-
Aug 7, 1162
Alfons I el Cast, primer rei de la Corona d'Aragó
La data de naixement es discuteix entre el 1152, el 1154 o el 1157 (entre l'1 i el 25 de març en el cas de 1157 i va morir a Perpinyà el 1196. Fou un sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya. Començà a regnar a l'edat de 5 anys i en regnà 34, morint a l'edat de 39 anys. -
Feb 2, 1208
Jaume I el conqueridor
Fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276). Fill i successor del rei Pere II d'Aragó. Començà a regnar a l'edat de 10 anys assistit pel Consell Reial, regnà 58 anys i morí a l'edat de 68 anys. Va està casat amb 3 dones, Elionor de Castella, Violamt d'Hongria, i amb Teresa Gil de Vidaure. Està enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet. -
Sep 12, 1213
Batalla de Muret
Fou una batalla a prop de Tolosa de Llenguadoc. Simó de Monfort s'aprofità durant una croada organitzada pel Papa contra els albigesos o càtars, per conquerir les terres d'Occitània. Va guanyar i Pere va morir. El seu fill Jaume I va acabar en les mans de Simó, que el va utilitzar com a reen per fer-lo casar amb la seva filla per conqueir les terres de Catalunya i Atagó. La mare de Jaume va aconseguir tornar-lo a Catalunya, on va ser educat pels templers a Monzón. -
Oct 1, 1229
Conquesta de Mallorca
La croada fou comandada per Jaume I d'Aragó i tingué com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusí autòctona, la repoblació de l'illa amb població cristiana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques. -
Oct 1, 1232
Conquesta de València
La Conquesta de Menorca és el nom amb què és coneguda la invasió catalanoaragonesa de l'illa de Menorca en poder dels àrabs almohades duta a terme en el marc de la campanya militar de Confiscació del Regne de Mallorca, durant la Croada contra la Corona d'Aragó. L'operació militar s'inicià el 5 de gener del 1287, sent comandada pel mateix rei Alfons III d'Aragó, i finalitzà en tal sols 12 dies. La victòria fou per part cristiana, comandada per la corona d'Aragó. -
May 11, 1258
Tractat de Corbeil
És un acord signat a Corbeil entre Lluís IX de França i el Rei d'Aragó Jaume el Conqueridor, com a conseqüència de la guerra coneguda com a Croada contra els càtars que enfrontà l'exèrcit francès a les tropes occitanes. Es va firmar un tractat un tractat el qual deia que Jaume renunciava a les terres i on França reconeixia l'independencia de Catalunya. -
Oct 1, 1282
Conquesta de Scília- Vespres Sicilíanes
Hi havien dos bàndols, els guelfos, que creien que el Papa tenia tot el poder, i els guibelins que creien que eren els prínceps els que tenien tot el poder, i que el Papa només tenia el poder espiritual. Mamfred va morir, i llavors el Papa va nomenar rei a Carles d'Anjou, i els nobles es van rebel.lar i van demanar ajuda a Pere el Gran. Els nobles francesos es van retirar i van cedir les terres scilianes als espanyols. -
Nov 11, 1285
Pere II el Gran
Fou un sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València i després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília .Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys.Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus.El rei Pere "el Gran" fou fill de Jaume el Conqueridor i de segona muller d'aquest, Violant d'Hongria. -
Jan 5, 1287
Conquesta de Menorca
La Conquesta de Menorca és el nom amb què és coneguda la invasió catalanoaragonesa de l'illa de Menorca en poder dels àrabs almohades duta a terme en el marc de la campanya militar de Confiscació del Regne de Mallorca, durant la Croada contra la Corona d'Aragó. L'operació militar s'inicià el 5 de gener del 1287, sent comandada pel mateix rei Alfons III d'Aragó, i finalitzà en tal sols 12 dies. La victòria va ser per la Corona d'Aragó, comandada per Alfons III d'Aragó. -
Sep 2, 1302
Expedició dels Almògavers
Després de vint anys de guerra a Sicília, el tractat de Caltabel·lota deixava sense feina milers de soldats catalanoaragonesos -cavallers, peons i almogàvers- professionals. Roger de Flor va proposar a Frederic II de Sicília d'oferir la Gran Companyia a l'emperador de Bizanci, Andrònic II, cada vegada més assetjat pels turcs -
Oct 1, 1323
Conquesta de Sardenya
La conquesta de Sardenya va ser materialitzada per Jaume el Just entre 1323 i 1326. L'illa de Sardenya, sotmesa a la influència mercantil de pisans i genovesos, estava dividida en quatre senyories. Al final la victòria va ser per la Corona d'Aragó. Jaume el Just, Infan Alfons, Guillem d'Anglesola, Guerau de Rocabertí i Dalmau de Rocaberí, eren els comandants, i els Rocabertí van morir durant la batatlla. -
Mar 1, 1331
Fundació dels ducats d'Atenes
El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Bizantí durant la quarta croada. -
Oct 1, 1331
Fundació dels ducats de Neopàtria
El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia. Administrativament estava dividit en les capitanies de Siderocastrom, Neopàtria i Salona. El ducat tenia seu a Neopàtria, l'actual ciutat d'Ipàtia.
La ciutat de Neopàtria fou poblada per catalans però a poc a poc va anar decaient i després del govern de Roger de Llúria i les embranzides de l'imperi Bizantí anaren disminuint progressivament el seu territori,. -
Oct 1, 1333
Lo mal any primer
És com es va conèixer ja a l'època l'any 1333, a causa de la mala collita de blat, que començà una sèrie de crisis que amb l'entrada al segle XIV, interromp l'expansió territorial de la Corona d'Aragó i la prosperitat adquirides en els segles anteriors.Les males anyades i les crisis eren fenòmens molt propis de les societats agràries, en què el baix nivell tècnic i la manca d’inversions i els coneixements aplicats a la producció condemnaven les societats a patir crisis periòdiques. -
Oct 1, 1347
La pesta negra
La pesta negra, també coneguda com a mort negra, va ser una pandèmia de pesta que devastà Europa i Àsia a mitjan segle XIV (1347-1351) i provocà la mort d'aproximadament un terç de la població europea, després d'una època d'esplendor. L'apel·latiu "negra" amb què els coetanis anomenaren la malaltia prové del fet que els afectats presentaven taques fosques a la pell com a conseqüència d'hemorràgies subcutànies. -
Oct 1, 1391
Assalts a calls jueus
El pogrom de Barcelona del 1391 fou una revolta popular en contra dels que professaven la religió jueva. La violència fou tan gran que va destruir el call. -
May 31, 1410
Mort de Martí l'Humà
Martí és el darrer rei, per línia directa, del casal de Barcelona. Amb la seva mort es convocà el Compromís de Casp de 1412, en el qual es trià per succeir-lo a Ferran I, anomenat el d'Antequera.
El rei va morir al monestir de Santa Maria de Valldonzella el 31 de maig de 1410. -
Jun 24, 1412
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants dels estats d'Aragó, València i Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei del casal de Barcelona, Martí l'Humà. Hi havia dos candidats: Jaume d'Urgell i Ferran d'Antequera. Ferran va acabar guanyant i llavors començà la dinastia de Trastàmera. -
Oct 1, 1442
Conquesta de Nàpols
Foren les campanyes dutes a terme entre 1435 i 1442 que significaren la incorporació del Regne de Nàpols a la Corona d'Aragó de mans dels Anjou. La victòria fou per la corona d'Aragó, que jugava amb el Ducat de Milà contra el regne de Nàpols, la República de Gènova, i els estats Pontificis. -
Oct 1, 1462
Revolta remença. Inici de la guerra civil catalana.
Fou l'enfrentament entre el bàndol de Joan el Sense Fe, liderat per Joan el Sense Fe, Francesc de Vemtallat i Josn Folc de Cardona, que s'enfrentava al bàndol del principat de Catlaunya liderat per Hug Roger de Pallars, Pere de Belloch, Enric IV de Castella, Pere de Portugal, Renat I, i Ferri II de Lorena, que va acabar amb la victòria de la Capitulació de Pedralbes. -
Oct 24, 1472
Capitulacions de Pedralbes
Tractat general de pau signat a Barcelona, al monestir de Pedralbes, el 24 d’octubre de 1472 pel rei Joan II de Catalunya-Aragó i representants de la ciutat, que significà el final de la Guerra Civil Catalana, i que acabà sense vencedors ni vençuts.
