-
Period: to
Regència de Maria Cristina
Aquest període de regência se caracteriza també per la progressiva descomposició dels lliberals en varies tendències polítiques: Partit moderat,; progressista i liberal, mes tard s’uniria l’Unió liberal; Carlistes (que continuaben amb una ideología absolutista) -
Estatut Reial
Va ser una carta otorgada de la reina regent Maria Cristina, en nom de la seva filla Isabel II. Inspirada en la carta de 1814 i elaborat per Martínez de la Rosa. Estableix unes corts de dues cambres: Estament de pròcers, els quals poden ser hereditaris o vitalicis i l’estament de procuradors, escollit per sufragi sensatari restringuit amb la funció d’aprobar lleis i impostos. -
Desamortització Mendizábal
Mendizábal, decreta la disolució dels ordres religiosos (exceptuant organitzacions benèfiques o d'ensenyament), aquestes eren convertits en bens nacional, amb la intenció de vendre-les per a recaudar fons per finançar l'exèrcit liberal, la industrialització i la reducció del deute públic. Aquests béns, van ser venut -
Period: to
Regència de Espartero
Va ser un període progressista i populista, en la seva regència va fer una desamortització secular i proposa una política librecambista, lo que causa una revolta dels moderats. -
Llei aranzelària
El 9 de juliol de 1841, durant la regència del general Baldomero Espartero a Espanya, es va aprovar una nova llei aranzelària que va flexibilitzar el sistema comercial. Aquesta llei va ser un pas important en la política econòmica de l’època, marcada per continus enfrontaments entre moderats i liberals. -
Bombardeig de Barna
Amb la toma de la ciutat de Felip V, per la causa borbònica, va habure varies protestes de caràcter popular, doncs, el govern liberal de Espartero, va decidir que la millor forma de aplacar les revoltes hi era bombardejar la ciutat desde la muntanya de Montjuïc. Així, l'alçament popular, va condemnar a Espartero. -
Period: to
Gobern dels Moderats
Tenen com intenció finalitzar l’etapa revolucionària, donant prioritat a la burgesia, creant un nou règim polític fidel a la seva conducta política. Propulsant la industrialització i modernització d’Espanya. -
Creació de la guàrdia civil
El 28 de març de 1844, es va crear la Guàrdia Civil a Espanya per Reial Decret. Aquesta nova força de seguretat, que inclou divisions d’infanteria i cavalleria, va ser establerta sota la dependència del Ministeri de la Governació. El mariscal de camp D. Francisco Javier Girón y Ezpeleta, II Duc d’Ahumada, va ser l’encarregat d’organitzar aquesta nova força. La seva creació va ser un esdeveniment clau en la història de la seguretat pública a Espanya. -
Constitució del 45
La nova constitució, de caràcter moderat, hi és vigent duran tot el regnat de Isabel II i fins el 1869, aquesta comprèn les següents característiques: sobirania nacional, divisió de poders, tolerància religiosa, soberania compartida, increment dels poders de la neina, disminució de la autonomia de las corts i una consolidació de la burgesia moderada. -
Period: to
Bieni progresista
El Bienni Progressista és el període que va transcórrer entre juliol de 1854 i juliol de 1856. Durant aquest temps, el Partit Progressista va intentar reformar el sistema polític del regnat d'Isabel II, que estava dominat pel Partit Moderat des de 1843. -
Desamortització Madoz
El 1 de maig de 1855, es va aprovar la Desamortització de Madoz per Reial Decret, publicat a la Gaceta de Madrid el 3 de maig de 1855. Aquesta llei declarava en estat de venda tots els predios rústics i urbans, censos i foros pertanyents a l’Estat, al clergat i a qualsevol altre pertanyent a mans mortes. -
Vaga general del 55
Els obrers de les fàbriques de Barcelona (i moltes localitats de Catalunya) abandonden el treball en catitud de protesta reivindicativa. Va ser la primera vaga de caracter general.
Motius: Horari estable de treball, dret a posseir els propis fons econòmics, lliure acomiadament i el dret dels obrers a ser admesos a la milícia nacional. -
Period: to
Darrers anys
Durant els darrers anys del regnat d’Isabel II (1856-1868), es van produir esdeveniments clau com la Guerra del Marroc (1859-1860), la promulgació de la Llei Moyano (1857) que va reformar l’educació, i la Guerra de Cotxinxina (1858-1862) que va precedir la colonització francesa a Indoxina. -
Llei Moyano
El 9 de setembre de 1857, es va aprovar la Llei Moyano a Espanya. Aquesta llei, impulsada pel ministre Claudio Moyano, va ser la primera en què l’Estat es va implicar en l’educació, establint plans d’estudis i organitzant els tres nivells d’educació: primari, secundari i superior. Aquesta data marca un moment clau en la història de l’educació a Espanya. -
Guerra del Marroc
El 29 d'octubre de 1859, Espanya va declarar la guerra a Marroc, després de rebre el beneplàcit dels governs francès i anglès, a causa dels continus atacs de grups marroquins a Ceuta i Melilla. Aquesta data marca l'inici de la Guerra de Marroc, també coneguda com la Guerra d'Àfrica, que va durar fins a 1860.