L'origen de la vida

  • Experiment de redi

    Experiment de redi
    Redi afirmava que la Terra després de produir les primeres plantes i animals en els inicis de tot, mai no havia tornat a produir cap tipus de planta o animal, tot i que en experiments s'havia demostrat, que en cossos morts apareixen cucs, ell deia que era per inseminació. Per demostrar-ho va posar una serp, peixos, anguiles i carn, en recipients, i uns els va deixar oberts i els altres tancants, va veure que als recipients oberts i apareixien cucs i als tancats no.
  • Louis Pasteur

    Louis Pasteur
    L.Pasteur deia que l'aire és una font de microorganismes i que la matèria no viva, es podia contaminar amb els bacteris de l'aire. Va realizar un experiment amb 4 matrassos; cadascun amb un líquid diferent, i els va donar una forma allargada, de manera que nomes hi entres aire. Va fer-ho de manera que no hi pogués entrar ni pols ni gèrmens. Els va bullir i va observar que les líquids van romandre inalterats. en trencarse el coll a les 24-36 o 48 hores comencen a aparecer floridures.
  • Charles Darwin (segle XX)

    Charles Darwin (segle XX)
    Tot i que no estava demostrat, Darwin deia que la vida podria haver sorgit en una bassa temperada amb tota mena de sals d'amoni i fòsfor, de llum, calor electricitat etc.
  • Aleksandr I. Oparin.

    Aleksandr I. Oparin.
    Oparin va ser un bioqímic rus que va proposar que la primera atmosfera de la Terra, la protoatmosfera, havia de ser molt pobra en oxigen i rica en H2, H2O, CH4,NH3. Gràcies a l'energia procedent de les descarregues elèctriques de les tempestes o la radiació solar ultraviolada, els gasos presents podien reaccionar i donar lloc a molècules orgàniques. Els aminoàcids reaccionant donaven lloc a proteïnes. Així doncs, deia que la formació de les primeres formes vives era en l'anomenat brou primitiu.
  • John B. S. Haldane

    John B. S. Haldane
    Haldane va esbossar una atmosfera semblant a la de Oparin, però amb el diòxid de carboni (gas de les erupcions volcàniques). L'oceà primitiu es converteix en un brou diluït calent. Posteriorment es formarien les rimeres estructures, no cel·lulars, amb capacitat per autoreplicar-se
  • Stanley Miller

    Stanley Miller
    Va realitzar un experiment en el que va reproduir en un aparell la suposada protoatmosfera reductora, formada per metà, amoíac, aigua i hidrogen, sobre aigua. Sotmetia l'atmosfera a descàrregues elèctriques i en analitzar el contingut, hi va identificar aminoàcids, monòmers indispensables per a la síntesi de proeïnes.
  • Joan Oró

    Joan Oró
    Va demostrar que era possible obteir adenina, a partir de cianur d'hidrogen i amoníac. Més tard, acosegueix la síntesi de la resta de bases dels àcids nucleics.
  • Meteorit de Murchison

    Meteorit de Murchison
    Un meteorit de 4.600 milions d'anys d'edat va caure a Murchison, Austràlia. Els seus aminoàcids coincideixen amb els que S. Miller va trobar durant el seu experiment. Aquest fet doncs, confirmava que l'atmosfera plantejada per Miller era molt semblant real.
  • Alvin

    Alvin
    Un petit submarí anomenat "Alvin", va descobrir l'existència de fonts hidrotermals, i al volstant d'aquestes un ecosistema ric, que no depenia de la llum. Els científic creuen que es podria haver produït la síntesi de biomolècules a l'interior de les cavitats de les roques volcàniques formades per les erupcions submarines.
  • Stephen Jay Gould

    Stephen Jay Gould
    Jay Gould era un paleonòleg i evolucionista. "La vida, sorgida tan bon punt li va ser possible, estava químicament destinada a existir".
  • Cometa 67P

    La nau Rosetta aconsegueix dipositar la sonda Philae sobre un cometa. A banda dels compostos orgànics senzills que el constituien es va trobar O2, un fet inesperat.