-
NEIXAMENT
Va neixer al 17 de maig de 1845 i va morir al10 de juny de 1902 -
ESTUDIS
El 1855 comença els estudis al Seminari de Vic, on hi estudia durant quinze anys. La formació acadèmica que hi rep es divideix en tres fases:
Humanitats i Retòrica;
Filosofia i Teologia;
Moral, Dret canònic i Pràctica. -
DURACIÓ DE FORMACIÓ
Es el temps que va daurar la seva formació -
PREMIS A BARCELONA
Li són premiades dues poesies als Jocs Florals de Barcelona: Els minyons d'En Veciana i A la mort d'En Rafel de Casanova.
Aquell mateix any publica al periòdic Eco de la Montaña el poema de dos cants Dos màrtirs de ma pàtria, o siga Llucià i Marcià i entra en contacte amb personatges rellevants de l'època com Milà i Fontanals i Marià Aguiló. -
MOVIMENT LITERARI
Verdaguer és la gran figura mítica del romanticisme català. El romanticisme va succeir de 1800 al 1860 aproximadament. -
SACERDOT
El 1870 és ordenat sacerdot. És destinat a una petita parròquia a Vinyoles d'Orís. En cap moment deixa de dedicar-se a la poesia. -
Malaltia i “la penya dels minyons”
El 1874 marxa a Barcelona per recuperar-se de la seva malaltia; hi està vuit mesos en què freqüenta "la penya dels minyons", veu els membres de l'Esbart de Vic i participa en tertúlies on observa lluites polítiques i tendències literàries. -
L'ATLANTIDA
És un poema que narra les peripècies d'Heracles per Ibèria, l'enfonsament del continent dels atlants, la creació del Mar Mediterrani i el final descobriment de les Amèriques. -
Idil·lis i cants místics
Simultàniament a l'organització del mil·lenari, Verdaguer publica Idil·lis i cants místics que són, en paraules de Carles Riba, "un llarg, insadollable enyor de la natura angèlica". Poemes, doncs, de tema religiós que contraresten la sensació creada per L'Atlàntida, considerada obra profana pels més crítics. -
Lo somni de Sant Joan
El 1882 apareix Lo somni de Sant Joan. Llegenda del Sagrat Cor de Jesús, refós i ampliat el 1887. -
L’oda A Barcelona
És publicada el 1883 per l'ajuntament de la ciutat en una edició de cent mil exemplars, constitueix una mitificació de l'esperit progressista i de les ànsies d'expansió de la nova burgesia industrial catalana. Amb l'objectiu d'arribar a la sensibilitat popular, Verdaguer insisteix en la poesia religiosa, arma per fer devots al catolicisme i també a la llengua catalana. -
CANIGÓ
Canigó va ser el poema més conegut de Jacint Verdaguer, escrit al 1886. Era un poema èpic. Era un llibre. Explicava una descripció geogràfica dels Pirineus catalans desenvolupada per el Comte Tallaferro, un lluitador. Apareixen també elements mitològics, se situa al segle XI de l'edat mitjana, a l'època que els catalans rebien invasions musulmanes. -
1895
Davant d'una situació d'empresonament insostenible, Verdaguer s'escapa de la Gleva i torna a Barcelona. Només la casualitat fa que Verdaguer no sigui detingut per la policia, enviada pel bisbe Morgades; això provoca que el poeta trameti un breu comunicat a la premsa en què demana justícia i ajut a la gent de Barcelona. -
Flors del Calvari
El 1896 es publica el llibre Flors del Calvari. Llibre de consols, com a justificació personal amb atacs contra els seus enemics, i escrits i pamflets com ara Verdaguer reivindicat, que mostra un Verdaguer ferit i rebel decidit a demostrar la seva raó. A més, escriu La Pomerola, poema autobiogràfic. -
Rehabilitat
El 1898, es retracta i és rehabilitat. Passa els seus darrers anys de beneficiat de l'església de Betlem, de Barcelona. -
CARACTERÍSTIQUES DE LA SEVA OBRA
Verdaguer, paradigma d'escriptor romàntic. Verdaguer és un exponent molt clar del que entenem per Romanticisme. En la seva obra trobem tots els elements bàsics que defineixen el moviment romàntic:
Un sentiment vivíssim de la natura, vista orgànicament, com un ésser viu. En .l'obra de Verdaguer la naturalesa té un protagonisme preeminent i el paisatge hi és descrit amb riquesa de lèxic, imatges, metàfores i comparacions.
El mite i el símbol. La naturalesa, la història i els seus protagonistes hi -
Últims anys de vida
En els darrers quatre anys de vida, Verdaguer torna a l'activitat literària. Dirigeix algunes revistes literàries de tema religiós. Els últims llibres publicats en vida van ser: Santa Eulària. Poemet (1899), Aires del Montseny (1901) i Flors de Maria, aquest darrer uns mesos després de la mort del poeta, el 10 de juny de 1902, a Vallvidrera. Va ser enterrat a Montjuïc enmig d'una manifestació espectacular de dol popular que va acompanyar el poeta per la Rambla de Barcelona.