Desktop screenshot 2021.03.21   18.32.02.70 (2)

JACINT VERDAGUER

  • Naixement Jacint Verdeguer 1845

    Naixement Jacint Verdeguer 1845
    En una humil família pagesa d'una certa cultura i ja de ben jove la seva mare l'instrueix en la lectura d'alguns llibres.
  • El 1855 comença els estudis al Seminari de Vic

    On hi estudia durant quinze anys. La formació acadèmica que hi rep es divideix en tres fases: Humanitats i Retòrica; Filosofia i Teologia; i Moral, Dret canònic i Pràctica
  • 1865 li són premiades dues poesies als Jocs Florals de Barcelona

    Els minyons d'En Veciana i A la mort d'En Rafel de Casanova. D'altra banda, aquell mateix any publica al periòdic Eco de la Montaña el poema de dos cants Dos màrtirs de ma pàtria
  • El 1870 és ordenat sacerdot.

    El 1870 és ordenat sacerdot.
    En comptes de ser enviat a Barcelona a ampliar estudis —com la majoria dels seus companys de Vic— és destinat a una petita parròquia a Vinyoles d'Orís. En cap moment deixa de dedicar-se a la poesia.
  • El 1874 marxa a Barcelona per recuperar-se d'aquesta malaltia.

    Hi està vuit mesos en què freqüenta "la penya dels minyons" —en la qual coneix els futurs bisbes Torras i Bages, Estalella i Cortès—, veu els membres de l'Esbart de Vic i participa en tertúlies on observa lluites polítiques i tendències literàries.
  • 1876 resideix al palau dels marquesos de Comillas

    contractat com a capellà de la família i té, per tant, ocasió de freqüentar els ambients socials més elevats i de crear amb el mecenatge dels marquesos alguns dels seus poemes més importants.
  • 1877 i aconsegueix un èxit clamorós immediat.

    L'obra és entesa ja a l'època com la culminació de la Renaixença. A més, aleshores s'inicia l'etapa de triomfs i prosperitat del poeta, que dura disset anys.
  • El 1879, simultàniament a l'organització del mil·lenari.

    Verdaguer publica Idil·lis i cants místics que són, en paraules de Carles Riba, "un llarg, insadollable enyor de la natura angèlica".
  • El 1882 apareix Lo somni de Sant Joan.

    Llegenda del Sagrat Cor de Jesús,
  • el 1883 per l'ajuntament de la ciutat en una edició de cent mil exemplars.

    constitueix una mitificació de l'esperit progressista i de les ànsies d'expansió de la nova burgesia industrial catalana.
  • Entre el 1879 i el 1884, el Pirineu català.

    Allí pot veure detalladament el que seria l'escenari del poema, completat posteriorment amb llibres d'història, folklore i geografia.
  • (1886). Aquest segon gran poema èpic serveix al poeta per vèncer les insatisfaccions i rectificar els defectes de L'Atlàntida.

    L'escriu prenent com a base elements de primera mà aplegats a partir de resseguir.
  • L'any 1886 és important, d'altra banda, per dos fets de signe contrari:

    per un costat, la coronació a Ripoll com a poeta de Catalunya pel bisbe de Vic —fet que mostra el cim de la glòria de Verdaguer— i, per l'altre, el viatge a Terra Santa —que significa el començament de la crisi espiritual.
  • Pàtria (1888)

    El poeta viu immers en una crisi profunda provocada pel viatge a Palestina i Egipte.
  • Dietari d'un pelegrí a Terra Santa (1888)

    són les anotacions que mossèn Cinto va pren mentre fa el viatge i que expliquen el desig de purificació i el canvi d'orientació en la seva vida.
  • El 1895, davant d'una situació d'empresonament insostenible.

    Verdaguer s'escapa de la Gleva i torna a Barcelona.
  • El mateix 1895

    un grup d'amics li publiquen aquests articles sota el títol Mossèn Jacinto Verdaguer en defensa pròpia.
  • Els de 1895. El 1898, es retracta i és rehabilitat.

    Passa els seus darrers anys de beneficiat de l'església de Betlem, de Barcelona.
  • Poemet (1899).

    Aires del Montseny
  • (1901) i Flors de Maria.

    aquest darrer uns mesos després de la mort del poeta.
  • El 10 de juny de 1902, mort de Jacint Verdaguer

    El 10 de juny de 1902, mort de Jacint Verdaguer
    a Vallvidrera. Va ser enterrat a Montjuïc enmig d'una manifestació espectacular de dol popular que va acompanyar el poeta per la Rambla de Barcelona.
  • (1913-25).

    En trenta volums.
  • 1905-08, 1913-25, 1928-36, 1943, 1946, 1949 i 1964

    Destaca com a més acurada l'edició popular.
  • 1995

    Eumo editorial n'emprèn una nova edició.