-
Period: to
La guerra del Francès i les corts de Cadis
-Guerra de la Independència
-Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812 -
Guerra de la Independència
Va ser una guerra d'alliberament nacional, després del l'abdicació de Carlos IV, Napoleó Bonaparte li va donar la corona de Espanya al seu germà Josep Bonaparte. -
Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812
Després de la Guerra de l'Independència les Corts van elaborar la Constitució de 1812, la primera consitució de la història d'Espanya. La Constitució de 1812 recollia els principis del lliberalisme polític i reconeixia la sobirania nacional i la divisó de poders. -
La restauració de l'absolutisme
El rei, amb el suport dels servils, va derogar la Constitució i les reformes aprovades durant la Guerra, també va restaurar els privilegis del clergat i la noblesa i els va dispensar de pagar impostos. -
Period: to
La reacció absolutista i la revolució liberal
-La restauració de l'absolutisme
-El Trienni Liberal
-La Dècada Ominosa
-La primera Guerra carlina -
El Trienni Liberal
Els liberals van restaurar les reformes que s'havien aprovat a Cadis i van formar la Milícia Nacional per defensar el régim liberal per les armes, si calia.
Durant el govern liberal es van produir diversos intents de cop d'estat per part dels absolutistes amb el suport del rei i del alguns països europeus. -
La Dècada Ominosa
La Tornada al poder de Ferran VII va coincidir amb una greu crisis interna. La Hisenda no tenia fons i la pèrdua de l'Imperi americà va agreujar encara més la crisis econòmica. La crisi del règim absolutista es feia evident.
A aqueta situació s'hi va afegir un problema dinàstic. Com a conseqüència de la Llei Sàlica, a Espanya no hi podien regnar dones. Ferran VII va anul·lar aquesta llei per a que la seva filla Isabel pogués regnar. -
La primera guerra Carlina
Quan Ferran VII va morir la seva víuda, Maria Cristina, es va fer càrrec del govern perquè la princesa Isabel només tenia 3 anys. Al seu torn, Carles es va proclamar rei d'Espanya. Així va esclatar la primera guerra Carlina.
Hi havien dos bàndols: els liberals, els quals donaven suport a Isabels, i els carlines que defensaven l'absolutisme i el model de societat tradicional. La guerra va durar set anys i va acabar amb la derrota carlina. El conveni de Bergara va posar fi a la guerra. -
El triomf del liberalisme
La primera regent va ser Maria Cristina, mare d'Isabel, que es va recolzar en els liberals per assegurar el tron de la seva filla enfront als carlins. Els liberals es dividien en els moderats i progressistes. Al principi Maria Cristina va concedir el poder als moderats, però davant les protestes popular i l'aixecament militar de La Granja es va veure obligada a lliurar el govern als progressistes. Maria Cristina va dimitir i aquests dos grups van unir-se i Isabel II va ser proclamada reina. -
Period: to
L'Espanya isabelina
-El triomf del liberalisme
-La Dècada Moderada
-El Bienni Progressista -
La Dècada Moderada i el Bienni Progressista
Durant els 10 primers anys del regnat d'Isabel, els progressistes van estar al marge del govern i van governar només els moderats. El general Narváez va ser l'home fort del període i la peça clau de la governabilitat va ser la Constitució de 1845. La Dècada Moderada va finalitzar amb un cop d'estat dirigit pel general O'Donnell (la Vicalvarada).
El Bienni Progresista (1854-1856) va ser un període castigat per la crisis econòmica i les protestes dels obrers i camperols. -
La crisi final del regnat d'Isabel II
Durant els últims anys del regnat d'Isabel II es va viure una crisis política, social i económica.
-Es van produir revoltes i com a conseqüència a les ciutats hi va haver problemes económics i de fam.
-Amplis sectors socials es van distanciar del règim a causa de l'excesiu autoritarisme dels govenrs.
-La monarquia patia un fort descrèdit, a causa dels comentaris sobre la vida privada de la reina. -
Period: to
El final del regnat d'Isabel II i el Sexenni Democràtic
-La Crisi final del regnat d'Isabel II
-La revolució de 1868 i la monarquia d'Amadeu I
-La Primera República -
La revolució de 1868 i la monarquia d'Amadeu I
Els generals Serrano i Prim van liderar un pronunciament contra Isabel II. També es van crear juntes revolucionàries a les províncies i les ciutats. L'anomenada Revolució de Setembre va triomfar ràpidament i la reina no va tenir més remei que abandonar el país.
Es va construir un govern provisional presidit per Serrano. Després de diverses gestions, el príncep italià Amadeu de Savoia va acceptar la corona d'Espanya. Amadeu I era un monarca jove i respectuós amb la legalitat parlamentaria -
La Primera República
Les Corts van proclamar la Primera República. Era la primera vegada que s'instaurava un régim republicà a Espanya.
Amb el nou sistema van néixer greus problemas. Gran part dels grups polítics eren monàrquics i els republicans estaven dividits entre els que volien una república rederal i els qui preferien una d'unitària. A més, la República es va haver d'enfrontar amb la continuacií de la tercera guerra carlina i la guerra de Cuba.
Martínez Campos va posar fi a la república amb un cop d'estat. -
Un Sistema nou
El gerenal Arsenio Martínez Campos va proclamar rei a Alfons XII, fill d'Isabel II. El nou monara, partidari de la monarquia constitucional, va anomenar president del govern a Cánovas del Castillo. Cánovas, per organitzar millor el seu nou sistema polític va impulsar la redacció d'una nova Constitució. -
Period: to
La restauració canovista
-Un sistema nou
-La consituició de 1876
-El torn pacífic
-L'oposició al sistema -
La constitució de 1876 i el torn pacífic
La Constitució de 1876 tenia caràcter integrador, ja que incorporava principis moderats i progressistes, encara que es tractava d'un text fonamentalment conservador.
L'exercici del poder va quedar restringit a dos partits polítics que es van alternar el govern de manera pacífica.
-El conservador, liderat per Cánovas.
-El liberal, liderat per Sagasta. -
L'oposició al sistema
El sistema canovista restringia la participació política d'altres forces. Altres grups ideològics, com anarquistes, socialistes i regionalistes, en restaven al marge.
-Els anarquistes havien sorgit de la Revolució. Tenien una presència important a Catalunya i Andalucia.
-Els socialistes estaven liderats per Pablo Iglesias, el qual havia fundat el PSOE.
-Regionalistes, van tenir una rellevancia especial a Catalunya, les províncies basques i Galícia.
