-
L'edat mitjana va començar al 472 depues de la ciguda de l'imperi roma. -
En temps de l'Imperi Romà, la seda aplegava des de la Xina a través de la coneguda ruta de la seda, que recorria tota Àsia. Pensem en els mitjans de comunicació d'aleshores: cavalls i poc més. I pensem en els perills de ser robats que tenia aquella gent per tal d'atravessar tot un continent. Els comerciants que venien de la Xina a on havien comprat les teles de seda, feien pagar sumes fabuloses per la seda. Era més cara que el or. -
Cap a l'any 700 a la Xina van aprendre a fer pocellana, que és una espècie de ceràmica molt brillant, gairebé com el vidre, molt dura i blanca, que a més sonva com una campana quan se la colpejava. Quan al poc de temps els comerciants ho portaren a Occident, els nobles es tornaren bojos per aquells plats, i figures tan brillants i se'n gastaven autèntiques fortunes comprant-se'n. -
Ja en feia molt de temps que en n'hi havia el costum de ficar a l'aigua algunes fulles de té perquè l'aigua no fera mal gust.Molta gent el que feia era que no bebia mai aigua sinó cerevesa o vi, que feien millor gust. Als musulmans com que no se'ls està permés beure alcohol i per aquells anys encara no coneixien el té, van haver d'invertar-se alguna cosa. Pareix ser que el café es va descobrir a Etipia, a una zona que es coneix amb el nom de Kaffe. Allí el café creixia salvatge. -
Quanta més força s'aplica a l'hora de tensar un arc major serà la força amb la que eixirà la fletxa. En França es va inventar aquest aparell que consisteix en un dispositiu que permet estirar moltíssim la corda de l'arc sense que aquesta es trenque, perquè la corda era metàl·lica. Clar, això a mà no es pot fer de cap de les maneres. Les fletexes que eixien d'una ballesta abastaven uns 300 metres i eren capaces de travessar una cota de malla. -
N'hi ha un mineral, que es diu magnetita que té la propietat d'atraure a certs metalls. Això seria un iman natural. Més tard es va descobrir que si un tros de ferro es fregava amb la magnetica quedava magnetitzat. Seria aleshores, un iman artificial. I el que és més curiós, si s'imantava una agulla i se li donava voltes, sempre es parava assenyalant la direcció Nord-Sud. Sembla que van ser els xinesos vora el segle II de la nostra era qui es van adonar d'aquesta característica. -
El primer combustible utilitzat per a alimentar el foc, i que encara és molt comú, va ser la llenya. Però la llenya es consumeix amb molta rapidesa i en faria falta moltíssima per a alimentar un foc molt gran. L'ésser humà si trobava carbó l'utilitzava, però no va ser sinó fins el segle XIII que a la Xina es va començar a furgar la terra per trobar mines de carbó. Tot i això, les priemres mines de carbó de què en tenim notícia són d'una ciutat anglesa, Newcastle. -
La pólvora és una barreja deflagrant utilitzada principalment com a propulsor de projectils a les armes de foc i amb fins acústics i visuals en els jocs pirotècnics. Va se creada a Asia exactamen a China -
Més que ulleres podríem parlar de cristalls d'augment. Va ser un inglès, Roger Bacon (que amés era filòsof) qui les va inventar, tot i que sembla que a la Xina i a l'Índia, ja per aquell temps n'hi havia d'aparells com el que ell va inventar. Aquestes priemers ulleres només se les ficaven persones nobles, que havien perdut molta vista i això eren una mena de lupa que servia per a que pugueren llegir. No eren ulleres per a veure de lluny, aquest tardarien encare segles en inventar-les. -
Quan Cristobal Colon descobreix America al 1492 se pase a l'edat Moderna