-
1000 BCE
Els pobles preromans.
3 pobles principals: Celtes, Ibers i Celtibers
- Fenicis, entre els segles X i Vlll aC - Gàdir i Malaca
- Grecs, entre els segles Vlll i Vll aC - Rhode, Emporion, Hemeroskopeion...
- Cartaginesos, entre es segles Vl al lll aC - Ebusus, Cartago Nova. -
1000 BCE
La crisis de Roma
Període de corrupció, lluites i enfrontaments interns en la república romana, patricis vs cavallers.
Cavallers- es beneficien amb botins.
Patricis- compraven esclaus
plebeus- es uneixen al exercit. Conflictes solcials- revoltes d'esclaus.
Conseqüencies: poder als dictadors, provocar guerres civils. Militars aumenten poder. Primer triumvirat: Juli Cesar, Cras i Pompeu
Segon: Marc Antoni, Lèpid i Octavi -
Period: 1000 BCE to 1000 BCE
Pobles preromans
I mil·lenni aC
3 pobles principals: Celtes, Ibers i Celtibers
-Fenicis, S.X-VIII a.C.-Gàdir(Cadis), Malaca (Màlaga)
-Grecs, S.VIII-S.VII aC-Rhode, Emporion, Hemeroskopeion, ...
-Cartaginesos, S.VI-III aC- Ebusus, Cartago Nova -
753 BCE
La fundació de l'imperi Romà
Desenvolupar entorn de la mar Mediterrània: europa, Àfrica i Àsia.
En aquest enorme territori es van mesclar pobles molt diferents, però tots varen ser sotmesos a l'autoritat romana.
S.Vlll aC. - diversos pobles a la Península Itàlica: llatins, etruscs, grecs i cartaginesos. Fundació de Roma 753 aC. al tuó Palatí per Ròmul -
753 BCE
Monarquia(753-509 aC)
Monarquia electiva, no hereditària. El rei tenia els poders màxims, governava amb l'ajuda d'un Senat format pels ancians de les famílies més importants. Roma va tenir 7 reis - 4 d'origen llatí i 3 d'origen etrusc: Ròmul753-717 aC, Numa Pompili 717-672 aC, Tul.li Hostili 672-640 aC, Ancus Marci 640-616 aC, Tarquini l 616-578 aC, Servi Tul.li 578-534 aC i Tarquini ll el Superb 534-509 aC. -
509 BCE
Republica (509-27a.C.)
Comici:Ciutadans romans que trien les lleis, magistrats i decidir sobre la pau o la guerra
- Comicis curiats
- Comici Tribunats
- Comici centuriats
-Magistrats:ciutadans,excerceisen carrecs de govern,escollits anualment,mes importants :consols
-Presidien les assambleas,el senat,els comicis i dirigien el govern i l'excercit
-Senats: 300 antics magistrats, centre polític. -
Period: 509 BCE to 27 BCE
Societat: Patricis i plebeus (509-27 a.C)
3 categories, amb el temps es van convertir en 5:
- patricis: Famílies riques i poderoses
- cavallers: enriquit de guerres, comerç i finances. De cada vegada més drets polítics
- plebeus: Comerciants, artesans i pagesos. No participació política
- lliberts: Pagaven per la llibertat. Sense drets i els seus fills eres considerats plebeus.
- esclaus: Es consideraven objectes dels seus amos. Ni llibertat ni drets.
- les dones: No eren considerades ciutadanes, tutelades per homes. -
Period: 500 BCE to 14
L’expansió de Roma (500aC-14dC)
-500-250 aC Expansió de la Península Itàlica
-264-146 aC guerres púniques (Cartago)
-146 aC-14 dC expansió pel Mediterrani Oriental i es completa l'ocupació d'Hispània, Gàl.lia i Britània a l'occident
Divisió dels territoris conquerits en províncies (50)
Els romans van extendre entre els pobles dominats la seva llengua, la seves lleis i la seva forma de vida -
Period: 313 BCE to 313 BCE
Aparició del Cristianisme
Constantino el Grande -
Period: 238 BCE to 202 BCE
Les guerres entre Roma i Cartagó (238-202 aC)
Desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Gadir i control de sud i sud-est de la Península. Conquesta romana de la Península Ibèrica. Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats. Desembarc a Empuries de Publi Corneli Escipió i derrota dels cartaginesos fins la seva expulsió de la Península.
Després de la derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa Mediterranea de la península i els valls de l'Ebre i Guadalquivir. -
Period: 218 BCE to 19 BCE
Conquista de la península ibérica
218-202aC. expulsió de la Peninsula als Cartaginesos
202-154 aC. costa mediterrania, valls de l'Ebre i del Guadalquivir
154-133 aC. expansió romana amb guerres contra pobles de la Meseta
133-29 aC. ocupació de la Meseta
29-19 aC. ocupació del nord de la peninsula
República- 2 provincies: Ulterior i Citerior
August- 3 provincies: Tarraconense, Baetica i Lusitania
Dioclecià- 5 : Tarraconense, Gallaecia, Carthaginensis, Baetica i Lusitania (després s'afageix la província Balearica) -
27 BCE
Imperi
27aC-476dC -
Period: 27 BCE to 476
Imperi de la 'pax romana' a la crisis 27aC-476dC
Octavi August, emperador.
Divisió de l'imperi en províncies.
Pax Romana: máxima extensió.
Crisi de l'imperi: aturen conquestes, Teodosio divideix l'imperi i s'instale a l'imperi d'Occident.
Divisió al 395 dC.
L'economía es basava en activitats artesanes i relacions comercials.
Moneda sorgir al 50 d.C. -
Period: 5 BCE to 4 BCE
Els ciutadans: la lluita per la igualtat.
S.V aC Tribú de la Plebs. Serà un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus.
½ S. V aC Llei de les Dotze Taules, compilació de les lleis per escrit i de forma pública, a fi d’evitar els abusos a què eren sotmesos els plebeus
S. IV aC, dret a contreure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat. -
Period: 11 to 6
invacions indoeuropeas
XI-VI aC
Penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus. Primers assentaments a la zona de Catalunya i la vall de l’Ebre. Es mesclen amb les poblacions locals i aporten els seus coneixements de metal·lúrgia del ferro, agrícoles i ramaders. -
Period: 123 to 123
Les Illes Balears en temps dels Romans (123aC)
La conquesta romana:
- Enfrontamen entre romans i cartaginesos
-foners sense feina es dediquen a la pirateria.
- Roma no accepta la nova situació i organitzat la conquesta al 123 a.C. al comandament del cònsol Quint Cecili Metel.
-Conquesta de las Balears i fundació de colonies
-Soldats i colons romans afavoreixen l'implantacio de l'economia, creences, llengua i formens de vida romana
-Economía basada en agricultura i ramaderia (una mica de artesenia i comerç) -
Period: 300 to 300
fi de l'imperi d'Occident
Pobles germànics van travessar la frontera de l'imperi occidental i s'hi van instalar.
Pobles germànics: Formes de vida molt diferents a la dels romans.
Destitució del darrer emperador: Un cap barbar, va destituir Ròmul Agustúl, darrer emperador de Romà Occident
Començament de l'edat Mitjana 476 dC