-
Naixement
Va a néixer a Hamburg, en una família humil, però que eren molt aficionats a la música. El seu pare era contrabaixista i es va preocupar de que el seu fill tingués una bona formació musical. -
Infancia i juventud
En una casa gran Johannes va aprendre a tocar el violí i el bàsic per tocar el violoncel. A partir del 1840, a l'edat de set anys, va començar a estudiar piano amb el professor Otto Friedrich Willibald Cossel (1813-1865). Cossel es va queixar el 1842 que Brahms "podria ser molt bon intèrpret, però no deixa mai de dedicar-se a la seva interminable composició". A l'edat de 10 anys, va fer el seu debut com a intèrpret en un concert privat que va incloure el Quintet per a piano i altres més. -
Inici de la seva carrera
El 1850, Brahms va conèixer el violinista hongarès Eduard Reményi i el va acompanyar en diversos recitals els anys següents. Aquesta va ser la seva introducció a la música d'estil gitano, com les sardes, que més tard es va convertir en la base de les seves composicions més lucratives i populars, els dos conjunts de Danses hongareses (1869 i 1880).16 17 any també va suposar el primer contacte de Brahms amb Robert Schumann, encara que fallit. Durant la visita de Schumann a Hamburg. -
Trasllat a Viena
A la tardor va fer la seva primera visita a Viena i va romandre-hi durant l'hivern. Es va relacionar amb dos membres propers del cercle de Wagner, el seu antic amic Peter Cornelius i Karl Tausig, i amb Josef Hellmesberger (pare) i Julius Epstein, respectivament director del Conservatori de Viena i director d'estudis de violí, i el director d'estudis de violí piano. -
Quinteto para piano en fa menor
-
Danza Húngara
-
Anys de fama
Brahms ara era reconegut com una figura important al món de la música. Havia estat al jurat que va atorgar el Premi de l'Estat de Viena al compositor, llavors poc conegut, Antonín Dvořák tres vegades, primer el febrer de 1875 i més tard el 1876 i 1877, i va recomanar amb èxit a Dvořák al seu editor, Simrock. Els dos homes es van veure per primera vegada el 1877, i Dvořák va dedicar a Brahms el seu Quartet de corda, op. 34 d'aquell any.52 També va començar a rebre una varietat d'honors. -
Sinfonía n.º 2 en re mayor
-
Últims Anys
A l'estiu de 1896, li van diagnosticar icterícia i més tard el seu metge vienès va determinar que patia càncer de fetge, mateixa afecció per la qual havia mort el seu pare.69 La seva última aparició pública va ser el 7 de març de 1897 quan va veure Hans Richter dirigir la Quarta Simfonia. -
Mort
va morir el 3 d'abril d'aquell mateix any, a Viena, als 63 anys. Brahms està enterrat al Zentralfriedhof a Viena