, al barri de la Ribera i construïda entre 1329 i 1383. Els mestres d'obra foren Berenguer de Montagut (el dissenyador principal de l'edifici) i Ramon Despuig. Pel que fa a la part exterior, és considerada l'única gran església gòtica catalana perfectament acabada, tot i que un dels campanars no s'acabà fins al segle xix. -
Jan 5, 1319
naixement de Pere el cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, (dit també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó) signava com a Pere Terç (5 d'octubre de 1319, Balaguer, Principat de Catalunya - 5 de gener de 1387, Barcelona, Principat de Catalunya) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya (1336-1387). Més tard fou també rei de Mallorca (1343-1387); Duc d'Atenes i de Neopàtria (1381-1387); i finalment comte d'Empúries (1386-1387). -
Feb 21, 1350
naixement de Joan I el caçador
Joan el Caçador, dit també «el Descurat» o «l'Amador de la Gentilesa» (conegut també com a Joan I d'Aragó i Joan I de Catalunya-Aragó) (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396).En aragonès: Juan; en llatí: Johannes. Sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de Mallorca i rei de València -
Jul 29, 1356
naixement de Martí l'humà
Martí l'Humà o l'Eclesiàstic (dit també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó) (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410) va ser sobirà dels territoris de la Corona d'Aragó des de 1396 a 1410, adquirint altres títols posteriorment com el comtat d'Empúries (1402,1407), i a la mort del seu fill Martí el Jove el regne de Sicília (1409). -
Jul 20, 1380
la crisis econòmica
Una crisi econòmica és una degradació sobtada i brusca de l'activitat econòmica i de les perspectives econòmiques. Porta cap a un període de ralentiment econòmic o, encara més greu, a una recessió econòmica. Karl Marx va ser l'autor del concepte de crisi econòmica com una part important de la teoria marxista, referint-se a la brusca transició cap a una recessió.
Una crisi financera pot ser una crisi bancària o crisi de divises. -
Jun 27, 1396
naixement de alfons I el magnànim
Alfons el Magnànim, V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya, i IV de Barcelona, (Medina del Campo, Castella 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458); Comte de Barcelona. -
Jan 19, 1398
naixement de Joan II
Joan II el Sense Fe, dit també el Gran (Medina del Campo 1398 - Barcelona 1479), Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); Duc de Montblanc (1412-1458), i de Gandia (1433-1439) i (1461-1479); Comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458). -
Aug 20, 1410
el casal de Barcelona
El Casal de Barcelona fou el llinatge masculí del comte Guifré I de Barcelona (o Guifré el Pilós). D'ençà del segle IX esdevingué la principal casa comtal de la Marca Gòtica. Regí la Corona d'Aragó fins al 1410, el Regne de Sicília del 1281 al 1410 i el Comtat de Provença del 1112 al 1267. -
Mar 10, 1452
naixement de Ferran el catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella. Dit també II d'Aragó, València, Mallorca i Barcelona, III de Sicília, V de Castella i I de Navarra per ser rei d'aquests regnes. Ostentà els títols de comte de Ribagorça (1458 - 1469), duc de Montblanc (1458-1479), príncep de Girona (1461 - 1479), rei de Sicília (1468 - 1516), rei d'Aragó i de València
