-
11,000 BCE
PERÍODE PALEOLÍTIC (100.000 a 10.000 A.C.)
Apareixen les primeres vestimentes fetes d'elements naturals com pells, pèl d'animals, fulles, ossos i petxines.
L'home cobria el seu cos amb pells a manera de taparrabos, que subjectaven amb tires de cuir cru; s'adornava amb collarets fets amb les ungles i les dents dels animals que caçava per al seu manteniment, així com cargols,
que enfilava en fines tires
de cuir. -
10,000 BCE
PERIODE MESOLITIC (10.000 A.C.)
Durant les glaceres, l'home va haver de refugiar en les cavernes, pel que va començar a utilitzar nous elements per a la confecció de les robes d'abric que es va veure forçat a vestir, cobrint tot el seu cos.
Amb estelles polides d'os va crear l'agulla per cosir les seves peces i va crear els fermalls fets amb os.
Com a complement s'utilitzaven gorres, botes i sabatilles de cuir. -
9000 BCE
PERÍODE NEOLÍTIC (10.000 a 5.000 A.C.)
En desaparèixer les glaceres, l'home primitiu va buscar climes més temperats, pel que va començar a utilitzar la llana d'alguns animals com l'ovella i la cabra per a la confecció de teixits. Es va inventar el teler de fusta tallada.
Va iniciar l'agricultura pel que es van començar a utilitzar fibres vegetals de cultius de lli i cotó per fabricar els vestits. Els grups de famílies van ser conformant les primeres ciutats. Les dones ja es pintaven la cara i utilitzaven polseres d'ivori. -
4000 BCE
EGIPCIS (4.000 A.C.)
Vestuari popular: shenti, drap cenyit a la cintura amb un cinturó de cuir. Tela segons la jerarquia social.
Noblesa: sobre el shenti una túnica transparent de lli anomenada kalasyris. Ornamentada en el contorn amb or i pedreria com turqueses, coral·lina, banús i carey.
Femení: faldilla llarga amb cintura alta subjecta amb dos tirants. Capa curta cobrint les espatlles. Les minyones anaven nues.
Calçat: per a ocasions especials. Sandàlies de fibres vegetals, cuir trenat i papir. -
2500 BCE
SUMERIS (2500 A.C.)
Vestien amb pells d'ovelles i cabres.
L'home porta una faldilla seccionada de forma horitzontal, subjectada per un cinturó brodat.
El rei utilitza el vestuari de forma llarga, els sacerdots sota del genoll i els homes del poble deixen veure la cama esquerra fins al genoll.
Les dones una túnica brodada amb serrells eixamplant sobre el sòl, un xal realçat amb brodats metàl·lics. La màniga curta a l'a l'altura del colze i l'escot subjectat per una perla. -
2105 BCE
BABILONIA (2105 A.C.)
Indústria de teixidors de llana i de lli, mes comuna la llana.
La vestimenta: túnica de cintura recte i vores amb serrells, llarga o curta, es anomenada candys, i un xal adornat de diferents dimensions.
Homes i dones portaven les mateixes robes, només que els xals de les dones eren més amplis amb diversos brodats artísticament dissenyats.
Es van utilitzar borles i serrells. Colors vermells, azulez i verds, així com morat per als reis. -
1700 BCE
CRETA (1700 A.C.)
Vestit masculí: taparrabos de tela lleugera, teixit espès o cuir, subjectat amb una faixa d'or, plata o bronze. Cabell llarg amb gorres de llana i barret pla i rodó. Mitjanes botes de cuir amb corretges.
Vestit femení: faldilla subjecta amb un cinturó metall cobert amb un davantal. Cosset obert fins la cintura i lligat sota dels pits. Avantbraços nus amb mànigues cenyides o buides. Calçat semblant al dels homes.
Joies molt luxoses: anells, polseres i collarets per a tots dos. -
600 BCE
PERSAS (Segle VI A.C.)
La peça típica era una túnica de llana, fil o seda importada de l'Orient Llunyà, que s'adaptava al cos i tenia mànigues àmplies. El rei utilitzava color porpra. Generalment usaven la túnica sostinguda amb un cinturó. Apareix l'ús de la roba interior i el brodat d'aplicació, tècnica que es va introduir a Europa després de les Croades.
Calçaven sabates flexibles de cuir groc i de forma anatòmica, lligats als turmells amb corretges i botons. -
100 BCE
ROMANS (Segle I A.C.)
El vestit consistia en una túnica que els homes feien servir fins als genolls i les dones fins als peus; així com una toga fina a l'estiu i gruixuda a l'hivern. L'únic color admès era el blanc, que es blanquejava amb vapors de sofre. Només els magistrats i els sacerdots podien usar franges de porpra i els joves franges de colors, perquè els atribuïen caràcter sagrat. Totes les peces es embellien amb brodats en fils d'or. S'utilitzava lli, llana, cotó i seda natural. -
476
EDAT MITJANA (476-1400)
La majoria de la població vivia al camp, i l'abillament empleat es deia gonella.
La dona utilitzava doble túnica fins als peus, mantell amb fermall al centre, i un vel cobrint el cap per mostrar-se en públic.
L'home, una camisa interior, sobre ella una túnica curta, cobrien les cames amb les calces fins la cuixa i un mantell de vegades amb caputxa.
Moda des de finals del XII fins al XVI: la gayadura. (Combinar diferents colors vistosos en una mateixa peça) -
600
ÍNDIA ANTIGA (600-1200)
Les dones usaven Sari, una peça de tela que mesura aprox. 2 mtrs. de longitud que envolta a manera de vestit.
Els cavallers usen dhotis, peces de roba de menor longitud que s'emboliquen al voltant de les cames a manera de pantalons. Els dhotis es van fabricar per regla general en tela blanca i poden portar brodats elaborats.
Tots dos són de cotó, lli, pèl de cabra, llana o seda Dades interessants -
1400
RENAIXEMIENT (segles XIV Y XV)
Es van utilitzar teles de luxe com vellut, brocat, domàs, puntes i seda.
La llana, el lli i el cotó eren per a la vestimenta diària.
Es va popularitzar l'estil "Acoltellat", deixant visible el folre de la peça o una tela diferent per sota.
Formes rectangulars en l'abillament de l'home i de rellotge de sorra per a la dona.
Ús del mocador, el ventall i la gorgera. Mas detalls sobre El Renaixement -
XINA (1644-1911)
Quipao: vestit que era usat per homes i dones per igual. Era un vestit molt fàcil de fer, recte d'una sola peça, de seda, i al voltant del coll i les mànigues se'ls guarnia amb un cordó.
Per la seva simplicitat i el fàcil de vestir que era, es va fer molt popular al palau imperial. Història del vestit xinès -
BARROC (segle XVII)
Es distingeix per peces àmplies, molt ornamentades i l'ús de colors vius, brocats de seda i encaix.
La roba de dona era més estilitzada, als malucs va molt ajustada i la faldilla aixecada lleugerament amb cèrcols de ferro.
La roba d'home era un justillo ajustat i llarg que anava decorat amb brodats i cintes. Les mànigues anaven doblades revelant la camisa ornamentada. -
ROCOCÓ (1715)
És un estil elegant i refinat que finalitza amb la revolució francesa.
Els brodats i estampats estaven molt dirigits cap a temes de la natura.
Ús de gorres, mantellines, còfies, barrets de palla i bastó. Més informació ... -
IMPERI (1804 -1815)
El vestit perd el volum però en molts casos una cua l'allarga per darrere.
Teles transparents mostren el cos; es destapen els braços, produint l'efecte d'allargament.
La cintura es desplaça cap amunt i es marca sota el pit. L'escot es manté en els vestits de festa però es redueix al vestidor comú.
La cort napoleònica està de moda i les seves festes a París són un gran aparador.
Apareix el pantalons llargs, per als cavallers. <A href = 'http: // marketingcosmetica -
ROMANTICISME (1840-1880)
Es va donar un ressorgiment de formes barroques i del Rococó, fent retornar a la vestimenta femenina l'ús del corset sencer i els armats de faldilla, que van variar de gran forma al llarg de tot el segle, modificant la silueta exterior.
En la dècada de 1850 apareix el primer dissenyador, conegut com el pare de l'Alta Costura, Charles Frederick Worth.
Es va inventar la màquina de cosir, es van publicar les primeres revistes femenines de moda i es van organitzar les primeres desfilades de modes. -
SEGLE XX
Comença el segle amb la cotilla que estrenyia la cintura i la faldilla ajustada als malucs en forma de campana.
Sorgeixen els vestits sastre i el tall amb influència masculina per a dones que s'incorporen al món laboral.
Els vestits són llargs, cobrint les sabates, les plomes i l'encaix fan furor a grans barrets amb infinitat d'adorns.
La moda només era seguida per les classes altes angleses i franceses. -
ELS 20´S (1920-1929)
El vestuari va començar a ser molt més pràctic.
Novament torna a canviar la silueta, marcant la cintura i eixamplant les espatlles.
Es popularitza el vestit de jaqueta per carrer i per a les festes es triaven els vestits amb grans escots a l'esquena així com abrics llargs amb pells.
En aquesta dècada es destaquen les faldilles curtes.
Les dones van canviar el seu aspecte blanc per l'aparença natural de la pols facial rosat. <A href = 'http: //thelookalexa.blogspot.com/2013/07/la-moda-en-la-h -
ELS 30´S (1930-1939)
Amb la crisi econòmica mundial, els creadors s'adapten a les noves necessitats, amb materials més barats, el que caracteritza la sobrietat de l'època.
Es van popularitzar els pantis i els vestits de jaqueta.
Es va tornar a un look més elegant de mans de Christian Dior i Cocó chanel amb vestits més cenyits a la cintura.
Elsa Schiaparelli el 1935 va introduir la cremallera en els seus dissenys. <a href='http://thelookalexa.blogspot.com/2013/08/la-moda-en-la-historia-los-anos-30.html'> -
ELS 40´S (1940-1949)
A principis de la dècada, una forma de vestir discreta.
La peça més sexi de l'època va ser el short.
Apareix la faldilla de tub, i el estiletto el 1940.
Les mitjanes van ser substituïdes per calces.
Neix el vestit de còctel.
El 1947 apareix el nou look amb espatlles tornejats, cintura estreta, i faldilla de gran vol. -
ELS 50´S (1950-1959)
En finalitzar la guerra la vestimenta va començar a ser de major qualitat.
Les mestresses de casa ja no eren desarreglades, el seu principal objectiu era estar sempre boniques per al seu espòs.
Són accessoris de l'època dels barrets, mocadors (per mantenir el pentinat mentre es passejava en els descapotables), guants, cinturons amples, joies grans i carteres.
Icona de l'època: Marilyn Monroe. -
ELS 60´S (1960-1969)
A mitjans de la dècada van aparèixer les mini faldilles, els pantalons es van estrènyer, es van empetitir les solapes i les corbates. Les tres modes més influents van ser els rockers, els mods i els hippies. Predominen els estampats molt colorits. -
ELS 70´S (1970-1979)
Va ser una època molt diversa influenciada pel rock i els hippies principalment.
Temes florejats que es barregen amb "moda retro", sobresortint les botes entre les dones.
El cotó va ser remplazado per la lycra. -
ELS 80´S (1980-1989)
Les peces més emblemàtiques de la dècada van ser les de platja folgades i acolorides, freqüentment estampades i amb grans muscleres; també els pantalons ajustats; jeans descolorits, les armilles, les faldilles rectes i minifaldilles.
La moda disc va portar peces extravagants plenes de lluentons, espatlles exagerats i cuir. -
ELS 90´S (1990-1999)
Aquesta època es basava en la varietat i no en una tendència específica. La gent tractava de posar-se del que li fes sentir-se més còmoda.
Van ser populars la licra, el spandex i les pells sintètiques.
Jeans de cintura alta amb la playera ficada tipus Friends.
Sabates estil converse.
A la fi dels 90, va iniciar l'estil hip hop amb jeans baggy al maluc i botes negres pesades. -
SEGLE XXI
Es comença a parlar de tribus urbanes i s'associen una sèrie de marques i estils a cadascuna d'aquestes "tribus". (Punk, emo)
El vestit i els vestits clàssics es duen només en ocasions especials i per treballar en entorns exclusius o de cara al client.
Els vestits i vestits de marques de luxe es tornen a demanar a mida i es paga per l'exclusivitat. Moda del segle XXI
