-
753 BCE
Ròmul, 1r rei de Roma, a l’any 753 a.C
En la mitologia romana, els bessons Ròmul i Rem (llatí: Romulus et Remus) foren els fundadors de la ciutat de Roma. Establiren igualment el senat romà. Ròmul va convertir-se a més en el seu primer rei. La seva llegenda ha tingut diverses versions. -
Period: 753 BCE to 509 BCE
Monarquia (753 aC -509 ac)
va ser el govern monàrquic de la ciutat de Roma i els seus territoris des de la seva fundació. D'acord amb la llegenda romana, la ciutat es va fundar el 753 aC per Ròmul i Rem. El regne va acabar amb l'expulsió de Tarquí el Superb el 510 aC i l'establiment de la República de Roma. -
509 BCE
L’últim rei va ser Tarquini el Soberbi a l’any 509 aC,
va ser derrocat en una revolució dels patricis. -
Period: 509 BCE to 27 BCE
República (509 aC - 27 aC)
va ser un període de la història de Roma caracteritzat pel règim republicà com a forma d'estat, que s'estén des del 509 a. C. , quan es va posar fi a la Monarquia romana amb l'expulsió de l'últim rei, Lucio Tarquinio el Superb , fins al 27 a. C. , data en què va tenir el seu inici el Imperi romà amb la designació de Octaviano com princeps i Augusto. -
Period: 264 BCE to 146 BCE
Roma s’enfronta a Cartago pel domini del Mediterrani
Primera Guerra Púnica, Cartago era el poder dominant del Mar Mediterrani, controlant un extens imperi marítim, mentre que Roma era el poder emergent a Itàlia. Al final de la Tercera Guerra Púnica, després de la mort ,de milers de soldats en tots dos bàndols, Roma va conquerir totes les possessions cartagineses i va arrasar la ciutat de Cartago, amb la qual cosa la facció cartaginesa va desaparèixer de la història. La victoriosa Roma va emergir com l'estat més poderós del Mediterrani occidental. -
146 BCE
La derrota cartaginesa
van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, i l'imperi que es va endur la victòria va ser Roma. -
Period: 133 BCE to 123 BCE
La reforma fallida dels Graco
són una sèrie de lleis i propostes entre el 133aC a l'123aC pels germans Tiberi Semproni Grac i Gai Semproni Grac, de la família dels Gracs. -
Period: 91 BCE to 87 BCE
La guerra social
La Guerra social fou un conflicte intern romà que es va lliurar entre el 91 aC i el 87 aC, en què un grup d'aliats itàlics (socii, d'aquí el nom del conflicte) es va revoltar contra Roma, després de no haver pogut aconseguir la ciutadania romana. -
Period: 88 BCE to 81 BCE
La primera guerra civil de Roma
Va ser el primer del grans conflictes militars i politics de la Republica Romana esdevinguts durant el segle I aC -
Period: 73 BCE to 71 BCE
La rebel·lió dels esclaus
Espàrtac dirigeix una gran rebel·lió d’esclaus al sud d’Itàlia, finalment reprimida amb èxit per Marc Licini Cras (73-71 aC.). -
Period: 60 BCE to 53 BCE
Primer triunmvirat
Va ser un aristocrata, general i politic de l'antiga republica Romana.Juli César al prinsipi de la decada del 60 aC dalt a un pacte secret amb César i Pompeu, conegut amb el nom de primer triunmvirat. -
Period: 49 BCE to 45 BCE
Segona Guerra civil romana
Va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC. Protagonitzat per l'enfrontament de Juli César amb la Faccio tradicionalista i conservadora del senat liderada per Pompeu. -
47 BCE
Cèsar és escollit com dictador vitalici
El 47 aC César va decidir passar a l'ATAC i va Creuar el Rubico. un riu que separava la Galia Cisalpina d'Itàlia .Pompeu va Fugir cap a Grècia, i César va controlar rapidament itàlia i Hipania -
44 BCE
Juli Cèsar és assassinat
L'assassinat de Juli Cèsar va ser el resultat d'una conspiració de 40 senadors romans que es van donar a ells mateixos el nom de liberatores (alliberadors). Liderats per Gai Cassi Longí (Cassius) i Marc Juni Brut (Brutus), van matar Juli Cèsar al Teatre de Pompeu el 15 de març de l'any 44 aC (les idus de març). Cèsar s'havia fet declarar "dictador perpetu" pel Senat, i molts temien que l'acumulació de poders conduiria a un règim tirànic. -
Period: 43 BCE to 48 BCE
2n triumvirat
El Segon Triumvirat consistí en una magistratura extraordinària de la República Romana, formada per Octavi, Marc Antoni i Marc Emili Lèpid l'any 40 aC. Si bé els tres homes havien rebut la magistratura per deu anys, no arribaren a acomplir-la: Marc Antoni i Octavi quedaren irreversiblement enfrontats, i Lèpid fou destituït de manera unilateral per Octavi el 35 aC. -
31 BCE
Octavi proclamat emperador
Nascut a Roma el 23 de setembre del 63 aC, nebot i hereu de Juli Cèsar, va entrar als cercles de poder amb la mort del seu pare adoptiu el 44 aC. Des de l’any 31 aC va governar l’imperi de facto, tot i que fins a l’any 27 aC no va rebre el títol de prínceps de la República per part del Senat. -
Period: 27 BCE to 180
Pax Romana 27 aC al 180 dC
Pax Romana per a aquest període, ja que va ser autènticament una època de pau, de progrés a tots els aspectes tant culturals com econòmics, en la qual les poblacions indígenes van assumir amb rapidesa la cultura romana i la van superposar a la seva pròpia cultura. -
Period: 27 BCE to 476
Imperi (27 aC - 476 dC)
L'Imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle i. L'últim emperador de la part occidental de l'imperi va ser deposat el 480. La part oriental va anar perdent territori, però va subsistir fins al 1453, quan els otomans van prendre Constantinoble. Els governants de diversos estats successors dels imperis d'Occident o d'Orient van utilitzar títols adoptats de l'Imperi Romà fins a l'època moderna. -
5 BCE
Roma controlava el Lacio
és una regió de la Itàlia central al voltant de la ciutat de Roma, que n'és la capital. -
3 BCE
Roma controlava tota la península itàlica.
fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república. Aquest període va començar amb l'expulsió de l'últim monarca el 510 aC, Tarquini el Superb, i va acabar amb la subversió, per mitjà de guerres civils, i la instauració de l'Imperi Romà. La data precisa de la fi de la República (16 de gener de 27 aC). -
212
Ciutadania romana
ja que principalment estenia el dret de ciutadania romana a totes les persones lliures de l'imperi. La nova llei va estendre el concepte de ciutadà romà, amb tots els seus deures i drets, a totes les persones lliures de l'Imperi Romà, amb l'excepció dels dediticii, habitants de ciutats que o bé havien ofert una gran resistència a ser conquerides abans de capitular o bé no ho havien fet. Les dones dels homes lliures passaven a tenir els mateixos drets que les dels ciutadans. -
Period: 293 to 324
Tetrarquia
La tetrarquia és un nou sistema ideològic, polític i d'administratiu que estableix Dioclecià a l'Imperi Romà durant el segle IV (293-324) mitjançant el qual el poder polític, administratiu i territorial va quedar repartit entre dos Augusti i dos Caesares, els quals es repartiran les competències de la nova estructura organitzativa imperial. Així, hi haurà un august i un cèsar a Orient i un altre august i un altre cèsar a Occident. -
Period: 303 to 313
Gran persecució als cristians(303- 313)
La persecució dels cristians és un fet constatable tant històricament com en l'era actual. Els primers cristians van ser perseguits per la seva fe, per part dels jueus, dels quals va sorgir la religió del cristianisme, i de l'Imperi Romà, que controlava gran part del territori a través del qual es va escampar el cristianisme primitiu. Això va continuar al segle i fins a principis del segle iv, quan la religió va ser legalitzada per Constantí I el Gran. -
Period: 307 to 337
Constantí I, reunifica l’imperi i tolera el cristianisme
Constantí fou proclamat august per les seves tropes el 25 de juliol de 307, i va governar un Imperi Romà en constant creixement fins a la seva mort. Constantí és conegut també per haver refundat la ciutat de Bizanci (actual Istanbul, a Turquia), rebatejant-la com a Constantinòpolis ('ciutat de Constantí') i declarant-la la Nova Roma.
