-
Estil New Orleans
· Els instruments que tocaven els adquirien de les bandes militars que s'havien dissolt en acabar la guerra.
· Les bandes estaven formades per un grup reduït de músics.
· Els "nous músics", toquen com canten, ja que no tenen coneixements musicals suficients per a seguir una patitura.
· La música que tocaven tenia la influència del ragtime, del blues i dels espirituals.
· Solien fer improvisacions col·lectives o petites solistes, de pregunta-resposta (a la manera responsorial dels espirituals). -
Dixieland
Diferències amb l'estil de Nova Orleans:
· Es desenvolupen més les les improvisacions
· Els tempos són més ràpids
· És un estil menys expressiu, amb més recursos tècnics.
· Les melodies són més polides i les harmonies més clares.
Bandes més importants: L'original Dixieland Jazz Band i Papa Jack Laine. -
Chicago. Els primers solistes.
Claredat més gran i el paper de solista té major importància.
Músics importants: Louis Armstrongo Bix Beiderbecke -
El Swing i Les Big Band. Jazz per a ballar.
· Grans orquestes perfectament uniformades.
· Melodies enganxoses.
· Actuacions dirigides especialment per a ballar.
· Molt fidels a les partitures, improvisen únicament els solos.
· Instrumentalment, la típica Big Band combina instruments de vent-metall, vent-fusta, i una secció rítmica. -
El Bebop. La revolució del jazz
· Grups reduïts d'instruments.
· La bateria adquireix una gran importància. Ja no marcarà regularment els quatre temps, ara es toca de una forma més lliure.
· Ús de ritmes complexos
· Interpretacions virtuoses, amb frasejos ràpids i irregulars.
· Desenvolupament d'una gran tècnica instrumental i originalitat en les improvisacions.
· Harmonies dissonants que alteren les seqüències d'acords habituals.
· Emocionalment, transmetia sensacions diferents a les conegudes fins aleshores. -
Estils contrapesats. Cool jazz
(Cool = fresc). és un nou estil dels anys 50 que sorgeix per remplaçar la nerviosa intranquil·litat del bebop. Transmet una sensació de suavitat, intimisme, relaxació..., amb ritmes tranquils i amb contrastos tímbrics (instrumentals) moderats. -
Free-Jazz. El Jazz lliure
En les interpretacions, plantegen unes línies melòdiques i rítmiques d'una gran llibertat creativa. Harmonia atonal i polirítmies. Fan ús del soroll.
Saxofonistes: Ornette Coleman i John Coltrane. -
Jazz fusió. El jazz es barreja amb altres estils
· Jazz-Rock: sorgeis una combinació de jazz amb elements i instruments del rock. Principal músic: Miles Davis.
· Smooth-Jazz: combina les caracteristiques del jazz amb el funky del smooth. Principal músic: George Benson.
· El Jazz llatí: Combina les característiques del jazz amb els instruments llatinoamericans. Principal músic: Claudio Roditi. -
Tradició i Evolució
· Neotradicionalisme: la seua intenció era reivindicar una tornada als orígens. Principal músic: Scott Hamilton.
· L'acid-jazz: continua el camí de la fusió que s'inicià la dècada anterior. Principal grup de música: The Brand New Heavies. -
El Post-jazz
· La revolució novaiorquesa: revolució en la què es feia música que recollia influènces de tot tipus, fusionant sense limitacions conceptuals.Principal músic: Eugene Chadbourne.
· El revival de les big bands: Aparéix l'interés per les big bands. Principal músic: Butch Morris. -
El jazz en el nou mil·leni.
· Jazz electrònic: Música electrònica, que tant s'ha desenvolupat en aquests darrers temps, també ha exercit influència sobre el jazz.
· Jazz rap: major desenvolupament d'aquest estil, fonamentalment per part de grups que vénen del hip-hop.