-
Period: Jan 1, 1160 to Jan 1, 1485
La corona d'Aragó
-
Jan 1, 1162
Alfons el Cast, el primer rei de la corona.-
Es discuteix entre el 1152, el 1154 o el 1157 (entre l'1 i el 25 de març en el cas de 1157). Fou sobirà de la corona d'aragó amb els titols principals de comte de barcelona, el rei d'aragó. Més endavant va edevenir el comte de roselló i de ribagorça. -
Sep 12, 1213
Batalla de Muret
Al sud de Franca hi havia us territori anomenat Occtània que pertenyia als aragonesos. Allí vivien Francesos i vassals aragonesos que vivien al sud de França ) al Papa de Roma no li agradava la forma de pensar dels vassals així que va decidir atacar contra el rei dels aragonesos, Pere II el Catòlic. Durant la batalla va morir el rei dels aragonesos i a causa d'aquest fet Occitania va passar a formar pert dels Francesos. -
Dec 31, 1229
Conquesta de Mallorca.
Aquesta guerra va començar a l'any 2229 i va acabar al any 1231
La Conquesta de Mallorca va ser comandada per Jaume I d' Aragó i com a conseqüència va tindre la destrucció del poder almohade(musulmans que vivien al Magreb que eren més integristes que els altres) a l'illa de Mallorca, l'esclavilització de la població andalusa, la repoblació de l'illa amb més població cristiana sota un règim feudal i també la creació del regne de les Mallorques. -
Jan 1, 1232
Conquesta de València.
Va acabar al 1245, i a diferència de la de Mallorca va ser feta amb un important contingent d’aragonesos. De fet, en 1232 Jaume I es va reunir amb el noble Blasco de Alagón i el mestra de l’Ordre Militar de l’Hospital a Alcañiz per fixar un pla de conquesta de les terres valencianes. -
Jan 1, 1235
Conquesta d'Eivissa.
El projecte definitiu de conquestar Eivissa fou aprovat a les Corts de Barcelona de l’any 1228, quan el rei Jaume I va obtenir el vistiplau i el suport financer dels estaments i les ciutats catalanes (als quals els aragonesos no hi van participar) per iniciar l’expedició -
Jan 1, 1258
Tractat de Corbeil.
El Tractat de Corbeil és un acord signat a Corbeil entre Lluís IX de França i el Rei d'Aragó Jaume I el Conqueridor, com a conseqüència de la guerra coneguda com a Croada contra els càtars que enfrontà l'exèrcit francès a les tropes occitanes.
Es va signar l'11 de maig de 1258. -
Jan 1, 1282
Conquesta de Sicília.
va ser desde 1282 fins 1285. La revolta popular fou un èxit, ja que en pocs dies gairebé totes les guarnicions franceses van ser eliminades o expulsades de Sicília. Però conscients de la seva debilitat militar, els sicilians van cercar l’aixopluc del rei Pere II, marit de l’hereva dels Hohenstaufen. Al sobirà català li van oferir la corona de l’illa a canvi de jurar fidelitat i respecte als privilegis i institucions sicilianes. -
Jan 1, 1302
Expedició dels almogàvers.
Expedició duta a terme per la companyia comandada per Roger de Flor, en la qual el gros de les forces era constituït per almogàvers.Va acabar al 1311. -
Jan 1, 1323
Conquesta de Sardenya.
El Papa Bonifaci VIII, va voler repartir el regne de Corsega i Sardenya entre la corona d'Aragó i els d'Anjou. Tot i això a Sardenya encara hi havia llocs on regnaven els d'Anjou i no volien cedir el seu territori. No va ser fins al 1326 que tot va passar a formar part de la corona d'Aragó. -
Jan 1, 1331
Fundació dels ducats d'Atenes i Neopàtria
El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Bizantí durant la quarta croada.
El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia. -
Jan 1, 1333
"Lo mal any primer". Comença la crisi demogràfica.
Lo mal any primer (1333) és com es va conèixer ja a l'època l'any 1333, a causa de la mala collita de blat, que començà una sèrie de crisis que amb l'entrada al segle XIV, interromp l'expansió territorial de la Corona d'Aragó i la prosperitat adquirides en els segles anteriors -
Jan 1, 1348
Pesta Negra.
La pesta negra, va ser una epidèmia de pesta que es va escampar per tota Europai Asia durant el s. XIV, que va provocar la mort de molta gent i es transmtia per les rates. La gent que vivia als pobles, camps... quan veia que la gent s'anava morint marxaven cap a les ciutats, però hi havia gent de les ciutats que marxaven a v iure aïlats a les monatnyes o lloces per l'estil. -
Aug 5, 1391
Assalts a calls jueus
Tot està molt relacionat amb la pesta negra, ja que no va afectar tant als jueus, que mentres va durar van anar acomulant riqueses, una vegada acabada la pesta, els cristians van decidir assaltar-los-.
Els calls de Barcelona i Mallorca, entre d'altres, van ser assaltats fent fora o matant als jueus que hi vivien i se'n quedaven els seus bens i les seves propietats. -
Jan 1, 1410
Mort del Marti l'Humà
El rei va morir al monestir de Santa Maria de Valldonzella el 31 de maig de 1410.Martí l'Humà o l'Eclesiàstic (dit també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó) (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410). Va ser sobirà dels territoris de la Corona d'Aragó des de 1396 a 1410, adquirint altres títols posteriorment com el comtat d'Empúries (1402,1407), i a la mort del seu fill Martí el Jove el regne de Sicília (1409). La seva mort sense descendència masculina legíti -
Jan 1, 1412
Compromís de Casp.
El Compromís de Casp fou una reunió de nou notables, representants dels estats d'Aragó, València i Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei del casal de Barcelona, Martí l'Humà.
Els tres estats s'havien compromès prèviament a respectar, fos quina fos, la decisió dels nou notables. -
Jan 1, 1442
Conquesta de Nàpols.
La Conquesta del Regne de Nàpols foren les campanyes dutes a terme entre 1435 i 1442 que significaren la incorporació del Regne de Nàpols a la Corona d'Aragó de mans dels Anjou.
L'ambició permanent del rei Alfons el Magnànim sempre va ser el Regne de Nàpols, i l'oportunitat li va arribar el 1434 i el 1435 amb la mort successivament de Lluís III de Nàpols i de la reina Joana II de Nàpols -
Jan 1, 1462
Revolta remença. Inici de la guerra civil catalana.
La Guerra civil catalana (1462-1472) és l'enfrontament armat entre Joan II d'Aragó i els remences.
Tanmateix, la guerra és el resultat d'una controvèrsia política que enfronta la monarquia i l'oligarquia i entre l'estil absolutista i el pactisme. També és sobre la taula la capacitat política de la Generalitat per assumir la sobirania i governar. -
Oct 16, 1472
Capitulacions de Pedralves.
La Capitulació de Pedralbes, signada el 24 d'octubre de 1472, significà el final de la Guerra Civil Catalana, que acabà sense vencedors ni vençuts.
En les Capitulacions, Joan el Sense Fe únicament demana que s'anul·li la Capitulació de Vilafranca. Les mesures de clemència i una preferència a la Diputació rebel davant la reialista, permetent seguir en el càrrec a diputats que havien estat opositors, van portar alguna divisió però van pacificar el país.
